Situació
Aquesta estació arqueològica medieval és situada al costat mateix de l’església parroquial de Sant Mateu, a l’interior d’un cobert, emprat actualment com a petit museu d’eines pròpies del camp. Long. 1°44’04” - Lat. 41°47’50”.
Necròpoli
Una de les sepultures que constitueixen l’estació, la més interessant de quantes hi ha al Bages.
A. Lajarín
Una de les interessants sepultures que constitueixen la millor mostra de necròpoli que hi ha al Bages.
A. Lajarín
Es tracta de la millor mostra de necròpoli de tombes antropomorfes excavades a la pedra que hi ha al Bages, i presenta un estat de conservació molt bo, malgrat que els enterraments, com ja és comú, foren espoliats. Fou localitzada en rebaixar el paviment vers l’any 1965. Aleshores, foren excavades les tombes ara buides, si bé no es donaren mai a conèixer els resultats d’aquella tasca. De fet, alguna tomba encara conserva actualment al seu interior restes òssies molt desfetes: volta cranial, ossos llargs, etc.
En concret, ens trobem amb quatre tombes, orientades segons l’eix típic est-oest. Ja hem esmentat que presenten una forma antropomorfa, amb el cap tallat en angles rectes, igualment que els peus (llevat d’una, la núm. 2 al pla, que els té arrodonits). Pel que fa a les mides, aquestes són força homogènies, oscil·lant entre els següents valors: llargada total, d’1,80 m a 1,90 m; amplada a les espatlles, de 0,53 a 0,63 m; amplada als peus, 0,27 m, exceptuant la tomba núm. 3, que sobresurt aquí i fa 0,53 m; i fondària, de 0,25 m a 0,30. En totes elles l’encaix per a encabir-hi la coberta ha desaparegut en la seva major part, si bé en certes zones encara s’intueix lleugerament.
Dibuix en planta del conjunt i secció de cadascuna de les quatre tombes que el componen. Aquesta estació, amb poques tombes, però amb una variada gamma tipològica, constitueix l’exemplar més interessant del Bages pel que fa a necròpoli.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Pel que fa a la tipologia de les sepultures, una d’elles, la núm. 3 (sempre segons el pla) participa clarament de l’anomenat tipus G, és a dir tipus antropomorf amb el cap quadrat o rectangular i als angles de les espatlles i del peu tallats en línia recta. Les altres tres constitueixen un grup a part, del qual podríem dir que participa del tipus G de mig cos en amunt, i del tipus F (tipus antropomorf amb el cap, el peu i els angles en general arrodonits) a les cames i els peus, els quals, però, són tallats rectes, tret de la núm. 2, que, com ja hem dit abans, els presenta arrodonits.
Bibliografia
- Antoni Daura i Joan Galobart: Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages, a “Dovella”, núm. 5, Manresa 1982, pàgs. 17-18.
- Antoni Daura i Jorba i Joan Galobart i Badal: L’arqueologia al Bages (II). Necròpolis medievals, a “Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació”, núm. 6, Manresa 1983, pàg. 85.
- Josep M. Gasol: Sant Mateu de Bages a Gran geografia comarcal de Catalunya, volum II “El Bages, el Berguedà i el Solsonès”, Barcelona 1981, pàg. 130.
- Jordi Bolòs i Montserrat Pagès: Les sepultures excavades a la roca, a Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, a “Acta Mediaevalia” annex 1, Barcelona 1982, pàg. 96.