Situació
Interior de la nau des de la capçalera.
R. Viladés
L’església es dreça a la plaça de Sant Joan, situada al casc antic de la ciutat de Berga. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 04,6 — y 62,1 (31 TDG 046621).
Història
Situada dins el recinte urbà de la ciutat de Berga, no fou mai església parroquial i cal pensar que des de la seva construcció fou una capella particular.
La primera notícia documentada és de l’any 1220: el cavaller Bernard de Saga cedeix al comanador de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, de la Comanda de Costoja d’Urgell, Guillem de Sant Martí, la facultat d’erigir i edificar una església en el lloc anomenat “Hospital de Berga”, indret que els seus avantpassats havien cedit als Hospitalers de Sant Joan. La casa dels Hospitalers de Berga depenia, des de la seva fundació al principi del segle XIII, de la casa de Costoja d’Urgell i possiblement al començament d’aquest segle encara no estava totalment construïda. Així la primera església romànica de Sant Joan fou una capella de la casa de l’Hospital, casa que l’any 1236 tenia ja organitzada la seva comanda a la vila i plenament independent.
L’any 1306 el comte de Pallars, Arnau Roger, feu construir un altar dedicat a sant Miquel i fundà també un benefici, a l’església de Sant Joan de Berga i els cedí en custòdia als hospitalers. L’any 1308 el comanador dels hospitalers de Berga, Bernat de Cornudella, cedia al seu nebot, Joan de Cornudella, el benefici de Sant Joan.
L’any 1377 Brunissenda de Besora, tercera abadessa de Santa Maria de Montbenet, adquirí la casa de l’Hospital de la vila de Berga i la seva església de Sant Joan (església que feia pocs anys que estava reconstruïda), per tal de convertir-la i adaptar-la a les necessitats del monestir cistercenc. La casa i l’església foren la nova residència de la comunitat de monges benetes, però els béns dels hospitalers continuaren en mans de l’orde i administrats per la comanda de Puig-reig. La venda fou feta per Guillem de Guimerà, comanador de Barberà i Ulldecona, reservant-se aquest i l’orde, les prestacions dels beneficis instituïts a l’església de Sant Joan, prestacions que reclamaren a l’abadessa durant tot el segle XV.
Les monges de Montbenet residiren a l’antic hospital i església de Sant Joan fins al 1569; l’església conservà la mateixa advocació, però les monges construïren una capella a Sant Bernat i la imatge de la Mare de Déu presidí sempre l’altar major.
Entre els anys 1572 i 1575 el monestir fou convertit en un priorat masculí dependent del gran monestir de Santa Maria de Poblet; l’intent de vida comunitària no reeixí i de nou fou abandonat. Això feu que la potent comunitat de preveres de Berga s’interessés en adquirir i annexionar el priorat, però aquest projecte no arribà a terme. L’any 1702 el monestir de Poblet va vendre l’edifici a la família Canudes, la qual el traspassà als mercedaris el 1708, comunitat que l’habità i regentà fins a l’exclaustració del 1835.
El municipi de Berga instal·là les escoles municipals i el control de Consum a les dependències de l’antic monestir; l’església de Sant Joan fou parròquia de la vila entre els anys 1897 i 1909. L’any 1911 restà com a sufragània de l’església parroquial de Santa Eulàlia.
Malmesa l’any 1936, no ha estat mai restaurada llevat d’una neteja de la façana efectuada pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el present segle, a la dècada dels seixanta. (RSR)
Església
L’actual temple de Sant Joan de Berga, al subsol del qual hom realitzà unes excavacions arqueològiques els anys setanta, presenta molts problemes interpretatius, car s’hi poden advertir diverses etapes. De les dues naus de què ara consta, la més gran té la capçalera gòtica i la nau allargada i coberta amb volta el segle XVIII. La nau lateral esquerra, a la seva part central, mostra un parament divers que fa pensar que fou la capçalera del temple primitiu, una petita capella orientada de manera diferent.
El segle XII hom bastí un gran temple, aprofitant l’antic com a capella lateral, amb les arcades i capitells zoomòrfics d’un dels quals parlarem després. El segle XIII els hospitalers devien construir el temple gòtic, tot recobrint l’ampliació de l’edifici romànic, el qual les monges cistercenques completaren amb la nova capçalera del segle XV.
El segle XVIII els mercedaris renovaren les cobertes i hi afegiren unes voltes de pedra tosca, a la vegada que completaren la nau principal.
Resumint, doncs, direm que l’actual edifici de Sant Joan de Berga respon a diverses etapes constructives les quals agafen un ventall històric molt dilatat. Caldria dur a terme una profunda exploració arqueològica a fi de poder escatir amb precisió els diversos passos de cada procés. (MRR)
Capitell
Detall d'un pilar de la nau de tramuntana que té un capitell romànic en el qual ha estat representat un ocell fantàstic.
R. Viladés
Dins d’un pilar de la nau nord d’aquest temple, hom hi ha trobat un capitell zoomòrfic, del qual només es poden veure dues cares, les quals han estat esculturades amb un mateix tema, consistent en un ocell, comprès entre l’àbac i el collarí, que afronta el cap amb l’altre ocell que hi ha a la cara contigua.
Aquesta au que ha estat representada de costat; s’arqueja per tal d’adaptar-se a la superfície del capitell, mostra un cos robust i corpulent que contrasta amb la gràcil forma del coll que es cargola cap avall. El cap és petit i és fornit d’un bec semblant al dels anàtids. L’ala resta perfectament configurada i es fa ben patent mitjançant un volum que sobresurt del cos, emplenat per una sèrie d’estries, esculpides a manera de plomes, tret que també es dona a la massissa i aplanada cua.
Discrepant totalment amb la morfologia pròpia de les aus, les extremitats han estat cisellades en forma de potes de cavall, monstruositat que confereix una forma fantàstica a l’animal, evocadora i pròpia d’algun bestiari.
Ateses les característiques descrites, sembla que aquest capitell, que conserva restes de policromia, sigui datable del segle XII. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Arxiu de la Corona d’Aragó, Ordes Militars, Sant Joan de Jerusalem
- Joaquim Miret i Sans: Les cases de Templers i Hospitalers de Catalunya, Barcelona 1910, pàgs. 193, 195
- Manuel Riu i Riu: Santa Maria de Montbenet. Notes documentals d’un antic monestir cistercenc de monges radicat a Berga, Berga 1967, pàgs. 46-49
- Joan Serra i Vilaró: Les baronies de Pinós i Mataplana, vol. III, Barcelona 1950, pàg. 203
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàgs. 143-144