Sant Pere del Brunet o de Serra (Sant Salvador de Guardiola)

Situació

Vista de l’exterior de l’església des de la banda nord-oriental, amb la capçalera a primer terme.

A. Mazcuñan-F. Junyent

La capella de Sant Pere s’alça al costat del mas Brunet, situat a mà esquerra de la carretera de Manresa a Montserrat per Can Maçana, poc abans del Raval de l’Arboç, a la banda meridional del terme. Long. 1°47’14” - Lat. 41°40’00”.

Per anar-hi cal agafar la carretera abans esmentada. Just en arribar al quilòmetre 10,2, caldrà desviar-nos, a mà esquerra, per tal de seguir un camí carreter en bon estat que amb poca estona porta al mas Brunet, al costat del qual s’aixeca la capella i on cal demanar el permís per a visitar-la. (FJM-AMB)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Guardiola, al lloc conegut com La Serra, però avui ha pres el nom del Brunet, pel mas que té al costat. No degué passar de capella rural, dependent de la parròquia de Sant Salvador de Guardiola, que és l’única situació documentada.

L’església és documentada el 1035 com a Sant Pere de Guardiola en el testament d’un membre de la família Balsareny, Ramon Guifre, el 1282, i el 1334 novament és documentada, ara com a Sant Pere de Serra, del terme del castell de Guardiola. El 1618, per una concòrdia sobre el seu culte, on es mana que s’enrajoli la capella i que sigui tapiat el portal que donava directament a la casa del Brunet, es dedueix que és una capella dependent de la de Sant Salvador de Guardiola, la qual cosa es confirma plenament el 1685 en la visita feta pel bisbe Antoni Pasqual el 4 de desembre.

Planta, a escala 1:200, de l’església de Sant Pere de Brunet, amb una nau romànica, resultat d’una refecció del segle XI, rematada a llevant per una capçalera amb absis de planta trapezial, amb una part del segle X i una altra fruit d’una refecció del segle XI.

A. Mazcuñan-F. Junyent

El temple primitiu, preromànic, sofrí reformes en època romànica, i posteriorment s’hi feren altres modificacions i afegits, com els successius portals datats el 1620, data de la constitució d’una porta d’entrada al mur de tramuntana, i el 1767, data aquesta última que figura al portal actual. (ABC)

Església

L’església de Sant Pere del Brunet és un edifici en el qual hom pot constatar bàsicament dues etapes constructives, bé que cronològicament molt apropades. La primera, que cal situar a la segona meitat del segle X, inclou una part de la capçalera, l’arc triomfal i el mur tester de la nau, a la part superior del qual hi ha una finestra geminada obturada per la volta de l’absis. La segona, per la seva banda, correspon a una refecció realitzada possiblement al principi del segle XI, en la qual hom refeu la cobertura del santuari i arranjà una bona part de la nau al mateix temps que la cobria amb una volta de canó força estreta, reforçada amb dos arcs torals. Tanmateix, deixant a part algunes reformes modernes, cal notar que el mur de ponent potser fou reconstruït de nou després de la reconstrucció de la nau, ja avançat el segle XI.

L’edificació preromànica, segons es desprèn dels elements que en resten, devia ésser una construcció senzilla i austera que constava d’una nau capçada a llevant per un absis de planta trapezoidal cobert possiblement amb fusta, tret que segurament també s’estenia a la nau. D’aquesta obra primitiva actualment es conserva una bona part del santuari trapezial, al fons del qual s’obre una finestra espitllerada que és rematada amb un arc monolític, que reposa sobre dos blocs de pedra, a manera de muntants. La cobertura, tanmateix, és feta amb volta i hom pot veure-hi les empremtes del mateix encanyissat que s’observen a la volta de la nau, de la qual és contemporània.

Secció, a escala 1:200, de l’església de Sant Pere de Brunet.

A. Mazcuñan-F. Junyent

Un altre element preromànic que es conserva i que esdevé, sens dubte, l’element arquitectònic més interessant de l’edifici, és l’arc triomfal que separa el santuari de la nau, el qual s’obre mitjançant un arc de ferradura que té un diàmetre d’arc superior a la separació dels muntants, els quals, per altra banda, adquireixen poca alçària. Aquest arc ha estat fet amb dovelles ben tallades, les superiors de les quals es disposen radialment fins al diàmetre, mentre que les de sota són col·locades horitzontalment.

