Situació
Una vista de les ruïnes, mig excavades, de l’església, on es pot veure, desenterrat, el mur circular de l’absis.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Les ruïnes de l’església són situades dalt uns altiplans conreats, a frec del camí que porta al mas Alzina, a la banda nord-oriental del terme.
Hom hi va per Navàs, on cal emprendre la carretera que mena a Serrateix. Després d’haver passat el quilòmetre 3, cal deixar-la per seguir el camí que condueix a Sant Cugat. Després d’un breu recorregut, s’ha d’agafar un altre camí, situat a la dreta i degudament senyalitzat, el qual, enfilant-se costa amunt, porta al mas Alzina, al qual no cal arribar, perquè abans hom ja haurà localitzat les ruïnes, situades a l’esquerra i a frec del camí. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc d’Ecclesias TAT Clavatas. Degué ser una capella rural dependent de Sant Cugat Salou. L’església estigué vinculada al monestir de Santa Maria de Ripoll.
L’església apareix esmentada el 1293 com a Sant Pere de l’Alou, pel topònim Salou, que li devia venir d’estar dins el mateix alou que el 925 fou donat pel comte Miró de Cerdanya al monestir de Santa Maria de Ripoll amb el nom d’Ecclesias Clavatas, i per la situació on es troba, relativament propera a Sant Cugat Salou, hem de creure que també depenia del monestir de Ripoll. No obstant, el 983, en l’alou d’Ecclesias Clavatas, que tenia el monestir de Sant Llorenç prop Bagà, hi havia la casa de Santa Maria, Sant Joan, Sant Llorenç i Sant Pere, i podria ser que Sant Pere d’Alodio depengués de Sant Llorenç prop Bagà i no de Santa Maria de Ripoll.
El 1981 Iñaki Padilla amb un conjunt d’estudiants de la Universitat de Barcelona, inicià l’excavació de l’església, que es trobava gairebé totalment enterrada; durant els treballs es descobriren algunes tombes antropomorfes i unes sitges, tot excavat a la roca. (ABC)
Església
Planta de l’església, a base d’una nau rematada a llevant per un absis. Hom no ha pogut completar-la a causa de trobar-se a mig camí els treballs d’excavació.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Es tracta d’un edifici romànic, ara totalment enrunat, del qual només resta la socolada fins a l’alçada d’un metre aproximadament. L’any 1981 J. Padilla inicià la tasca de neteja i desbrossament de l’edifici, amb la qual cosa, després d’una primera campanya, s’aconseguí deixar al descobert tot el perímetre absidal, al centre del qual aparegueren els dos tenants de l’altar.
La nau, malgrat que, per ara, encara segueix mig colgada, tanmateix deixa endevinar-ne el perímetre aproximat i pot ésser detectat l’indret on s’obria el portal, el qual era situat al capdavall del mur de migjorn. L’absis, que és orientat a llevant, té un radi ultrapassat, i als seus murs interns encara hi ha fragments d’argamassa, que indiquen que l’edifici havia estat arrebossat modernament. L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra quadrats, molt ben treballats i disposats ordenadament en filades horitzontals. Atès el que queda de l’edifici i per la forma i disposició de l’aparell, aquesta església sembla obrada el segle XII amb un pla d’una nau única amb absis al costat de llevant, fet que hom constata a partir de les restes subsistents.
Cal assenyalar que la planta que donem d’aquest edifici només és aproximada, puix que la part corresponent a la nau, per trobar-se encara mig enterrada i coberta pels blocs caiguts de la mateixa capella, és molt difícil de determinar, cosa que només es podrà fer amb exactitud quan aflorin els murs de la nau i tot l’edifici sigui ben desenrunat. L’església és ara una ruïna. (FJM-AMB)
Altar
Dos tenants d’altar trobats durant els treballs d’excavació vora el recinte de l’absis.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Al centre de l’absis encara hi ha dos blocs monolítics de pedra molt simples que, per les seves característiques, hom dedueix que devien ésser els tenants de l’altar. Tots dos han estat treballats a cops de martell i no mostren cap mena d’ornament. Un d’ells té forma troncopiramidal i en una de les cares presenta un encaix rectangular a manera de reconditori. Fa 93 cm d’alçada i les seves cares fan 48 × 43 cm i 44 × 29 cm respectivament.
L’altre bloc, que es veu més matusser, adquireix forma de paral·lelepípede i assoleix una alçada de 81 cm, mentre que les seves cares, tant la superior com la inferior, fan 45 × 38 cm. Com en l’altre tenant, en una de les cares hi ha un solc, a manera de reconditori, bé que, en aquest cas, ha estat foradat més irregularment i adquireix una forma més arrodonida. Els dos forats probablement servien d’encaix a un altre bloc rectangular que constituïa la taula. (FJM-AMB)