Sant Esteve de Bagà

Situació

L’església de Sant Esteve de Bagà és la parroquial del poble i es troba enmig del nucli de població, emergint per damunt les cases del poble. És un edifici gòtic, erigit el segle XIV, però ens ha deixat dues peces d’època alt-medieval molt interessants. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781: x 06,2 — y 78,7 (31 TDG 062787).

Per arribar-hi cal agafar la carretera de Berga a Guardiola i prosseguir un xic més amunt d’aquesta darrera població, on es troba la població de Bagà. (JVV)

Pica

Una fotografia de l’any 1918 ens dona notícia que aquesta església guardava una interessant pica beneitera, la qual actualment ha desaparegut.

L’exemplar era constituït per dos elements. El cup, pròpiament dit, tenia forma de capitell i suggeria una època alt medieval. Possiblement es tractava d’un exemplar reaprofitat d’algun edifici anterior.

Aquest capitell, molt treballat, tenia vint cares planes, cadascuna de les quals presentava un terme esculpit. Els espais lliures que feien la separació de cada cara eren decorats amb unes estries obliqües a manera de corda. El capitell tenia la part més alta rematada per una vora arrodonida i decorada amb dues faixes, una de llisa i una altra decorada en baix relleu, la qual presentava unes petites perles molt atapeïdes, similars a les mores de l’esbarzer. Tota aquesta decoració es distribuïa cargolada a la manera salomònica.

Com sigui que no tenim altre mitjà per a conèixer els motius que decoraven les cares, direm que la fotografia suggereix una alternança d’escuts heràldics amb uns personatges molt rudimentaris posats dempeus i vestits amb vestimenta noble fins a genoll i estirada i amb els braços estesos.

La columna que servia de peu era també un capitell invertit: un bloc monolític en el qual hi havia esculpides unes cintes estretes que s’encreuaven en forma d’aspa i que emmarcaven uns quadrats disposats formant rombes. El capitell tenia un nervi que el cenyia devers la part superior, just abans d’obrir-se per a formar una mena d’imposta. Aquest capitell semblava dels segles XIII o XIV. (JVV)

Orfebreria

Creu-reliquiari bizantina conservada a l’interior de l’església.

J. Caballé

Aquesta església guarda avui una creu-reliquiari bizantina, constituïda per una ànima de fusta, recoberta de planxes d’argent daurat repussat, molt petita, exemplar únic a Catalunya. Aquesta creu sembla datar dels segles X-XI i fa 31 × 16 cm. Té unes llegendes en grec i petites sanefes, fetes al cisell, que envolten la capsa de les relíquies.

Hom ha cregut tradicionalment que fou duta de les croades l’any 1000 pel bisbe de Vic, Arnulf.

En una cara porta assenyalat el lloc per a guardar-hi el lignum crucis, i en l’altra hi ha una inscripció.

Segons Cèsar August Torras, les inscripcions que en lletres gregues hi ha als braços de la creu i enmig del pal vertical foren desxifrades pel P. Fita de la manera següent: “El tros de la Vera Creu, en la qual Tu, despullat, venceres el dimoni / Etern Salvador, omnipotent Verb de Déu / Havent-se vestit altra vegada amb la immortalitat dels mortals / guardaren en un reliquiari de plata daurada / aquells que foren captivats per la salvació que Tu dónes i que és l’única”.

Joaquim Folch i Torres cregué que calia datar aquesta peça a les darreries del segle XI o inicis del XII, per les seves característiques ornamentals. I Lluís Nicolau d’Olwer traduí aquesta mateixa inscripció: (La creu) “en la qual, nu, poses nua la maldat, oh increat Salvador, Totpoderós Verb de Déu, als mortals serveixes per a sempre la immortalitat. Amb estoig d’argent i or la recobreixen els qui fan camí vers la teva salvació que és l’única”. Al revers hom hi pot llegir, abreujada, i també traduïda del grec, la inscripció següent: “Jesucrist, Natzarè, jueu senyor immortal.” (JVV-MRR)

Bibliografia

• Joaquim Folch i Torres: La Vera-Creu bizantina de Bagà, “La Veu de Catalunya”, divendres 9 d’agost de 1929, pàg. 5