Situació
Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat nord-oriental.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Petita capella situada a la banda nord-oriental del terme, a mig camí entre les poblacions de Santa Maria d’Oló i l’Estany, prop de l’antic camí ral que les unia i a frec del mas Sant Miquel, actualment deshabitat. Long. 2°04’04” - Lat. 41°52’25”.
L’accés a la capella cal fer-lo per una pista que s’origina a Santa Maria d’Oló i que, avançant primerament cap a migjorn i després cap a llevant, i bo i passant pel mas Turiges, mena a la capella, la qual es fa trobadissa prop del serrat del Guix. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oló, dins la parròquia de Santa Maria. No degué passar de capella rural. Sobre el seu domini només sabem que en època tardana depengué de la comunitat de beneficiats de Moià.
El seu origen és desconegut i la seva història no és molt abundant en dades. Es coneix la seva existència per dos llegats testamentaris dels anys 1130 i 1162. Aquesta església apareix anomenada el 1203 i el 1205 en els respectius testaments de Guillem d’Oló i Berenguer d’Oló com a Sant Miquel d’Olzinelles, però el topònim s’ha perdut. Més tard se’n fa esment els anys 1270 i també l’any 1331, data en la qual el bisbe de Vic prohibeix que s’hi celebri missa els diumenges perquè això restava feligresos a la parròquia de Santa Maria d’Oló. Després d’una colla d’anys de silenci, torna a fer-se’n esment el 1686, quan es diu que s’hi torna a celebrar missa tots els diumenges i festes per als habitants de cinc masos del veral que tenen més de tres quarts d’hora de camí fins a la població d’Oló. Aleshores el mas i la capella de Sant Miquel eren propietat de la comunitat de beneficiats de Moià, i el bisbe manà als comunitaris de Moià que proveïssin d’ornaments la capella sota pena de prohibir-hi la celebració de la missa. Els beneficiats de Moià continuaren tenint cura de la capella fins al segle XIX.
Aquest edifici fou reformat probablement al començament del segle XVIII, període en què es reemplaçà la volta primitiva per una falsa volta de guix i de maçoneria, cosa que propicià el sobrealçament dels murs de la nau. Al mateix temps s’enguixà l’interior del temple, amb la qual cosa se l’acabà de desfigurar. No consta la data exacta d’aquestes reformes, però podrien haver-se realitzat entorn de l’any 1716, quan fou reedificat el mas Sant Miquel, que es troba a llevant i a poca distància de la capella.
Els darrers cents anys consta com a simple capella rural, on se celebrava missa només per la festa del sant patró.
No té culte des del 1936 i ara roman abandonada i òrfena de culte. (FJM-AMB-ABC)
Església
Petita església rural que fou bastida probablement en iniciar-se el segle XII. És una construcció senzilla i austera, desproveïda de tota mena d’ornamentació. La seva estructura s’adapta a les formes rurals i populars que tant sovintegen a la comarca del Bages, persistint el pla d’una nau capçada per un absis semicircular dirigit a llevant. Originàriament la nau era coberta amb una volta de canó de pedra, però el segle XVIII, potser perquè la primitiva volta s’havia ensorrat, fou coberta de nou amb una volta de maçoneria alhora que se sobrealçaven els murs de la nau.
Detall de l’exterior del mur de migjorn amb la porta d’entrada a l’església.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’aparell corresponent a la part sobrealçada ha estat fet de manera grollera i rudimentària i els blocs de pedra es disposen desordenadament, cosa que no succeeix en l’aparell primitiu, el qual fou obrat amb carreuons molt ben ordenats en filades i col·locats a trencajunt.
L’absis, que és cobert amb un quart d’esfera, és perforat al centre per una bonica finestra de doble esqueixada, coronada amb un arc de mig punt fet amb petites dovelles.
La porta d’ingrés és oberta al mur de migjorn i és acabada amb un arc de mig punt adovellat. En aquest mateix mur hi ha oberta una finestra moderna que és situada al mur sobrealçat.
Al mur frontal encara hi ha una altra finestra que és rematada amb un arc de mig punt. Al cimal d’aquest mur, gairebé amb tota seguretat, s’hi havia dreçat un campanar d’espadanya, el qual devia ésser suprimit durant les reformes que desfiguraren aquesta església.
L’edifici es troba totalment abandonat i el seu interior ha estat utilitzat com a cleda. Tot i que els seus paraments es mantenen dempeus, hi ha alguns senyals que poden esdevenir l’inici del seu enderrocament, dels quals el més patent és l’esquerda que s’obre en un extrem del mur de ponent, bo i solcant-lo de dalt a baix. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Sant Miguel d’Oló, a “Full Diocesà”, núm. 3500, Vic 14 de maig de 1978.