El primer problema amb què ens trobem és el del mateix nom de Castellar de N’Hug, que ha estat objecte de discussions pel que respecta a la segona part del topònim. La grafia actual fou adoptada en una època relativament recent, admetent com a certa la suposició que es referia a un personatge històric de nom Hug (de Mataplana, per exemple). Però hi ha proves documentals que semblen indicar que, en realitat, aquest nom prové de Nuce (nuc, en català), mot que indica corrent o origen d’un corrent d’aigua, i que podria referir-se molt probablement a les fonts del Llobregat que originen aquest riu dintre el terme municipal. En l’actualitat no queda cap resta del castell, encara que podem dir que devia estar ubicat en el que avui és el nucli de Castellar i que, en ésser derruït, les seves pedres devien ésser emprades per a la construcció de les cases del poble. El topònim Castellar ja apareix esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, amb la forma Kastellare. La primera notícia sobre Castellar de N’Hug data de l’any 920, quan el prevere “Teuderedus” fa una donació a l’església de Sant Pere de Mogrony, al comtat de Cerdanya, reservant, però, l’usdefruit i el govern de les terres “infra fines Castellare” al monestir de Sant Joan de les Abadesses. L’any 938, un document esmenta explícitament el castell de Castellar de N’Hug. Aquest document és una escriptura de venda que fan Esclúa i la seva muller Igiberga a favor de l’abadessa Emma del monestir de Sant Joan de les Abadesses, d’un alou situat al comtat de Cerdanya, prop del castell anomenat de Castellar, on neix el riu Llobregat, pel preu de 10 eugues i una mula. Dels anys 983-989, és una notícia reflexada en el Llibre dels Canalars, conservat a l’Arxiu de Sant Joan de les Abadesses, i que parla d’un alou a Castellar, proper al castell i al naixement del riu Llobregat: “castrum de Castellar et alodium confrontatum et suis terminis confinatum venditur domine Emmone abbatisse et terminatur a Cornudells in loca ubi fungit Lubricatus et in loco ubi rivus de Lubricato incipit fluere et labi”. El 949 tornem a trobar el topònim Castellar en una donació que fan “Ansolon” i la seva muller a Sant Pere de Mogrony, d’un alou situat a la vila de Cornudelles, prop de Castellar. A partir d’aquesta data i fins al segle XIII s’obre un buit en la documentació que fa referència al lloc de Castellar. L’any 1229, Hug de Mataplana i la seva família fan diverses donacions a l’altar de Sant Miquel de l’església de Santa Maria de Castellar i al seu capellà Arnall. Al final del segle, Ramon d’Urtx senyor de Mataplana, concedí una carta de franqueses als habitants de Castellar, carta que ha estat estudiada per Joan Serra i Vilaró. El 18 d’agost de 1292, reconeixent Ramon d’Urtx que el castell de Castellar era edificat en un lloc segur i estratègic, a l’entrada de la terra de Mataplana, que així esdevenia més forta, i essent de gran utilitat poblar-lo, concedeix a Ramon Cavaller i a tots els altres homes i dones habitants i vinents a habitar en el castell de Castellar i en el seu barri, o sigui la sagrera de Santa Maria, les següents franqueses: Primerament, els fa francs i lliures en el futur de tragines, obres, censos i serveis, però han de pagar anualment 12 diners, en moneda de tern de Barcelona, el dia de Pasqua, per les cases i horts, com era costum. Els eximeix en les vendes, de terç, lluïsme o foriscapi. No podrà exigir, en l’esdevenidor, cugúcia, eixorquia, intèstia, alberga, ni