Situació
Els pocs vestigis que resten encara del castell, avui una pura ruïna.
F. Junyent-A. Mazcuñan
El castell s’havia aixecat dalt un serral, sota el qual s’arredossen l’església de Sant Miquel i els pocs habitacles que constitueixen el nucli poblacional. Long. 1°46’53” - Lat. 41°54’02”.
Per a anar a Castelladral cal dirigir-se a Súria, on hom emprèn la carretera que, avançant en direcció a tramuntana i amb un recorregut d’uns 9 quilòmetres, hi mena. Aquesta carretera comença, a mà esquerra, de la que porta a Balsareny, a la qual hom arriba agafant el carrer del mateix nom. (FJM-AMB)
Història
Aquest castell defensava un extens terme del comtat de Berga situat entre els rius Llobregat i Cardener, si bé pel costat d’aquest segon riu no deuria arribar fins a l’aigua, sinó que els límits de Castelladral es devien quedar per les serres que separen les aigües del Cardener i la riera d’Hortons. El segle XII, dins els termes de Castelladral, sorgí un nou castell, el de Mujal, que englobava la part oriental del terme, però sempre inclòs en el terme primitiu.
Les edificacions que resten d’aquest castell permeten de veure un seguit d’edificacions posteriors i refeccions diverses d’època tardana, però anteriors al segle XVII, època en la qual hom edificà la casa coneguda com “El Castell” on devien passar a residir els senyors del castell.
El castell apareix documentat a partir del 941 com pertanyent al comtat de Berga. El domini eminent del castell era en mans dels comtes de Cerdanya-Berga primer i dels de Barcelona després. Sobre el domini feudal del castell la primera notícia se situa entre el 1068 i el 1095 quan Ramon Bernat de Castelladral, fill de Bernat i Ermessenda, feudatari de Salo, Coaner, Mujal i Mejà, jurà fidelitat al comte de Cerdanya, Guillem Ramon, per diversos castells entre els quals figurava el de Castelladral. Com a cas insòlit, per quatre vegades Ramon Bernat de Castelladral jurà fidelitat pel lot de castells que tenia als comtes que se succeïren en el comtat de Cerdanya: a més de Guillem Ramon, ho feu entre el 1109 i el 1118 al comte Bernat Guillem; entre el 1117 i el 1131, jurà fidelitat al nou comte de Cerdanya, que era el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III; i el 1135 al successor de l’anterior, Ramon Berenguer IV; en aquests dos darrers juraments ja hi figura el castell de Mujal.
Després d’aquest seguit d’actes de vassallatge, desapareix la línia superior dels feudataris comtals de manera clara. Només apareixen feudataris que tenien el castell per un altre senyor, però no podem saber si aquest ho té per un altre. Tampoc no es pot concretar una família de castlans. L’any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu, el qual el passà a Bernat de Rocafort; aquest, en el seu testament, el deixà al seu nét Guillem de Rocafort.
Els darrers segles del feudalisme es denota per una part la tendència dels monarques a vendre la jurisdicció reial d’aquest castell, i per l’altra un fraccionament del terme en diverses quadres jurisdiccionals; per una banda la de Mujal i Massadella, i per l’altra la de Valldeperes, que anava amb Castelltallat. Les darreres vicissituds d’aquest castell se centren en la venda que el 1360 feu Pere el Cerimoniós, als consellers de la ciutat de Manresa de diverses jurisdiccions, entre les quals la de Castelladral; i el 1370 els consellers vengueren a la família Peguera la jurisdicció de Mujal i Massadella, i posteriorment els consellers de Manresa retornaren al rei Martí I la jurisdicció de Castelladral, amb la promesa que mai més no seria alienada. Però, no obstant el jurament, el 1413 Ferran I vengué la jurisdicció de Castelladral a la família Peguera que, així, completà el domini del terme. El castell de Castelladral restà en mans de la família Peguera fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. (ABC)
Castell
El castell de Castelladral ha tingut la dissort d’estar massa a prop del petit nucli de població que ha anat sorgint al costat de l’església parroquial; això ha fet que l’edifici hagi servit de pedrera, i avui és una pura ruïna.
L’únic element constructiu que ressalta sobre el pujol on s’havia dreçat el castell és ara un dipòsit d’aigua, puix que els pocs vestigis que resten del castell ja són pràcticament inexistents. Només unes escasses filades, que vam descolgar, ens recorden l’existència de l’edifici militar.
Als flancs del turó també es poden observar alguns fragments de parets que, pel que sembla, foren obrats modernament.(FJM-AMB)
Bibliografia
- Pere Català i Roca: Castelladral i esment del castell del Mujal, a Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1976, pàgs. 710-717. (Apreciació genealògica d’Armand de Fluvià).
- Josep Guitart: Geografia comarcana. Castelladral, a “Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages”, vol. VII, Manresa 1930-32, pàgs. 62-66. (FJM-AMB)