Situació

Vista de la capçalera de l’església amb l’absis, obert al costat de llevant, al centre del qual hi ha una finestra de doble esqueixada. Els murs són llisos i mancats d’ornamentació.

F. Junyent-A. Mazcuñan

L’església, encerclada de pins i brolles, es dreça en un indret proper als masos Bertrans i Prat-barrina que, bo i junts, formen un petit barri, situat a l’extrem occidental del terme. Long. 1°36’14” - Lat. 41°48’30”.

S’hi pot anar seguint el mateix itinerari que hem utilitzat per anar a Santa Eugènia de Governa, però continuant el camí en direcció a Salo. En arribar a la barriada formada pels masos Bertrans i Prat-barrina, cal aturar-se per a demanar les claus en aquest darrer mas i prosseguir a peu fins a la capella, situada en un bosc no gens lluny de la casa. (FJM-AMB)

Història

Aquesta església es troba situada dins l’antic terme del castell de Castelltallat, a l’antic lloc de Breners. No degué passar de capella rural dependent de Sant Miquel de Castelltallat, que és l’única funció documentada.

El lloc actual de Bertrans correspon a una masia, els hereus de la qual tenien cura de l’església. El nom antic del lloc, i que servia per a anomenar l’església, era el de Breners, que, corromput, ha quedat en la masia de Serra de Branés. El lloc de Breners és documentat l’any 1031 amb les grafies Breneros i Breners, i la primera serveix per a cognominar l’església de Sant Martí, que apareix en aquest mateix document. Que correspon a aquest lloc i església, ho corrobora el fet que es fan llegats a Sant Miquel de Castelltallat i a Sant Pere de Claret, corresponent al testament d’un germà del vicari del castell de Castelltallat. L’església de Sant Martí de Breneneres es torna a documentar el 1095. Les notícies de Sant Martí es fan fonedisses fins al 1428, que torna a aparèixer en llegats que se li fan.

El segle XVII els hereus del mas Bertran eren els qui tenien cura del temple, i després del 1739 hi feren algunes reformes, possiblement donant compliment a les disposicions del bisbe Ramon de Marimon, que manava reparar-lo sota pena de prohibir-hi la celebració de la missa.

Actualment s’hi ret culte, del qual tenen cura els hereus del mas Prat-barrina, que l’han agençada i la conserven en bon estat. (ABC)

Església

Planta de l’església, amb una nau senzilla rematada vers llevant amb un absis, el qual es cobreix amb una volta d’un quart d’esfera.

F. Junyent-A. Mazcuñan

L’edifici és una petita capella que fou bastida a la segona meitat del segle XII a partir d’un pla d’una sola nau amb absis. La nau, que és de dimensions reduïdes, és ampliada, a llevant, amb un absis semicircular llis, al centre del qual hi ha una finestra, oberta amb doble esqueixada i rematada amb un arc de mig punt fet amb dovelles. La nau és coberta amb una volta apuntada i s’uneix a la capçalera mitjançant un simple plec, acabat en un arc apuntat, que fa la degradació i introdueix definitivament l’absis. El presbiteri és cobert amb volta d’un quart d’esfera i resta més enlairat que la nau, per la qual cosa cal pujar-hi per mitjà d’un graó. La porta, que és acabada amb un arc adovellat escarser, és situada a la banda de ponent, on també hi ha un òcul modern que suplí un finestral cruciforme que s’endevina més amunt, sota les restes de l’espadanya, de la qual només han pervingut uns fragments dels brancals. Els paraments interiors són enguixats, i els exteriors, aparellats amb carreuons tallats, disposats en filades uniformes, entre les quals n’hi ha algunes on apareixen els blocs disposats de llarg i de través, sobretot a la base.

La porta d’entrada té un bonic forrellat d’època original, el qual ha sofert algunes reformes. És senzill i gairebé llis; només unes petites incisions en ziga-zaga trenquen la monotonia d’aquesta peça.

L’edifici és ben conservat, i darrerament hom n’ha destapat l’absis, que havia romàs tapiat des del segle XVIII amb un envà, que feia de suport a un quadre de Sant Martí i a una pintura barroca que imitava un retaule. (FJM-AMB)

Bibliografia

• Antoni Pladevall: Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Sant Martí de Bertrans, a “Full Diocesà”, núm. 3403, Vic 4 de juliol de 1976.