cap altra tolta, rapinya i servitud o qualsevol altre dels anomenats mals usos. Els dona emprius de pastures i llenya, per tota la seva terra, i amb tota mena de bestiar, gros i menut. Els concedeix plena potestat i llicència per a treballar les terres per tots els seus dominis, i es reserva la vuitena part dels fruits, ultra el delme i la primícia. Podrà fer justícia, tant civil com criminal, en homicidis, plets i ferides. En les baralles i contenciosos entre ells, en els quals no hi hagi efusió de sang, no intervindrà, si dintre deu dies saben fer les paus. En casos de crims o forfets per ells comesos, haurà de portar i cloure les causes i empresonar i fer justícia en el mateix castell de Castellar. Els concedeix que si alguna comanda els fos feta de mercaderies, aquestes puguin ésser conservades salves i segures a les seves cases, així com traslladar-les amb seguretat, sense la seva contraindicació, àdhuc en temps de guerra. Els lliura de guaita i de bada en l’esmentat castell, tant en temps de guerra com en temps de pau; però en temps de guerra seran obligats a guaitar en el barri del castell. Si per raó de guerra, els calia ajuda per a fer aquesta guaita, vol que els altres homes de la terra els ajudin a guaitar, com era costum. L’hauran de seguir en host i cavalcada, i el senyor haurà de pagar les despeses en tot el viatge d’anada i tornada. Els deixa que puguin anar on vulguin, sense que ell pugui inquietarlos, mentre tornin dintre l’any. L’escriptura de concessió d’aquests privilegis du la signatura d’aprovació de “Bni. de Cornudeles, baiuli”; en el document figura el mateix personatge com a notari de Mataplana “notarii publici de Mataplana”. El 1323, Bord de Vilacorba, amb el consentiment d’Hug de Mataplana, vengué, per la quantitat de 20 lliures, a Bonanasc Salomó, jueu de Bagà, la meitat del delme de pa, carn, cànem, lli, formatges, ous, llana i altres coses delmables que el difunt cavaller Pere Sator havia de rebre del castell de Castellar de N’Hug i de tota la parròquia de Santa Maria. El mateix Bord de Vilacorba (Bordus de Vilacorba) signa, com a testimoni, l’octubre de l’any 1326, en l’homenatge que Bernat de Saga, fill del difunt noble Arnau de Saga, senyor de Castellar, tutor testamentan d’Arnaldí de Saga, difunt, fill de l’esmentat Arnau de Saga, feu al noble Hug de Mataplana pel castell d’Aran, a la Pobla de Lillet. Del delme de Castellar de N’Hug era, en part, feudatari, Pere de Torre, qui tenia per batlle Pere de Madiroles, propietari del mas d’aquest nom, a la parròquia de Sant Pere de Mogrony. El gener de 1339, la família Madiroles vengué aquesta batllia al prevere de Castellar Tomàs de Boixadera, amb el consentiment del noble Ramon Roger de Pallars. Els Pallars havien esdevingut senyors de Mataplana pel casament entre Hug VII de Mataplana i Sibil·la comtessa de Pallars. Els descendents d’aquest matrimoni, Ramon Roger, Roger Bernat, Artau Roger i Jaume Roger, detentaren, entre 1328 i 1374, la baronia de Mataplana fins que fou venuda a Pere Galceran de Pinós. El desembre de l’any 1342, el paborde Pere Berenguer de “Nuce” concedí, a cens a Guillem de Pujal, batlle del castell de Lillet, el mas Orriols, del terme de Castellar. El 1344, Ramon Roger de Pallars, senyor de Mataplana, donà a Arnau Cuquet de Castellar, l’ofici de nunci de la batllia de Cornudelles. El 4 de setembre de 1345 Roger Bernat de Pallars confirmà els privilegis i franqueses atorgats a Castellar pel seu avi, Ramon