L’església de Sant Miquel és coneguda també amb el nom de la Cortada, de la Lladernosa i dels Llucs. Documentada des de molt antic, formava part del terme del castell de Puig-reig, al comtat de Berga. La primera menció documentada del lloc és de l’any 925, en el testament del comte Miró de Cerdanya, el qual cedia a la seva filla Quíxol, filla natural, el vilar i la vila de la Lladernosa, en els límits de Puig-reig, al comtat de Berguedà (ad filia mea Chixilone facite scriptura in comitatu bergitano alode meo que dicunt ad ipso villare de dedonata, vel villa alaternosa vel hoc quod habeo infra fines de puioregos). Uns anys més tard, el 991, els marmessors testamentaris del difunt ardiaca Oliba, fill de l’esmentada Quíxol, cedien al monestir de Santa Maria de Ripoll tots els béns que el difunt ardiaca Oliba tenia al comtat de Berga, al terme del castell de Puig-reig, a la vila de la Lladernosa, amb les seves cases i casals, horts, terres i altres béns immobles, i també l’església de Sant Miquel (et ipsa ecclesia qui ibidem sita est in honore Sci. Mikaelis). Aquesta donació fou confirmada i ratificada pel comte Oliba i el bisbe Miró. Cal vincular doncs els orígens de l’església de Sant Miquel de la Cortada amb el gran monestir de Ripoll i pensar també que possiblement fou parroquial en els seus inicis així com seu d’un important nucli de poblament car, envoltant l’església i la casa annexa de la Cortada, es conserven importants restes de tombes antropomorfes excavades a la roca. Aviat, però, devia quedar subjecta a l’església parroquial de Sant Martí de Puig-reig, car no consta com a parròquia en la visita al deganat del Berguedà de l’any 1312. Vinculada a Sant Martí, passà al domini de l’orde dels templers i posteriorment a la dels hospitalers. L’any 1750 el visitador de la comanda dels hospitalers de Puig-reig confirmava a Antoni Cortada, àlies Llucs, la llicència per a tenir sepultura en aquesta església de Sant Miquel, sense cap perjudici dels drets parroquials de Puig-reig i permetia també celebrar-hi missa cada diumenge. D’aquests segles XVII i XVIII són les modificacions efectuades a l’estructura romànica.