Sant Martí de Puig-ermengol (Santa Maria d’Oló)

Situació

Una vista exterior de l’església des del costat de migjorn, quan encara el temple es mantenia pràcticament sencer. Hom hi pot observar un absis bellament decorat amb arcuacions cegues. Aquesta foto fou feta vers l’any 1940.

Josep Llobet i Manubens

Aquesta església s’havia aixecat prop del mas Bujons, a la banda nord-oriental del terme, a frec del territori de Muntanyola. Long. 2°05’26” — Lat. 41°54’10”.

Per a visitar l’indret on hi havia la capella cal agafar la carretera d’Avinyó a Vic. Després d’haver passat el quilòmetre 16, a mà esquerra, hi ha un camí que es dirigeix al mas Bujons i que passa pel planell on hi havia el temple. (FJM-AMB)

Història

Aspecte que ofereix l’interior de la nau, amb la volta esfondrada, l’any 1969.

Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona

Aquesta parròquia es trobava dins l’antic terme del castell d’Oló, a la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, al lloc de Puig-ermengol o de Llosa-corba. Durant un temps fou sufragània per passar després a capella rural, sempre pertanyent a la parròquia de Terrassola.

El lloc de Puig-ermengol és documentat des del 1082 i l’església apareix esmentada el 1197. Primerament fou sufragània de la parroquial de Sant Feliu de Terrassola, però el 1686 ja només era simple capella. No sabem quan va quedar sense culte, però a partir del 1940 s’ha anat espoliant l’edifici, sobretot a càrrec dels propietaris del mas Rocafort, fins que el 1973, data en la qual encara es conservava l’absis, s’aprofitaren els carreus d’aquest element per a refer el de Sant Feliu de Terrassola.

Actualment només es coneix el lloc on era, però no la forma que tenia encara que n’existeix molta informació fotogràfica. (ABC-FJM-AMB)

Església

Finestra provinent de l’absis de l’església, actualment desapareguda; aquesta finestra actualment es conserva, reutilitzada, en una propera casa.

Josep Llobet i Manubens

Tal com revelaven les restes que fins fa poc quedaven i les fotografies que encara s’han conservat, constava d’una nau força allargassada, rematada a llevant per un absis semicircular, el qual era decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions cegues i perforat amb una bonica finestra que tenia dues columnes coronades amb capitells, la qual ha estat reaprofitada en una casa particular. La volta de la nau era apuntada i l’absis es cobria amb una volta d’un quart d’esfera. (FJM-AMB)

Bibliografia

  • Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado, a “Hoja Parroquial”, núm. 15, Vic 10 d’abril de 1949.