Situació
J. Galobart
Es tracta d’una necròpoli de tombes del tipus “cista”, localitzada en un turó que s’aixeca a llevant del poble de Santpedor, prop d’una masia. Long. 1°51’50” - Lat. 41°47’10”.
S’ha de seguir, en principi, el mateix camí que ens porta al Serrat Rodó i prosseguir uns dos quilòmetres i mig més fins a la masia de Lluçà. Seguidament cal travessar el Riu d’Or i caminar un quilòmetre més fins arribar al Serrat dels Morts el qual queda a mà dreta del camí. Al seu vessant de llevant es localitzen les sepultures, encerclant el punt més alt.
Necròpoli
Com hom pot constatar, el topònim és, altra vegada, ben entenedor. Es tracta del primer cementiri de cistes medievals estudiat al Bages. Al final del segle XIX, gràcies a la investigació que s’hi portà a terme, hom arribà a la conclusió, errònia, per cert, que els sebollits al fossar pertanyien a algun grup preromà, de l’edat dels metalls, semblants als kistvean britànics.
Pel que fa a les tombes, cal dir que consisteixen en una trentena de cistes rectangulars excavades al vessant de llevant del serrat i formades per dues lloses laterals. N’hi ha de grans i de petites, i estan disposades en línies concèntriques que encerclen el turó. Els primers investigadors mesuraren una tomba, que feia 1,78 m de llarg, 0,39 m d’ample i 0,54 m de fons.
Amb aquestes dades hom suposa que allí hi havia enterrat un adult, com a la majoria dels enterraments, que s’acosten força a aquestes mides. Actualment totes les tombes resten violades. Creiem d’interès, per tant, reproduir les dades antropològiques fornides pels antics excavadors. Tenim, així, que els difunts eren col·locats amb els peus vers llevant (orientació est-oest) i en posició supina. Es varen prendre algunes mesures cranials (sistema “Topinard”) que són les següents: diàmetre antero-posterior, 190 mm, índex transversal, 137 mm, índex cefàlic, 72,1 (dolicocèfal). Cal afegir que el grup “Misión Rescate” de Santpedor ha fet algunes excavacions al fossar i ha traslladat una tomba al seu museu particular.
Bibliografia
- Antoni Daura i Jorba i Joan Galobart i Badal: L’arqueologia al Bages (II). Necròpolis medievals, a “Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació”, núm. 6, Manresa 1983, pàg. 86.
- Antoni Daura, i Joan Galobart; Poblament antic a Santpedor, a “Santpedor, portaveu de la vila”, núm. 120-121, Santpedor 1983, pàgs. 16-17.
- F. Espinalt i Garriga: Santpedor, vila levítica i rectorologi, Igualada 1959, pàgs. 13-14.
- J.M. Gasol: Santpedor, a Gran geografia comarcal de Catalunya. El Bages, el Berguedà i el Solsonès, vol. II, Barcelona 1981, pàg. 63.
- Palet i Barba: El Serrat dels Morts, a “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, juliol-setembre, Barcelona 1895.
- A. Vila i Sala: Notícia històrica de Santpedor, Manresa 1898, pàgs. 6-9.
- A. Vila i Sala: Compendi popular de la història de Santpedor, Manresa 1922, pàg. 13.