L’església avui és perduda, però la documentació és rica en referències al lloc des del segle X. L’any 958 Baldonurios donà una peça de terra situada a la vall de Brocà, al lloc de Pardinella (in apendicio de Pardinella), al monestir de Sant Llorenç prop Bagà; les donacions al monestir de terres a la vila de Pardinella es repeteixen els anys 961, 963 i també l’any 1016. El lloc i la vila de Pardinella foren un dels centres de domini del monestir de la vall del Bastareny. La referència a l’església de Sant Esteve és també del segle X; així l’any 988 el comte Borrell permutà amb el bisbe Sal·la d’Urgell i amb els canonges de Santa Maria de la Seu, uns alous al comtat d’Urgell per les esglésies del comtat de Berguedà i Cerdanya de Sant Andreu de Sagàs, Santa Maria de Merlès, Sant Vicenç de Castell de l’Areny i Sant Esteve de Pardines (Et ipsa ecclesia sancti Stefani in Pardinas, simul cum ipsa parrochia et suas fines vel terminis vel ipsa omnia huius ecclesie pertinencium, similiter totum et ad integrum nobis comutastis). L’església devia tenir una curta vida car no és esmentada en la documentació posterior.