Un document del segle XI sense data, possiblement de l’any 1004 per la signatura del seu notari, parla d’una donació de terres i vinyes que fan Ermengol, la seva muller Ermessenda i la seva germana Glària, al servei de Sant Vicenç i Sant Marçal, cenobi del comtat de Berga situat a l’apèndix de Malanyeu, al lloc dit el Villar (Donamus in servicio Sti. Vicencii martiris, et Sti. Marcialis pecia una de vinea francha, et alias de terra ad praescripto Caenobio et est in comitatu Bergitano in appendicio de Mallaneti in locum quem vocant Villar...). El lloc de Villar és esmentat ja en la documentació del segle IX com a centre d’un seguit de compres que formaren un gran domini els anys de la repoblació del pagus del Berguedà. Pensem que aquest cenobi de Sant Vicenç i Sant Marçal fou una petita comunitat que no reeixí, malgrat les donacions, i que, en desaparèixer, els seus béns devien passar a la parroquial de Sant Sadurní de Malanyeu o a engrossir les propietats que el monestir de Ripoll tenia a Malanyeu.