Situació
Vista de l’absis per l’interior, amb la finestra que hi donava llum i la cornisa que recorria tot l’hemicicle i que servia de punt d’arrencada a la volta amb què es cobria.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Les ruïnes de l’església són situades en un indret boscos proper a Castelltallat, a la banda sud-occidental del terme. Long. 1°38’29” - Lat. 41°47’35”.
Poc abans d’arribar a Castelltallat, per la carretera de Callús, arrenca un camí situat a mà esquerra i al quilòmetre 11,7 que, en poca estona, porta a les ruïnes de la capella.
(FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Bonveí. No degué passar de capella rural, que és l’única que ha estat documentada.
Ni l’església ni el lloc són documentats abans de finalitzar el segle XIII; fins i tot hem d’esperar el segle XV, i més concretament el 1428, quan el degà de Bages fa la contribució econòmica de l’església de Santa Margarida a fi de pagar les obres de reforma que s’havien portat a cap a la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat. El 1685 figura com a capella de la parròquia de Castelltallat.
Al principi dels anys 1970, l’edifici es trobava en un estat deplorable, amb la coberta esfondrada i amb les quatre parets a punt de caure, fins que fou venuda i part de les seves pedres van anar a parar a la finca de can Brull, a Aiguafreda. (ABC)
Església
Petita capella, actualment en estat ruïnós, datable de la segona meitat del segle XII i erigida a partir d’un pla format per una nau rectangular i un absis semicircular, dirigit a llevant. Aquest darrer element, atesa la ruïna gairebé total del temple, encara es conserva força sencer i hom encara pot veure una part de l’arrencada de la seva coberta a partir d’una cornisa que giravolta a l’interior de l’hemicicle. Al centre hi ha una finestra de doble esqueixada, rematada amb un bloc monolític, retallat en forma d’arc de mig punt, mentre que a sota, on hi ha un bordó com a element decoratiu, es tanca en forma de triangle. No hi ha cap ressalt que faci la degradació de l’absis amb la nau, de la qual només resta una part de la socolada. Del mur de ponent no queda pràcticament res, però hom sap que era coronat per una espadanya i que s’hi obrien la porta d’ingrés i una finestra cruciforme. L’aparell de l’absis és molt regular, tret que no es dona a la nau, on és força irregular.
L’església és una ruïna, però el fet llastimós, en aquest cas, és que el seu enrunament fou propiciat pels seus propietaris, que la posaren en venda, cosa que originà que una bona part de les seves pedres anessin a parar en un altre lloc, on devia ser reedificada. Per raons que no sabem, el trasllat dels blocs de pedra, degudament numerats, va cessar, i ara l’edifici és migpartit en dos indrets diferents. (FJM-AMB)