L’església de Sant Pere de Salselles fou donada l’any 948 al monestir de Santa Maria de Ripoll pels marmessors del testament d’Oliba, fill del bisbe Radulf d’Urgell. En aquesta donació es confirma el caràcter parroquial de l’església de Sant Pere i, situada dins el pagus de Lluçà (Pago Luzane), n’esmenta els límits: les rieres de Lluçà i Merlès, el lloc de Comià, el camí de Vila d’Heures i els llocs de Puig de Flanídia i Castellar. La documentació del segle X del monestir de Ripoll, i sobretot els preceptes i butlles, n’esmenten la vinculació; el precepte del rei Lotari del 982 i la butlla del papa Sergi IV referencien el lloc de Salselles, amb el seu alou, església, delmes i primícies (alodem vero quod dicitur Salselles cum Ecclesia Sancti Petri, cum decimis, primiciis, finibus, terminibus suis, absque tributo...). Malgrat formar part dels dominis del monestir ripollenc, el bisbe de Vic tenia la prerrogativa de presentar-ne el capellà; per tal de mantenir efectiu el seu domini, l’abat de Ripoll s’oposà repetidament a les visites, efectuades a la parròquia de Salselles, pel bisbe de Vic, amb la qual cosa la conflictivitat entre ambdues jurisdiccions fou evident al llarg dels segles XIII i XIV. La parròquia de Sant Pere acabà pràcticament independent del bisbat de Vic i es vinculà a Borredà, formant part de l’anomenat abaciat de Ripoll fins al 1835. Unida a Santa Maria de Borredà com a sufragània, avui l’església de Salselles, dedicada des del segle XVI a santa Maria, no conserva cap testimoni de l’època romànica i l’obra actual, molt posterior, resta pràcticament enfonsada. Avui el lloc és conegut com el santuari de Santa Maria de Salselles. El segle XIII s’hi venerava una talla romànica de la Mare de Déu, de la qual avui solament conservem un dibuix fet l’any 1823 per Benet Turcó, rector de la parròquia, i que es guarda a l’Arxiu Episcopal de Vic.