Sobre l’arc triomfal hi ha una finestra biforada que ha estat cegada per la volta de l’absis, bé que originàriament devia donar llum a la nau des de l’exterior, ja que de no ser així, la construcció d’aquesta finestra biforada no tindria cap sentit. A més a més, l’existència d’aquest finestral referma, per altra banda, que inicialment el santuari, tal com hem apuntat anteriorment, devia ésser cobert amb un embigat, ja que difícilment hom l’hauria poguda aixoplugar amb una volta sense tapar la finestra. Aquesta finestra és rematada amb una llinda feta amb dos blocs de pedra angulars, que al dessota i als extrems mostra arrodoniments còncaus, de tal manera que en bipartir-la la columna central i el capitell formava dos arquets. La columna que hi ha ara, però, ha estat col·locada durant els darrers ajançaments.

La resta de l’edifici, tot i que hom aprofità elements preromànics, especialment els basaments, ja forma part de la reconstrucció portada a terme en temps romànics.

L’obra romànica de Sant Pere de Brunet engloba pràcticament tota la nau, la qual fou refeta segurament en iniciar-se el segle XI. En aquests arranjaments, hom cobrí el temple amb volta de canó, de mig punt, alhora que la reforçava per mitjà de dos arcs torals fets amb dovelles, que arrenquen d’una simple imposta. A tot el llarg de la volta són ben visibles els senyals de l’encanyissat que, tal com hem dit, es repeteixen a la coberta del santuari. Al mur de migjorn, que és adossat a un cos d’edifici del mas, s’obrí un portal, posteriorment tapiat, que és acabat amb un arc de mig punt adovellat. Al mateix mur i entre els dos arcs torals també hi ha una finestra de doble esqueixada coberta amb un arc de mig punt, la qual ara és força malmesa.

El mur de tramuntana és el que ha estat més desfigurat amb afegitons, puix que fou perforat amb una porta moderna que, durant bastant de temps, devia ésser l’únic accés que tenia el temple, puix que les altres dues portes restaven obturades. En aquest mateix mur hi ha, també, una finestra, situada a frec del mur tester, la qual, a desgrat d’ésser moderna, ha estat oberta amb doble esqueixada. El mur frontal, que tanca la nau a ponent, per la seva estructura i pel seu aparellat, sembla reconstruït posteriorment a la refecció de la nau, bé que, en aquest cas, sense allunyar-se’n gaire i dins el mateix segle. A més, al capdavall de la nau i al punt de juntura de la volta amb el mur frontal, aquest apareix desenganxat i desacoblat de la volta de la nau, cosa que fa pensar en una reedificació posterior. Aquest mur, sigui com vulgui, és coronat amb un campanaret d’espadanya d’una obertura, possiblement refet, i s’hi desclou una porta rematada amb un arc adovellat de mig punt, la qual havia estat inutilitzada en ésser construït un dipòsit davant seu. Ara, però, després d’haver estat restaurada la capella, s’ha convertit en el principal portal que hom utilitza per tal d’accedir-hi. Sobre aquest portal hi ha una finestra en forma de creu llatina que completa la il·luminació del temple.

L’aparell de l’edifici ha estat fet amb blocs de pedra de mides mitjanes disposats de manera força desordenada, tot i que en alguns indrets s’endevinen algunes filades amb juntes de morter de calç, amb incisions que imiten un carreuat. Els angles dels murs són fets amb blocs de proporcions més grans, col·locats de manera alterna.

L’edifici, després de les restauracions realitzades recentment, és ben conservat, per bé que hom encara hi podria fer algunes millores.

Quan hom arranjà la capella descobrí, davant mateix del santuari, una sitja de grans proporcions, que té forma d’àmfora i que ateny 253 cm de profunditat. (FJM-AMB)

La petita església de Sant Pere del Brunet ens dóna, avui encara, una imatge força viva d’una de les estructures rurals més ben conservades a Catalunya des de l’alta Edat Mitjana. Es tracta del mas o vil·la d’exploració agrària que posseïa una capella privada utilitzada per la casa i sovint per la rodalia, segons el model ja instaurat al país des de l’antiguitat tardana.

A la capella del Brunet queden vestigis arquitectònics prou clars per atribuir l’edifici actual a dues campanyes de construcció diferents corresponents a una part de l’absis i a la nau de l’església. Aquestes etapes es diferencien per l’aparell de les parets i l’esqueixada senzilla o doble de les finestres. Cal remarcar la finestra de l’absis, com un dels tipus característics del preromànic català, amb dues pedres laterals i una pedra superior en la qual és tallat directament l’arc. Cal remarcar també la forma ultrapassada amb avançament dels muntants, de l’arc triomfal, amb dovelles grosses i ben tallades. En aquest lloc es documenta la diferència cronològica entre la nau i l’absis del Brunet car, sobre l’arc d’entrada a l’absis, hi ha una finestra geminada que avui és obturada per la volta de l’absis.

