Situació
La vella església de Santa Maria es dreça al bell mig de la zona pròpiament anomenada Pla de Bages, a uns dos quilòmetres al sud-est de Santpedor i a frec de la carretera que porta a aquesta vila des de la general de Manresa a Berga, just a l’indret on els municipis de Santpedor i Sant Fruitós de Bages resten partits, de tal manera que el modern santuari de Santa Anna resta inclòs al municipi de Santpedor, mentre el vell temple romànic s’integra al territori de Sant Fruitós de Bages.
Vista exterior de l’absis, semicircular, que remata la nau vers el costat de llevant. És llis i despullat de tota ornamentació.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat de migjorn.
F. Junyent-A. Mazcuñan
La clau és al mas que s’adossa a l’església. Long. l°51’38"-Lat. 41°46’45”. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona del Camp de Bages, al lloc de Claret. Molt aviat tingué caràcter parroquial, que perdé més tard. Depengué del monestir de Sant Benet de Bages, per donació dels fundadors.
El lloc de Claret és documentat des del 1037 i l’església apareix citada el 1086. Entorn de l’església es formà una sagrera, documentada el 1130, que després es convertí en una vila fortificada. La funció parroquial l’adquireix abans del 1154, quan apareix com a parròquia de Claret. L’església era de fundació particular, i uns descendents dels fundadors, dos germans, Pere i Bertran de Claret, entre els anys 1182 i 1184 donaren a Sant Benet de Bages els respectius drets sobre l’església de Santa Maria i vila de Claret.
La possessió de les funcions parroquials no fou pacífica, ja que hagué de lluitar contra la intromissió episcopal; així el 1281 un representant del monestir hagué d’apel·lar a la Seu Apostòlica contra una sentència del vicari general de Vic sobre el dret de patronatge que tenia el monestir a Santa Maria de Claret. És possible que la sentència li fos desfavorable, ja que el segle XVIII depenia de la Seu de Manresa, i a l’arxiu de Sant Benet no es troba cap provisió de la rectoria.
La funció de parròquia la mantingué fins al segle XV; al segle següent fou unida a Santa Maria de Joncadella, com a sufragània, però continuà mantenint el cementiri i les fonts baptismals fins el 1724. Però entre els anys 1762 i 1769 es construí la capella de Santa Anna al costat de l’església de Santa Maria de Claret, tot traslladant el seu culte de l’antiga església de Sant Salvador de Claret, situada més a migdia. La gran església que es construí feu perdre caràcter a la de Santa Maria, que quedà com un apèndix, perdent el culte a favor del santuari de Santa Anna, de gran devoció dels santpedorencs.
A partir del 1979 s’inicià una restauració de l’església de Santa Maria, que li retornà la fesomia perduda per algunes reformes i ha recuperat molt del prestigi antic. La delegació del Bages dels Amics de l’Art Romànic ha fet algunes prospeccions a l’interior, on ha aparegut una edificació de funció desconeguda encara, que aparentment sembla una tomba, tot i que inicialment fa pensar en una cripta. (ABC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau que s’eixampla a mesura que s’acosta a l’absis, semicircular, obert a llevant. A l’extrem inicial del mur de migjorn hi ha un robust campanar de torre.
A. Mazcuñan-F. Junyent
L’església de Santa Maria de Claret és una construcció romànica, obrada el segle XII, que consta d’una nau que s’eixampla a mesura que s’apropa a l’absis, el qual s’obre a llevant, amb planta semicircular. La nau és coberta amb una volta de canó força estreta i l’absis és cobert amb una volta de quart d’esfera. Al centre de la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt fet amb petites dovelles. Tant els murs de la nau com els de l’absis, fins fa poc, eren sobrealçats; no obstant això, amb l’assessorament de la Secció de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, aquesta esglesiola fou restaurada recentment l’any 1980, bo i rebaixant els murs de la nau i de l’absis alhora que s’extreia el guix que revestia els murs interiors. A més s’arranjà la torre del campanar bo i refent les finestres del cimal i cobrint-la amb una teulada de quatre vessants.
A l’extrem inicial del mur de migdia es dreça un esvelt i massís campanar de torre, la planta del qual s’aproxima a un quadrat. Aquesta torre fou adossada al temple més tardanament i és feta amb blocs de pedra quadrats que es disposen ordenadament en filades i a trencajunt. Les seves proporcions són bastant més grans que els carreus que hom emprà per tal d’aixecar el temple. Ultra algunes obertures molt estretes a manera d’espitlleres que s’obren al llarg i ample dels seus murs, a la part capcera situada sota la teulada hi ha vuit obertures rectangulars que no s’abessonen.
