L’església romànica de Sant Iscle, avui totalment perduda, era situada a l’antiga vall de Brocà i depenia eclesiàsticament del bisbat d’Urgell. La primera notícia del lloc de Molnell és a l’acta de consagració de Sant Miquel i Sant Andreu del Paradís de l’any 948, concretament com un dels termes d’aquesta església (et de alia in termino de Mulnello vel de ipso Puio). L’any 1003 Ató donà una part d’un alou situat a la vil·la de Molnell, a l’apèndix de Bagà, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (ipso alaude in comitatu Cerdaniense in valle Bucuranense in apendicio de Bagazano in villa que vocant Mulnello). La referència concreta a l’església de Molnell és del final del segle X o del començament de l’XI, en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell (Molinello); també en el document del segle XI on es detallen els censos que cobrava l’església de la Seu en tot el seu territori episcopal. La primera església fou possiblement ampliada o construïda de nou el segle XIII, car l’any 1255 G. R. de Murturols deixà dotze diners per a l’obra de l’església de Molnell (operi ecclesie de Menel). L’església de Sant Iscle era parroquial des del segle XIII i aquest caràcter quedà confirmat en la visita al deganat de Berga de l’any 1312. L’any 1288 el rector de Santa Maria del castell de Bagà nomenava el batlle de Molnell perquè li recollís tots els rèdits, censos i delmes que rebia de les parròquies de Sant Iscle de Molnell, de Sant Martí del Puig, i de la vall i la vila de Bagà. El monestir exercia el domini sobre el lloc de Molnell encara el segle XIII i el reivindicava enfront del baró de Pinós; l’any 1294 el baró reconeixia haver exercit injustament jurisdicció sobre llocs pertanyents al monestir, llocs entre els quals hi havia l’església de Sant Iscle (Sti. Aciscli de Mulnell). Al final del segle XIII Galceran deixava, en el seu testament, sis sous per a l’església de Sant Iscle de Molnell. Les deixes a l’església continuaven el segle XIV; així l’any 1396 encara n’hi ha una per part de Sibil·la de Murturols. El segle XV l’església i el lloc d’Oreis formaven part de la parròquia de Molnell, parròquia no esmentada ja el segle XVIII, possiblement perquè ja era arruïnada.