Situació
Façana del palau, tal com és avui, amb les parts medievals, afegides per construccions modernes.
Luigi
Es coneix com a Palau dels Peguera o de Berga, una mansió senyorívola situada a la plaça de Sant Joan, davant l’església del mateix nom, al bell mig de la ciutat de Berga. Aquest palau figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 04,6 — y 62,1 (31 TDG 046621).
Malgrat que ha estat remodelada en força ocasions (en l’actualitat la planta baixa és ocupada per un bar i els pisos són habitats), conserva encara restes evidents del seu passat, no mancat d’antigor.
Per veure el palau cal endinsar-nos a Berga fins a la plaça de Sant Joan, on es troba l’edifici.
Història
Les notícies sobre el Palau dels Peguera o de Berga són escasses i no permeten de veure quina va ser la història de l’edifici. Un dels principals problemes amb què ens trobem és la confusió de documentació entre el palau i el castell de Berga, documentació que molt sovint s’interfereix.
Segons l’historiador berguedà Jacint Vilardaga, els Peguera varen obtenir de Ramon Berenguer IV, en recompensa per l’ajut que li havien prestat en la presa de Tortosa, la concessió d’un feu que comprenia Berga i una part del Berguedà.
Segons el mateix autor, fou aleshores, a mitjan segle XII, quan Hug de Peguera començà la construcció d’un palau, una mansió per a habitar-hi, prop d’una de les portes de la muralla, al cantó oposat al castell.
Així doncs, a partir d’aquest moment hem de separar completament el que és el castell defensiu, situat a un nivell elevat respecte a Berga, i el palau, que tenia una funció purament residencial i era situat dins el casc de la vila.
Aquest palau creiem que es convertí en el lloc de residència dels senyors de Berga o dels seus representants, ja que el castell, en ésser una fortalesa militar, no oferia massa condicions per a l’habitacle.
El 1190 els Peguera vengueren el feu de Berga i Berguedà a la família dels Berga, que passaren així a senyorejar el lloc del mateix nom.
L’últim descendent dels Berga; Sibil·la es casà amb el comte Roger II de Pallars; a la mort de Pere de Berga, ocorreguda l’any 1275, Sibil·la i el seu marit el varen succeir. D’aquesta manera els comtes de Pallars van passar a detentar el senyoriu de Berga i Berguedà.
Un document del segle XIV que es conserva a l’Arxiu Municipal de Berga parla d’un aspecte curiós alhora que interessant del domini dels Pallars sobre el lloc.
L’any 1323, Jaume II atorgà a la vila de Berga un privilegi derogant el costum que havien introduït els comtes de Pallars quan eren senyors de la vila i que seguien ara els castlans del palau de Berga, d’introduir-se lliurement en tots els horts de la vila per fer provisió de tota mena d’hortalisses, principalment cols, espinacs, alls i porros.
No tenim cap més referència sobre el palau. Només la toponímia dona encara el nom de “Feixa del Palau” a una zona situada sota l’hospital nou i que oficialment ha estat batejada com “carrer de Cercs”. El nom sembla indicar, doncs, l’existència d’un tros de terra que seria d’ús exclusiu dels habitants de la casa nobiliària.
Castell
De l’antic palau no resta gairebé res, puix que el lloc és ocupat actualment per una casa amb traces de noblesa, la qual dataríem de l’època moderna (segles XVII-XVIII).
Aquest edifici consta de planta baixa i tres pisos, avui encara habitats.
La façana ha estat construïda amb un aparell de carreus grossos i molt ben treballats, arrodonits en els cantons, formant un aparell encoixinat.
Les obertures són nombroses. A la planta baixa hi ha dues portes, una d’adovellada, que recorda la típica porta de les masies, i l’altra amb llinda. La primera és mig destruïda i al seu interior s’obre la porta d’un bar.
Els dos primers pisos presenten quatre balconades de grans dimensions amb llinda i que emmarquen un escut nobiliari, en molt mal estat, però que encara deixa endevinar una cimera amb un plomall.
El tercer pis presenta una renglera de quatre finestres monolítiques, amb un arc de mig punt, que donen la sensació d’èsser més antigues que la resta d’elements de la façana. Aquesta culmina amb una petita barbacana, feta amb petits carreus de pedra.
L’interior de l’edifici és completament modificat. Creiem que la ubicació i la part més alta de la façana, amb les quatre finestres monolítiques, són l’única resta que es conserva de l’antic Palau dels Peguera.
Bibliografia
- Jacint Vilardaga: Historia de Berga, Barcelona 1890
- M. Dolors Santandreu i Soler: Els castells del Berguedà en un document de 1309, “Revista del Centre d’Estudis Berguedans”, núm. 1, Berga 1982