d’Urtx. Tres anys més tard Artau Roger de Pallars confirmà la ratificació. Pel febrer de 1350, Pere de Torre i Guillem d’Argilaguer prestaren homenatge al noble Artau Roger de Pallars per les possessions en feu que tenien a Castellar. Aquest acte tingué lloc al castell que els barons de Mataplana tenien a la Pobla de Lillet. En reunir-se la universitat de l’honor de Mataplana, l’any 1368, varen acudir homes dels llocs de Toses, Gombrèn, Santa Cecília de Riutort, Saus, Lillet, Brocà, Palmerola, Aranyonet, Mogrony, Maians, Rus i Castellar de N’Hug, que juntament amb Sant Jaume de Frontanyà constituïen la baronia de Mataplana; en aquestes reunions hi havia dos cònsols de la Pobla de Lillet i dos de Castellar de N’Hug. A Castellar li era donat el nom de vila o barri. Podem llegir en un document datat el dia 9 de novembre de 1374:
“Aquest dia damont scrit, só posat pena a n G. Cuquet, de Castellar, capità del castell de Castellar, davant lo rector de Castellà i del batlle de Cornudelles e d’En Jacme Molí de Castellar, per mi R. Ferrer, saig major de la honor de Mataplana, per manament del molt noble senyor Mossèn En P. Galceran de Pinós, de cent lliures que nenguna persona estranya ni privada, per ardiment nengun que haye, no traga blat ni farina ni faça traure del castell de Castellar ni de la vila de Castellar ni d’altro loch, si n sap dins lo terme de dit castell, si donchs per messió no era, e açó a cascun de XV dies e no més avant, entró que altro manament aia en contrari del dit noble ho de son procurador licència no’n avia”. Veiem, doncs, com el senyor dictava normes molt concretes als homes de Castellar perquè cap d’ells no s’atrevís a alienar els aliments sense el seu consentiment. Aquest text l’hem de relacionar amb la crisi de la Baixa Edat Mitjana, amb les etapes de fams, pestes i caresties que canviaren totalment el tipus de vida de la humanitat. El 8 de maig del 1383, Bernat Galceran de Pinós, constituït davant l’església de Sant Esteve de Bagà, féu jurament de guardar tots els privilegis, franqueses, immunitats i bons usos dels castells i llocs que li prevenien com a hereu del seu germà, el difunt Pere Galceran de Pinós. Els llocs que esmenta són: Saldes, Josa, Gisclareny, Castellar de N’Hug, Toses, Gironella, Sagàs, la Quar, Roset, Castell de l’Areny, Palmerola, la Pobla de Lillet i Gósol. El 1393 Bernat Galceran de Pinós estava preparant una expedició amb el rei a Sardenya i per aquest motiu nomenà un procurador general i en el document de nomenament especifica les seves funcions, el salari i la manera com ha de rendir comtes. Igualment fa una referència explícita al castell de Castellar que posa sota l’obediència del procurador: “Lo molt noble senyor En Bernat Galceran de Pinós, estant en lo seu loch de Geronella, en lo mes de noembre de l’any MCCCXC tres, ab propósit de anar sen prestament en servey del senyor Rey, manà ésser fet ço qui’s segueix: Primerament, lo dit senyor provehí que En Guillem Ramon de Santa-Eulària, alias En Bort de Santa-Eulària, sie procurador seu a beneplàcit del dit senyor, en les baronies de Pinós de Mataplana e de la Portella e en la vall de Ribes, exercint en aquelles tota jurisdicció civil e criminal, defenent les drets de dit senyor e squivant-li tots dans (...) Item, que haye de salari lo dit en Bort de Santa-Eulària, cascun any, mil sols. bar., e, d’altre part, que tingue sa habitació en lo castell de Bagà e que haye II sous per llira de totes composicions en