Al mur de migjorn de l’església hi ha oberta una porta emmarcada per grosses dovelles, la qual, malgrat que ocupa el lloc corresponent a un portal original, fou realitzada dos o tres segles més tard. Al cantó esquerre de la porta, a frec gairebé amb les dovelles que la coronen, hi ha una finestra de doble esqueixada, coberta amb un arc apuntat fet amb petites dovelles, que són molt malmeses i erosionades.
Abans de la restauració encara hi havia prop de la finestra primitiva un altre finestral rectangular no original que desaparegué en rebaixar els murs de la nau. Quan hom construí el campanar s’escapçà una altra finestra oberta en aquest mur, de la qual ara només resta la part superior situada sobre l’arcada que comunica la nau amb el campanar. El mur frontal, aixecat a ponent, conserva una porta, tapiada, coetània de la construcció del temple, i a la part superior hi ha una finestra cruciforme, bé que a l’exterior és molt deformada. El mur que tanca la nau a tramuntana no és visible exteriorment, ja que s’hi adossa el modern santuari de Santa Anna, amb el qual es comunica mitjançant una porta oberta modernament al final de la nau.
Tant el mur de pinyó de llevant com el que tanca la nau a ponent, a l’exterior, s’aixequen per sobre el nivell de la teulada. Després de les obres de restauració, amb l’eliminació dels enguixats interiors s’han fet visibles els paraments i voltes, fins ara amagats. Així, doncs, la volta és feta amb blocs de pedra de mides petites i disposats sense gaire ordre. En observar el temple exteriorment, hom no pot imaginar-se una volta tan estreta, tret originat per la gruixària dels murs i per la llargària que adquireix la nau, cosa que li confereix un aspecte força desproporcionat. L’arc d’obertura de l’absis és de mig punt, adovellat, i és precedit per un ressalt que fa la degradació amb la nau. Prop del santuari hi ha una altra arcada adovellada, acabada amb un arc de mig punt que relaciona el temple amb el campanar. Al cantó oposat, és a dir al principi del mur de tramuntana, hi ha una finestra, ara cegada, rematada amb un arc de mig punt i que s’obria amb doble esqueixada i s’oposava a la finestra desapareguda en erigir el campanar.
L’aparell del temple és fet amb carreuons disposats en filades i a trencajunt. Alguns carreus són molt erosionats, cosa que contribueix a donar-li un aspecte més desendreçat. Hi ha senyals d’arrebossament en alguns fragments dels murs. (FJM-AMB-JAA)
Durant unes tasques de neteja, dutes a terme per la Delegació del Bages dels Amics de l’Art Romànic, l’any 1982, hom procedí a aixecar el paviment de la nau i s’hi efectuà una excavació que proporcionà el descobriment d’unes estructures arquitectòniques molt interessants, juntament amb alguns fragments de ceràmica i de vidre i un fust de columna.
Es tracta d’una nau irregular, que té la mateixa orientació de l’església i és més estreta, rematada a llevant, sense solució de continuïtat, per un absis semicircular, en el qual s’obre una finestra de doble esqueixada. Els murs, en l’estat actual de l’excavació, tenen una alçada mitjana d’1,50 m i a la seva part superior és perfectament evident l’arrencada d’una volta de canó. Al centre de l’absis ha aparegut un tenant d’altar. Pel cantó de ponent aquesta nau es tanca per una estructura encara no explorada, la qual sembla correspondre a una graonada, tancada, potser, per un mur posterior.
L’aparell dels murs d’aquest edifici és fet amb petits carreus mal treballats, disposats desordenadament, amb abundant morter de calç.
Tot i que en el seu estat actual es fa difícil d’establir una hipòtesi sobre les funcions i la cronologia d’aquest edifici, no podem excloure que es tracti d’una cripta corresponent a un temple anterior a l’actual, al parament de tramuntana del qual apareixen signes evidents d’unes estructures amb arcs torals, anteriors i reaprofitades a l’actual edifici del segle XII. (FJM-AMB-JAA)
La tasca de restauració que s’ha portat a terme, sens dubte, ha contribuït a retornar a aquesta vella església el seu aspecte primitiu alhora que n’ha millorat la fesomia; no obstant això, encara resten algunes millores per fer, com l’arranjament definitiu de l’interior i la restauració del mur frontal, en el qual caldria obrir el portal tapiat i refer el finestral obert a la part superior. El fet d’estar adossada al santuari de Santa Anna i la introducció del mur de ponent al mas que li fa costat, li resten una bona part de la bellesa de què podria gaudir, tot i que això és perfectament solucionable. L’església és ben conservada. (FJM-AMB-JAA)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Santa Maria de Claret, del terme de Santpedor, a “Full Diocesà”, núm. 3258, Vic 23 de setembre de 1973.
- Marc Vilarmau: Troballa d’una església anterior a Santa Maria de Claret, a “Dovella”, núm. 11, Manresa desembre de 1983, pàgs. 45-46. (FJM-AMB)