L’actual església de Sant Feliu de Lluelles no conserva cap testimoni arquitectònic de la seva obra romànica però les referències documentals del segle XI permeten confirmar l’existència d’un primer edifici d’aquest estil. L’any 1043 Gersén i el seu fill van vendre a Arnau i a la seva muller la torre del Quer (ipsa torre de ipso Quer), al terme de Navès, a la Vall de Lord; uns dels límits d’aquesta venda era l’església de Sant Feliu de Lluelles (Sancto Felice). Uns anys més tard, la mateixa torre i el seu alou eren cedits per Arnal Dalmau i la seva muller a l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell i a la seva canònica, i una vegada més l’església de Lluelles era esmentada com a límit (ipsa ecclesia seo. Felice). L’església de Sant Feliu era parroquial, car l’any 1312 la visita al deganat de la Vall de Lord en confirmà aquesta categoria. El segle XVIII mantenia les funcions parroquials i tenia com a sufragània les esglésies de Sant Martí de Tentellatge i Santa Maria de Preixana, formant part de l’oficialat major de Solsona.