les quals ell cabrà o farà, e que dels II ss. per lliura se haye a fer la messió. (...) Item, que lo dit procurador haye a mostrar sos comptes, de IIII en IIII mesos, An Arnau dez Puig, lo qual A. lo dit senyor de present constitueix e ordone a rebre totes e sengles rendes e drets qui’s pertanyen al dit senyor, per qualsevol rahó, en dites baronies e vall, e a fer àpoques e albarans de ço que reebrà. E no res menys, lo dit procurador sie tengut, de llll en llll mesos, donar e lliurar al dit A. dez Puig tots diners que sien vers ell. (...) Item, vol lo dit senyor que lo dit En Bort sie mes en possessió del castell, lloc e terme de Castellar ab homes e fembres e ab totes rendes e esdeveniments del dit castell e encara ab tota juresdicció civil, rebent dels dits homens homenatge de feeltat, segons que altres havents castells o vassals ab juresdicció civil en les dites baronies han acostumat de rebre e haver. Com lo dit senyor se retingué en lo dit castell host i cavalcada e tota jurisdicció criminal. E no res menys vol que los homens habitants en lo dit terme del dit castell sien de contribució de les dites baronies. E per donar compliment a les dites coses tocants lo dit castell, lo dit senyor done plen poder An Johan d’Orriols a metre en possessió lo dit En Bort del dit castell e a fer totes les coses en la dita possessió necessàries”. L’any 1399 Guillem Ramon de Santa-Eulària es titula senyor del castell i terme de Castellar de N’Hug, en nom del seu senyor eminent, el baró de Pinós: “dominus castri et termini de Castellano de nuch, tenens ipsum castrum et terminum pro iure meo a nobili et potenti viro domino Bernardo Galcerandi de Pinosio”. Anys més tard en la documentació retrobem la figura de Guillem Ramon de Santaeulària, encara que per la data, l’any 1432, no sigui el mateix que hem citat anteriorment sinó probablement un fill seu. Efectivament, l’any 1432 i en nom del procurador Guillem Ramon de Santaeulària fou feta una crida prohibint la pesca en tots els límits del castell de Castellar, sota la pena de 25 lliures que es repartiran al senyor i qui hagi fet la denúncia: “Ara oyats que us fa assaber l’honrat En Gm. Ramon de Santaeulària, procurador, que nengum ho, de qualque ley, stament, o condició sia, no gois pascar ni fer pasquar en nenguna manera de filat, ni de verga, ni de cop, ni ab cove, ni ab altres gins de pascar en tots los límits del castell de Castellar. E qui contratará pagara de pena per quada vegada que contratarà XXV lliures de pena, de la qual pena haurà lo terç qui denunciarà o acusarà la dita pena”.
L’any 1444, Galceran de Pinós, agraït pels molts serveis prestats al seu difunt pare. Bernat Galceran de Pinos, pel donzell Guillem Ramon de Merlès, donà a aquest 400 florins d’or d’Aragó a percebre dels rèdits de Castellar de N’Hug. A partir del segle XV les notícies sobre el castell es van fent cada vegada més escasses. Només coneixem que al segle XVII era una possessió dels ducs d’Alba. Del castell, però, no se’n diu res més.
Carta de franqueses de Castellar de N’Hug (28 d’agost del 1292)
Carta de franqueses atorgada per Ramon d’Urtx, senyor de Mataplana als pobladors de Castellar de N’Hug. Els concedeix una gran exempció de censos, serveis i mals usos. Assenyala el cànon agrari i veïnal, amb lliure aprofitament de pastures i boscos. Es reserva la justícia i l’exèrcit i regula el servei de vigilància i l’administració de la justícia. Ofereix seguretat a les persones i llurs mercaderies.
