No es coneix la ubicació de la fortificació del castell de l’Areny, sembla, però, que no ha de ser gaire lluny del nucli de cases del mateix nom. Poques són les referències històriques que tenim de Castell de l’Areny, nom que sense cap mena de dubte suggereix l’existència d’una fortificació, provada documentalment, però de la qual en l’actualitat no queda cap rastre. La primera notícia del lloc la trobem en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, on podem llegir l’existència d’una parròquia anomenada “Castro Adalasindo” i que hem d’identificar amb Castell de l’Areny. Retrobem el topònim en altres documents posteriors; així, en un pergamí de l’època de Ramon Berenguer II, datat el 26 de gener de 1082 podem llegir que Bernat Radolf i la seva muller donen, per compravenda, a Arnald i a la seva muller, una peça de terra que tenen pels seus pares en el comtat de Berga, al lloc dit “Vila-Fodes”, al “Castro Adalasen” (Castell de l’Areny). Pocs anys més tard tornem a trobar referències de Castell de l’Areny. El dia XIII de les calendes de juliol (19 de juny) de 1196, Ramon Galceran, per a ell i els seus successors, dona a Santes Creus i al seu abat Hug el lloc anomenat Castell de l’Areny i es pacta que no es construirà cap forca dins el seu terme: “... loci presentibus atque futuris Castellum de Alaren quem olim a vobis emeram integriter... et convenio vobis per bonam fidem quod in ipso honori castelli non construam nec construi faciam fortitudinem nec indo guerram aliqui faciam...”. Dos anys més tard, el 1198, el rei Pere I concedeix a Bernat de la Portella l’honor anomenat de Castell de l’Areny, signant com a testimoni de l’acte Hug, abat del monestir de Santes Creus: “... honorem qui vocatur Castellum de Alaren cum omnibus suis pertinenciis, tam aloidum quam feudum... sub tali videlicet condicione et pacto... facio donationem quod unumquam tibi a te vel a tuis castellum aut forcia fiat et forcia sive castrum quod ibi est...”. Sembla que aquestes donacions no prosperaren, doncs no se’n torna a tenir constància documental. No es té cap més notícia sobre el castell, a excepció que va ser un centre de la batllia de la Portella.