Situació
Vista exterior de la capçalera de l’església amb el mur esbalandrat de l’absis, la part superior del qual mostra encara un seguit d’arcuacions cegues separades en grups de cinc per unes bandes llombardes que arriben fins al sòl.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església de Sant Joan, tot i que no conserva la volta, encara es manté dempeus al cim d’un petit turó que es dreça en una vall regada per la riera d’Oló, prop del mas Armenteres, a la banda sud-occidental del terme. Long. 1°59’39” - Lat. 41°50’50”.
Hom hi pot anar emprenent la carretera que condueix a Avinyó. Poc després del quilòmetre 48 cal seguir una pista que s’inicia a mà dreta de l’esmentada carretera. Després de recórrer uns quatre quilòmetres cal desviar-se a mà esquerra per resseguir un camí que davalla a la vall de Sant Joan, on dalt d’un turó és encimbellada la capella. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oló, al sector sud-occidental del terme. Des de molt aviat degué assumir funcions parroquials, que encara conserva. Durant un temps depengué de la canònica de l’Estany i després passà a les Dignitats Reials que hi hagué després de la desaparició de les canòniques regulars.
El nom d’Oló apareix el 889 i el terme és documentat des del 927; l’església de Sant Joan es troba esmentada el 1081, mentre que la funció parroquial, que ha anat conservant fins avui, consta des del 1136, si bé ara el títol és traslladat al nou edifici que es construí entre els anys 1629 i 1639 en un lloc més planer. L’església degué passar a la canònica de l’Estany quan el 1364 es formalitzà la compra del castell d’Oló i degué durar fins al 1592, moment de l’extinció de la canònica, per la qual cosa els seus béns passaren a formar part de les Cinc Dignitats Reials; així el 1686, quan el bisbe de Vic Pasqual visità la parròquia, feu constar en l’acta que era una pertinença de les Dignitats Reials.
Planta de l’església, d’una nau rematada vers llevant per un absis semicircular cobert amb una volta d’un quart d’esfera i amb la porta d’entrada oberta al mur de migjorn.
A. Mazcuñan-F. Junyent
L’edifici no sofrí grans transformacions, pel fet de no poder-se ampliar, ja que ocupava pràcticament tot el turonet on s’aixeca, i fins la sagrera s’hagué de formar als seus peus. (ABC)
Església
L’edifici és una construcció romànica obrada probablement cap a la segona meitat del segle XI amb un pla d’una sola nau i un absis obert a sol ixent. Actualment té la volta esfondrada, però la resta de paraments encara romanen dempeus gairebé en la seva totalitat, per la qual cosa hom encara pot veure’n perfectament l’estructura.
La nau és de petites proporcions i els seus murs no presenten cap mena d’ornamentació. L’absis, en canvi, a l’exterior és ornat amb un fris d’arcuacions cegues distribuïdes en grups de cinc entre bandes llombardes. Al centre de l’absis, bé que força malmesa, hi ha una finestra de doble esqueixada, que és rematada amb un arc de mig punt fet amb petites dovelles. La porta és oberta al capdavall del mur de migjorn i, bé que és esbaldregada, encara mostra vestigis de l’arc de mig punt que la coronava. Al mateix mur i prop de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada que, com la portalada, manca d’una part de l’arc de mig punt que la rematava.
Vista, des de l’interior de la nau, d’una part del mur de migjorn, a l’indret on hi ha obert el portal d’entrada, molt esbaldregat.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Aquest temple, tal com hem dit abans, no té sostre, però, per les característiques que hom observa en els paraments subsistents, devia haver estat cobert amb volta de canó seguit, la qual recobria tota la nau, mentre que l’absis, per la seva part, ho era amb un quart d’esfera. D’aquestes cobertes ara, tanmateix, no en queda res i els seus paraments resten totalment desabrigallats. No obstant això, encara és perceptible l’arc d’obertura de l’absis que era de mig punt, adovellat i precedit per un ressalt, cobert també amb volta de mig punt, que fa la degradació amb la nau.
L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra escantonats a cops de martell, que es disposen en filades horitzontals i a trencajunt, cosa que contribueix a donar a aquesta petita església un aspecte força endreçat i ordenat.
L’estat de conservació de l’edifici és ruïnós i a l’absis hi ha una esquerda molt profunda que amenaça de migpartir-lo. On abans hi havia el paviment ara és envaït per la vegetació, fet que palesa l’oblit total en què es troba aquest temple. (FJM-AMB)