"Noverint universi presentem paginam inspecturi quod nos Raymundus de Urgio, dominus de Mataplana, atendentes et recognoscentes quod castrum nostrum de Castellario fuit et est edificatum et positum in loco in quo tota terra nostra de Mataplana est fortior, eo quare est positum in introitu ipsius terre, in loco tuto et idoneo, et ad hoc nos volentes dictum castrum de bonis hominibus et personis, Domino concedente, populare, cum esset magnum profitium et utilitatem nostram et totius terre nostre (?) dictum castrum erat pluribus gentibus populatum forridimine (?) dicti castri multum sit idoneis et diversis rationibus nobis et terre nostre predicte, et sine pluribus personis ipsum castrum non valeat comode regere vel gubernare sine pluribus infranquimentis et libertatibus, recognoscentes, etiam, quod antecessores nostri dederunt et concesserunt in eodem castro plures et utiles franquitates, volentes eas sequi et plus dare et confirmare, ideo gratis et ex certa scientia et libera mente et voluntate et proprio motu ac etiam deliberata mente per nos et omnes heredes et successores nostros, presentes atque futuros, damus et concedimus cum auctoritate et testimonio huius presentís publici instrumenti perpetuo valituri, tradimus atque concedimus donatione perpetua et irrevocabili inter vivos vobis Raimundo Cavallerii et omnibus aliis hominibus et mulieribus et personis in presenti habitantibus et in posterum habitaturis et etiam venientibus ad faciendam residentiam in dicto castro de Castelar et in barriis eiusdem, sive in segrera Sancte Marie de Castellario et omni vestre progeniei et posteritati et omnibus successoribus vestris in pepetuum, libertates, largitates, franquitates et concesiones infrascriptas. Primo facimus vos et omnes successores vestros, franchos atque liberos, sic quod de cetero non faciatis nec teneamini nobis facere aut successoribus nostris tragines, opera nec aliquem sensum sive usaticum vel servitium nisi tantum duodecim denarios monete ternale Barchinone, quod nobis et nostris succesoribus faciatis quilibet vestrum, annis singulis in festo Pasce, pro domibus vestris et ortis, sicut actenus facere consuevistis. Item afranquimus vos omnes predictos universos et singulos presentes et futuros, quod nobis ac successoribus nostris, de venditionibus et emptionibus factis et de cetero faciendis inter vos de certis honoribus posesionibus, non teneatis nec teneamini nobis vel nostris dare tertium nec aliquod laudimium sive foriscapium. Item infranquimus vos omnes predictos et vestros in perpetuum, quod nos aut succesores nostri de cetero non petemus, exhigemus, exhigere seu petere possimus vel faciamus a vobis vel a succesoribus vestris cucutiam, exorquiam, intestiam, albergam nec aliquam aliam toltam, rapinam et servitutem sive aliquam aliam malam consuetudinem que dici vel nominari possint aliqua ratione vel modo, nisi tantum quod retinemus in nobis et succesoribus nostris dictum censum duodecim denariorum barchinonensium et homicida, placita, vulnera et sanguinem et omnes iustitias civiles et criminales et iure firmamenti. Et quod sequamini et sequi teneamini nos et succesores nostros, in cavalcatas et en osts. Si vero nos ac succesores nostri acomodaverimus vos alicui vel aliquibus ad eundum in cavalcatis sive osts, nos et nostri succesores teneamini vos providere et dare provisionem, comestiones in toto viatico tantum et tamdium regressi fueritis in ospitiis vestris. Item, volumus et concedimus quod semper vos et vestri habeatis ademprivia pasturandi pascha, pasturas, aquas, ligna, ingresus per totam terram nostram et dominationem cum omni bestiario vestro grosso et minuto. Tradimus etiam et concedimus vobis et vestris ibidem habitantibus et habitaturis, plenariam potestatem et licentiam... laborandi terras et laborationes per totam terram nostram et dominationem sive iuredictionem sine preiuditio alicuius, de quibus laborationibus donetis nobis et nostris octavam partem, decimam et primitiam et nichil aliud dare teneamini pro laborationibus supradictis. Item volumus et concedimus quod si alique rixe vel contentiones fuerint inter vos de quibus sanguinem non