Sant Salvador del Quer (Súria)

Situació

Vista exterior de l’església des del costat de tramuntana.

F. Junyent-A. Mazcuñan

L’església de Sant Salvador és arraulida sota la capella moderna que la substituí, capella que és aturonada dalt el cim d’una serra que s’enlaira a la banda septentrional del municipi. Long. 1°45’49” - Lat. 41°50’45”.

Hom hi va des de Súria, on cal agafar la carretera que mena a Castelladral. En arribar al quilòmetre 2,3 d’aquesta carretera, caldrà deixar el cotxe per tal de seguir un corriol que, en resseguir un viacrucis, hom anomena “Camí del Calvari”, que porta al cim del turó on és encimbellada la capella moderna, sota la qual és arrecerada l’església romànica. (FJM-AMB)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Súria, al lloc conegut com el Quer. Segurament no passà de capella rural dependent de la parroquial de Sant Cristòfol de Súria.

L’església i el lloc apareixen citats el 1205 quan una persona de Súria feu una deixa a Sant Salvador de castro Chenosa (voldria dir Cherosa de Chero o Quero). El 1298 torna a aparèixer com a Sant Salvador de Súria.

No sabem res de les seves vicissituds posteriors ja que no figura com a capella en les visites pastorals dels segles XVII-XVIII, però consta la seva existència al principi del segle XIX, ja que el 1835, durant la guerra carlista, les tropes liberals la van saquejar; després fou restaurada, però el seu estat era tan precari que el 1885 hom decidí de construir-ne una de nova que fou inaugurada el 1888 en un lloc més enlairat, dalt de tot del cim.

L’edifici antic resta sense culte i en un estat tan llastimós que qualsevol dia es pot esfondrar, si hom no posa remei a la contínua degradació que sofreix.

Igual com les altres esglésies pertanyents al terme municipal de Súria, des del primer moment aquesta pertanyé al bisbat de Vic, fins que l’any 1957 fou incorporada al de Solsona. (ABC)

Església

L’edifici fou construït el segle XIII seguint els esquemes romànics, que es tradueixen en una església d’una sola nau capçada per un absis que, tanmateix, avui no existeix i del qual només es conserva l’arc que l’obria, emparedat al mur de llevant. Els murs laterals de la nau són reforçats per dues parelles de contraforts, un dels quals mig tapona el primitiu portal, obert a la banda de migdia.

El mur de ponent, convertit en façana principal de l’església, és coronat amb un campanar d’espadanya de dues obertures, rematades amb arcs de mig punt adovellats. En aquest mateix mur hi ha oberta una porta moderna, sobre la qual encara s’obre una rosassa, coetània del portal. L’aparell de l’edifici ha estat fet amb blocs de pedra esvorellats matusserament, que es disposen irregularment, sense formar filades.

El temple, bé que resta dempeus, es troba totalment abandonat. (FJM-AMB)