Així, les dues campanyes de construcció de la capella del Brunet poden definir-se de la manera següent: de la segona meitat del segle X queden dempeus l’absis i l’arc triomfal amb la finestra superior tapiada; a mitjan segle XI poden pertànyer la volta de l’absis i la nau actual. En el primer estat de l’edifici, potser la coberta de la nau era de fusta; en canvi les dues voltes actuals de la nau i de l’absis semblen ben contemporànies, sobretot si hom compara els encanyissats encara visibles.

Testimoni de les construccions, reconstruccions i petites obres que els monuments medievals han viscut per raons que gairebé sempre ignorem, l’església del Brunet és típica dels mitjans senzills amb què es refeien alguns monuments. El seu aspecte exterior, amb la seva nau única rectangular i el seu absis trapezoidal més petit és prou fidel a l’estructura primitiva preromànica, així com el sobreaixecament del mur de fons de l’absis, a l’exterior, per sobre de la seva pròpia coberta. (XBA)

Altar

Altar de l’església amb una interessant ara, en la qual hi ha diverses inscripcions gravades.

A. Mazcuñan-F. Junyent

L’altar de l’església de Sant Pere del Brunet és molt senzill. Consta d’un tenant, constituït per un bloc de pedra tallat i de treball, polit de forma rectangular i arestes vives, damunt el qual ha estat col·locada una llosa de pedra de poca gruixària, polida només en una de les cares i amb els cantons rectes, bé que a la cara que mira els fidels, el treball és molt matusser. De forma gairebé quadrada, ha estat tallada en pedra calcària i fa aproximadament 119 cm de llarg, 120 d’ample i 8 de gruix. Aquesta ara no té cap ornamentació, només hi ha estat practicat un rebaix per al reconditori i per adaptar-hi la petita ara, que fou practicat possiblement el segle XVIII o XIX. Bé que avui és restablert al seu lloc original, durant molts anys fou adossada a mà dreta del mur d’entrada a la capella.

Un dels principals atractius d’aquesta ara rau en els grafits que li han estat fets. Es troben al costat dret del sacerdot. Les inscripcions que s’hi poden llegir han donat lloc a diverses interpretacions. Segons A.M. Mundó es poden calcar de la manera següent:

La transcripció és força dificultosa, bé que, segons A.M. Mundó, hom podrà llegir-hi:

“… REDUS”, “GUILELMO”, “SACER”,… “(G)OMBAUDUS”,…

Aquesta inscripció es troba entre el solc de l’arça sacra i al costat lateral de mà dreta. Algunes de les llegendes no són gaire fàcils de desxifrar, tot i que, pel caire de la inscripció hi ha qui s’inclina a pensar, seguint l’opinió de S. Alavedra, que es tracta d’un conjunt de signatures similars a les que sovint figuren a les ares paleocristianes o bé romàniques conegudes.

Així, doncs, es tractava d’interpretar la llegenda amb què el sacerdot Guillem, juntament amb els seus companys o parents, volgué deixar constància d’alguna commemoració important (potser una nova consagració de l’església, després d’haver estat restaurada?).

L’altra inscripció es troba al costat mateix de la pedra, bé que en una posició invertida en relació amb les anteriors. És la següent:

que pot ésser transcrita:

BERNARDUS SACER,

és a dir Bernat sacer( dot). El seu significat cal interpretar-lo dintre el context del que hem dit abans, és a dir, possiblement es tracta de la signatura d’un sacerdot que intervingué en un acte commemoratiu, potser un dels testimonis o bé oficiants de la solemnitat. (JVV-FJM-AMB)

Pintura

Quan la nau fou refeta, fou decorada amb pintures d’incisió que imitaven l’aparellat. Actualment són encara molt ostensibles en la volta de canó de la nau, en els arcs torals, del segle XI. Llur interès artístic és molt escàs, ja que, tal com hem apuntat, el pintor es limità només a reproduir un aparell postís per mitj à de línies de color grisenc. (FJM-AMB)

Bibliografia

• Salvador Alavedra: Les ares d’altar de Sant Pere de Terrassa-Ègara. vol. II. Inventari de les ares, Terrassa 1979, pàgs. 61-64.
• Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 227.
• Antoni Gallardo: La iglesia mozárabe de Sant Pedro del Brunet, a “Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, vols. I, II, III, Barcelona 1942-1943, pàgs. 7-10; 7-12.
• Eduard Junyent: L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial Edicions Catalanes — Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1983, pàgs. 94-95, 217, 218.
• Antoni Pladevall: Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Sant Pere del Brunet, a “Hoja Diocesana”, núm. 526, Vic 27 de desembre de 1970.
• [Xavier Sitjes i Molins]: El Arte antiguo en la Comarca de Bages. Sant Pere del Brunet, a “Bages”, núm. 69, Manresa novembre de 1958, pàg. 8.
• Xavier Sitjes i Molins: Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa 1977, pàgs. 109-113, 230-231. (FJM-AMB)