interveniret, quod nos vel nostri contra vos vel bona vestra aliquem qüestionem sive demandam non habeamus; vero facimus rationem rixarum sive contentionum predictarum solummodo quod infra decem dies post rixam sive contentionem inter vos composueritis vel componere poteritis. Si, vero, in dictis rixis sive contentionibus, sanguis intervenerit in eisdem, nostrum ius reservamus et penitus retinemus. Item volumus et statuimus quod ratione alicuius crimine sive forisfacti per vos comissorum pro quibus habeamus contra vos causam ducere vel movere, quod nos vel nostri extra castrum predictum de Castelar non faciamus nec possimus cognoscere de predictis nec vos vel vestri in altero loco teneamini litigare, nec nos etiam vel nostri diem vel dies vobis vel vestris in altero loco asignare, immo teneamur causas vestras in castro predicto ducere et sentenciare et terminare et captus eiusdem castri ibi tenere et facere, guardare et non alibi et iustitias ibidem facere de quocumque casu intervenerint. Item volumus quod vos et succesores vestri sitis semper franqui et liberi de guaita et bada dicti castri, sive badam tenere tam tempore guerre quam tempore pacis, sed teneamini guaitare in barrio eiusdem castri tempore guerre tantum set in castro. Si vero, non ratione guerre, vobis necesse fuerit aliqua aiuda ratione dicte guaite in dicto barrio, volumus et concedimus quod homines terre nostre adiuvent guaitare barrium supradictum sicut facere sueverant. Item volumus et concedimus et damus plenariam potestatem et licentiam vobis et vestris quod si forte aliqua comanda vobis facte fuerit per aliquem vel per aliquis de aliquibus mercibus sive bonis et rebus, quod vos predictas merces et bona possitis tenere salva et secura in ospitiis vestris et reddere sive restituere bene et plenarie in loco tuto et securo sine omni nostra et nostrorum contradictio illi vel illis qui predicta bona vel merces acomodaverint, guerra sive marcha aliqua in aliquo non obstantibus, nec etiam nos aut nostri bona predicta vobis comendata emparare non posimus nec vos teneamini tenere emparam nostram super predictis. Item enfranchimus vos et vestris quod positis sine requisitione nostri et nostrorum ire en Urgell vel ad alias partes ubicumque volueritis et stare et redire quandocumque vobis placuerit, sic quod ista ratione nos vel succesores nostri non posimus vos nec bona vestra inquietare vel ocupare vel aliquid petere dum tamen ad dictum locum redieritis infra annum. Item omnibus aliis que a dicto castro cum terminis vel alicuius forisfacti vel voluntate propria receserunt promitimus et remitimus in perpetuum quicquid contra ipsos et eorum bona petere possemus aliquo modo si ad dictum castrum voluerint remeare vel remanere; et sub predictis enfranquimentis et libertatibus intelligimus similiter et comprendimus Petrum Anglesii et Raimundum de Molendino et succesores eorum et totam familiam eorum et omnes alios qui infra segreriam Sancte Marie de Castellario sunt populati vel fuerint de cetero populandi sicut alios dicti loci. Quas franquitates, libertates et stablimenta promitimus vobis et vestris tenere, servare et complere et non in aliquo contravenire; et si aliquo iure, ratione vel consuetudine contra hec venire possemus, omnibus ipsis penitus renuntiamus.
Actum est hoc X° quinto Kalendas septembris, anno Domini M°·CC°·XC°· secundo.
Sig + num Raimundi de Urgio qui hec laudamus et firmamus. Sig + num Bernardi de Cornudeles, baiuli qui hoc laudo et firmo.
Huius rei testes sunt: Raimundus de Colpan, prior Sancti Iacobi de Frontanyano, Pontius de Biure, Raimundus de Solanlonch, milites, Guillelmus de Vilacorba, Bertran d’Enveig, Iacobus Bianya, iurisperitus.
Sig + num Bernardi de Cornudeles, notarii publici de Mataplana, qui hoc scripsit die et anno quo supra."
Original perdut.
Trasllat notarial de l’any 1324, comprovat judicialment, perdut.
Còpia del trasllat del 1324, a l’Arxiu Parroquial de la Pobla de Lillet, Manual IV, foli 8, perdut des de 1936-39.
Joan Serra i Vilaró: Les baronies..., I, pàg. 312, nota 2.
Josep M. Font I RIUS: Cartas de población y franquicias de Cataluña, I, CSIC, Madrid-Barcelona 1969, pàgs. 520-523.
