Situació
Vista exterior de l’església des del costat de ponent. Al mur hom pot observar, tapiada, la porta original romànica, bé que d’època força tardana.
R. Viladés
Es troba al costat de ponent del municipi de Berga. Prop de la carretera de Berga a Solsona, al vessant nord de la serra de Noet, voltada d’hortes i camps, al costat de l’hostal Sant Bartomeu. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 03,8 — y 60,8 (31 TDG 038608).
Al quilòmetre 1 de la carretera de Berga a Solsona, cal girar a mà esquerra. L’església és a 50 m de la carretera. La clau es troba a la rectoria. (RVL)
Història
L’església de Sant Bartomeu de la Valldan, situada dins l’antic terme del castell de Madrona, en el seu límit amb el castell d’Avià, dins el comtat de Berga, fou possiblement una capella dependent sempre de l’església parroquial de Sant Pere de Madrona, de la qual era sufragània encara el segle XVIII.
Malauradament, les notícies històriques sobre l’església de Sant Bartomeu són, fins aleshores, desconegudes. L’església era parroquial el segle XIX i tenia com a sufragània l’antiga parròquia de Sant Pere de Madrona, de la qual havia depès tants segles.
L’any 1939 passà a dependre de la parroquial de Berga. (RSR)
Església
Poques esglésies romàniques trobaríem que siguin encarades com aquesta. La seva orientació és el SE.
Només es conserven les parets laterals com a romàniques. A ponent hi ha, tapiada, l’antiga porta; aquesta conserva unes dovelles que ens recorden l’època de transició. Més cap a la capçalera s’obre una finestra també adovellada i que forma un arc de mig punt. Per dintre és tapiada.
La paret de llevant té les mateixes característiques, i també s’observa que hi havia hagut algun tipus d’obertura, encara que és una mica difícil de definir-la.
L’aparell, encara que és ordenat amb filades, és força desigual, malgrat sigui pedra treballada amb punxó.
Aquesta església devia sofrir algun contratemps força seriós, ja que tota la resta és reformada. No hi ha absis, el seu lloc l’ocupa la rectoria. La volta és feta de rajoles aguantada per uns arcs diafragmes. Hom obrí unes fornícules a les parets laterals. La façana de tramuntana, és completament reformada, encara que s’hi obrí la porta, amb imitació romànica. El campanar és modern, fet amb maons.
Tot plegat fa pensar que l’antiga església devia ésser construïda en la davallada del romànic, possiblement en ple segle XIII. Les modificacions posteriors podrien molt ben ser dels segles XV-XVI. (RVL)
Bibliografia
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978 pàg. 130