Situació
Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, totalment desfigurades fins i tot en la seva planta.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Les restes dels fonaments de l’església de Sant Julià són mig enterrades dalt un turó situat enfront del mas Cirera, al sector sud-oriental del terme. Long. 2°01’14” - Lat. 41°55’20”.
Seguint la carretera d’Avinyó a Sant Feliu Sasserra, poc després del quilòmetre 61 i a mà dreta, surt un camí carreter que condueix al mas Cirera, enfront del qual hi ha el turó on fou bastida la capella. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc on sorgí el més modern castell de Cirera. En un principi tingué consideració de parròquia, però aviat la perdé.
El lloc de Cirera és documentat des del 952 quan apareix una villa Ciresia, i l’església és citada el 1034 com a Sant Julià de Ciresa. La funció com a parròquia s’esmenta en una llista de totes les del bisbat d’abans del 1154 com a parròquia de Ciresia. Segurament a causa de la despoblació ocasionada per la Pesta Negra del 1348, en una altra llista de parròquies del 1361 ja no hi figura. A partir d’aquest moment es passà a sufragània o capella de la parròquia de Sant Feliu Sasserra. La seva existència encara es constata el 1685 com a capella rural, però el segle XVIII s’abandonà. (ABC)
Església
De l’antiga església de Sant Julià de la Cirera, ara només resten els seus fonaments, els quals encara són mig colgats, de tal manera que ni tan sols es pot reconstruir la seva planta a la perfecció, tot i que semblen indicar que es tractava d’una nau rematada per un absis. Per altra banda tampoc no es pot datar la construcció de l’edifici, tot i que les notícies històriques indiquen que probablement era una construcció romànica erigida el segle XI.
De l’edifici romànic no en queda pràcticament res, i les poques romanalles dels fonaments que resten, si no es fa una bona neteja, desapareixeran totalment. (FJM-AMB)