Traducció
"Sàpiguen tots els que vegin aquest document que nos, Ramon d’Urtx, senyor de Mataplana, atenent i reconeixent que el nostre castell de Castellar fou i és edificat i posat en el lloc en què tota la nostra terra de Mataplana és més forta, ja que està posat a l’entrada d’aquesta terra en un lloc segur i idoni, i per això volent poblar, ajudant Déu, aquest castell de persones i homes bons, com fos de gran profit i utilitat nostra i de tota la terra nostra que dit castell fos poblat de molta gent i que el manteniment d’aquest castell és molt útil per idònies i diverses raons a nosaltres i a la nostra terra, considerant que sense un gran nombre de persones no pot comodament ésser regit ni pot ésser governat sense moltes exempcions i llibertats, reconeixent també que els nostres antecessors varen donar i concedir en aquest castell moltes i útils franqueses, volent seguir-Ies i donar-ne més i confirmar-les, per aquesta causa, graciosament, amb total coneixement i amb la ment i la voluntat lliure i per pròpia iniciativa, amb profit resolt, per nosaltres i els nostres hereus i successors, presents i futurs, donem i concedim amb l’autoritat i el testimoni d’aquest present document que valdrà perpètuament, lliurem i concedim amb donació perpètua i irrevocable entre vius, a tu, Ramon de Cavaller i a tots els altres homes i dones i persones que hi habiten ara i que més endavant hi habitaran i hi vindran a fer-hi estada en l’expressat castell de Castellar i en els seus barris i a la sagrera de Santa Maria de Castellar, i a tota la vostra família i a tots els vostres successors perpètuament, llibertats, generositats, franqueses i totes les concessions esmentades. Primer, fem a vosaltres i a tots els vostres successors francs i lliures per tal que no feu i no us veieu obligats a fer-nos ni a nosaltres ni als nostres successors, tragines, obres, ni cap cens ni usatge ni servei, tret només dels dotze diners de moneda ternal de Barcelona, que a nosaltres i als nostres successors feu cada un de vosaltres; cada any per la festa de la Pasqua, per vostres cases i horts, tal com acostumàveu a fer. També us donem franquesa a tots vosaltres i a cada un, presents i futurs, de què no esteu obligats en fer les vendes i les compres de certes possessions i béns entre vosaltres, a donar-nos ni a nosaltres ni als nostres successors, el terç ni cap altre laudemi ni perjudici. També us donem franqueses a vosaltres i als vostres perpètuament de què nosaltres o els nostres successors d’ara endavant no us demanarem ni exigirem ni podrem exigir ni us farem ni a vosaltres ni als vostres successors, la cugucia, l’eixòrquia, la intèstia, l’alberga ni cap tolta, rapinya ni servitud ni cap altra mal ús, que es puguin dir o anomenar, per cap raó ni manera; retenim, però, per a nosaltres i els nostres successors l’esmentat cens dels dotze diners barcelonins, els homicidis, els plets, ferides i sang i totes les justícies civils i criminals de dret. I que ens seguiu i esteu obligats a seguir-nos a nosaltres i als nostres successors en cavalcades i en hosts. Si nosaltres o els nostres successors decidíssim cridar algú o alguns de vosaltres per anar en cavalcades o en hosts, nosaltres i els nostres estem obligats a proporcionar-vos i a donar provisions i menjar en tot el camí fins que tornéssiu a les vostres cases. També volem i concedim que sempre vosaltres i els vostres tingueu emprius per a pasturar, prats, pastures, aigües, llenya, entrades per tota la nostra terra i pel nostre domini, amb tot el vostre bestiar gros i petit. Us lliurem i concedim a vosaltres i als vostres, habitants i que hi habitaran en el futur, la plena potestat i llicència... per a treballar les terres i fer treballs per tota la nostra terra i domini i jurisdicció, sense perjudici de ningú, i amb aquests treballs ens doneu a nosaltres i als nostres l’octava part, el delme i la primícia i no esteu obligats a donar res més pels treballs esmentats. També volem i