Situació
Vista exterior del mur frontal de l’església.
F. Junyent-A. Mazcuñan
La capella és situada dalt un turó que es dreça en un lloc planer, entre les carreteres de Manresa a Santpedor i la de Santpedor a Callús, des d’on és perfectament visible. Long. 1°49’54” - Lat. 41°46’40”.
S’hi arriba fàcilment emprenent la carretera de Manresa a Santpedor. Poc abans d’arribar a la població (mig quilòmetre escàs) cal desviar-se, a mà esquerra, per tal de seguir un camí carreter que hi mena. Hom hi pot anar també per la carretera de Callús, on, a mà esquerra, hi ha un camí que hi porta. Aquest camí s’inicia a l’indret on hi ha una cruïlla de camins, dels quals el de mà dreta condueix al Mirador de Montserrat. La clau de la capella cal anar-la a cercar a la rectoria de Santpedor. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es troba situada dins l’antic terme de Manresa i de la parròquia de Sant Pere. NO passà de capella extramurs del nucli de la població.
L’església apareix esmentada per primera vegada l’any 1240 quan comencen a fer-se llegats testamentaris a Sant Francesc de Santpedor. L’any 1605 el consell municipal de Santpedor hi volgué establir una comunitat de servites, però el convent no prosperà per tal com no comptava amb l’autorització del rector. La devoció al sant tingué una gran reviscolada amb l’establiment d’un convent de franciscans a Santpedor l’any 1693, bé que el culte anà sempre a càrrec dels sacerdots de la vila.
Fins al 1869 tingué al seu costat la casa de l’ermità que en tenia durant els segles XIV i XV, sota la dependència del rector i comunitat de preveres de la vila.
Les depredacions de l’any 1936 arran de la guerra civil li feren perdre el seu retaule renaixentista i la imatge antiga. (APF)
Església
La capella ha estat modificada i la seva estructura, actualment, no ens recorda pas les formes romàniques estandarditzades. No obstant això, sembla que una bona part dels murs de la base de la construcció, que és constituïda per una sola nau sense absis, pertanyen encara a l’obra primitiva, corresponent a una obra tardana de mitjan segle XIII. Així mateix, el portal, obert al frontispici, s’adapta perfectament als portals romànics tardans, fets amb amples dovelles i protegits per una arquivolta, a manera de guardapols, que emmarca la part exterior de l’arcada.
L’edifici és aixoplugat per dos tipus de coberta: amb volta de canó de mig punt fins a la meitat i amb volta ogival d’aquí en avall.
Si bé aquesta església, estilísticament, no encaixa gaire amb els formulismes romànics, tanmateix creiem que el seu interès pot raure en mostrar uns trets que, a desgrat de les remodelacions, ens assenyalen la transició de dos estils immediats, concretats en els detalls descrits.
L’edifici és força ben conservat. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Capella de Sant Francesc, a Santpedor, a “Full Diocesà”, núm. 3 322, Vic 15 de desembre de 1974.