concedim que si algunes renyines i baralles hi haguessin entre vosaltres en les quals no s’arribés a la sang, ni nosaltres ni els nostres contra vosaltres ni els vostres béns no hi tinguem cap part, qüestió ni demanda; només donarem raó de les esmentades renyines i baralles dintre els deu dies després que la renyina i la baralla l’hàgiu resolta o hàgiu pogut resoldre entre vosaltres. Però si en aquestes renyines o baralles s’arribés a la sang, ens reservem i retenim tot el dret. Igualment volem i determinem que per causa del crim o de la malifeta d’algú de vosaltres, per motiu del qual estem obligats a portar i moure una causa contra vosaltres, que nosaltres o els nostres fora del citat castell de Castellar no fem ni podem conèixer sobre el que s’ha esmentat, ni vosaltres ni els vostres esteu obligats a litigar en un altre lloc i ni nosaltres ni els nostres us podem designar un dia o dies ni a vosaltres ni als vostres en un altre lloc, sinó que estem obligats a dur a terme sentenciar i acabar les vostres causes en l’esmentat castell i, presoner en aquest castell, estem obligats a tenir-vos-hi i a guardar-voshi i no en un altre lloc i fer justícia sobre qualsevol cas que succeeixi. També volem que vosaltres i els vostres successors sigueu sempre francs i lliures de guaita i de guàrdia d’aquest castell, tant en temps de guerra com en temps de pau, però esteu obligats a guaitar en el barri del castell en temps de guerra. Si, no per causa de la guerra us fos necessària alguna ajuda per raó de la guaita del barri, volem i concedim que els homes de la nostra terra us ajudin a guaitar aquest barri, tal com acostumaven a fer-ho. També volem i concedim i donem plena potestat i llibertat a vosaltres i als vostres per tal que si per casualitat us fos feta alguna comanda per algú o alguns dels quals hàgiu rebut algunes mercaderies en béns o en objectes, que vosaltres pugueu tenir salves i segures aquestes mercès i béns a les vostres cases i tornar i restituir bé i plenament en lloc segur i no perillós sense cap contradicció nostra ni dels nostres a aquell o aquells que hi hagin posat els béns i els interessos, malgrat la guerra, i ni nosaltres ni els nostres no puguem emparar els esmentats béns a vosaltres encomanats ni vosaltres esteu obligats a tenir el nostre empar sobre tot el que s’ha dit. Igualment donem franqueses a vosaltres i als vostres que pugueu sense requisició nostra ni dels nostres anar a Urgell o a altres llocs on vulgueu i estar i tornar quan us plagui, i per aquesta causa ni nosaltres ni els nostres successors no podem inquietar-vos ni a vosaltres ni als vostres béns ni ocupar ni demanar res mentre no torneu a l’esmentat lloc dintre un any. També a tots els altres que marxin del castell i dels seus termes o per algun perjudici o per voluntat pròpia, prometem que mai no podrem demanar res contra ells ni llurs béns de cap manera, si volguessin tornar i romandre en aquest castell; i amb aquestes franqueses i llibertats pensem igualment i comprenem a Pere Anglès i Ramon del Molí i a llurs successors i llurs famílies i a tots els altres que dintre la sagrera de Santa Maria de Castellar hi visquin ara o en el futur igual com als altres d’aquest lloc. Aquestes franqueses i llibertats i manaments us prometem a vosaltres tenir-los, observar-los i complir-los i no contravenir-los en res; i si per algun dret, raó o costum poguéssim venir contra tot el que s’ha esmentat, hi renunciem del tot.
Fet el dia 15 de les calendes de setembre de l’any del Senyor de 1292.
Signatura de Ramon d’Urtx que ho aprovem i signem. Signatura de Bernat de Cornudelles, batlle, que ho aprovo i ho signo.
D’aquest assumpte en són testimonis: Ramon de Colpan, prior de Sant Jaume de Frontanyà, Ponç de Biure, Ramon de Solallong, cavaller, Bertran d’Enveig, Jaume Bianya, advocat.
Signatura de Bernat de Cornudelles, notari públic de Mataplana, que ho he escrit el dia i l’any que consten més amunt."
(Traduït per Empar Espinilla i Boisan)