Situació
Esquema d’un dels forns dibuixat de perfil (a dalt) i en planta (a baix); té forma ovalada.
I. Padilla
El jaciment dels forns de Casa En Ponç era situat a poc menys d’un quilòmetre de Berga, anant cap a Pedret, al sud del cementiri de la vila esmentada. Va ésser excavat l’any 1959 sota la direcció d’Albert del Castillo i amb la participació d’Antoni Arribas, Glòria Trias i Manuel Riu. L’any 1971, l’indret on hi havia el jaciment en el qual encara restaven forns sense excavar ni estudiar, fou aplanat per tal de poder-hi construir uns edificis, fet que comportà la destrucció de totes aquestes restes. Aquest forn figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293—M781: x 05,8— y 62,2 (31 TDG 058622). (JBM-CRM)
Ceràmica
Durant la prospecció de l’any 1958 i l’excavació de l’any següent, s’estudiaren 5 forns de terrissa i se’n localitzaren diversos més.
Diversos fragments de ceràmica procedents d’aquest jaciment i conservats avui al Museu Municipal de Berga.
G. Llop
Els forns tenien una planta ovalada o bé circular i eren composts d’una cambra de foc i d’una cambra de cuita, separades per una graella, amb 20, 35 o més centímetres de gruix, on hi havia de 3 a 12 forats o xemeneies.
La cambra de foc era excavada a la roca o al tapàs i tenia una amplada que oscil·lava entre 0,85 i 1,45 metres i una llargada d’uns 1,20 a 1,80 metres. S’hi arribava a través d’un corredor amb una longitud d’uns 0,75 metres. La cambra de cuita, on es col·locaven les peces que calia enfornar, cal suposar que era coberta amb una cúpula hemisfèrica.
En aquests forns es coïen sobretot olles, cassoles, bols, plats i plates, gerres i gerros, tapes, etc. La pasta d’aquestes diverses peces, tot i ésser objectes fets als mateixos forns i en èpoques no gaire distants, pot presentar, segons I. Padilla, dotze coloracions diferents, que van des dels tons terrosos i bruns, fins als tons grisencs, clars o bé foscs. La decoració d’aquests atuells sol ésser situada a la part superior de llur panxa; és incisa, feta amb un punxó i formada per línies rectes o ondulades, per una aspa doble o bé per punts o ratlletes curtes.
Aquesta ceràmica sembla que, per les seves característiques, es pot datar al final del segle XII o a principi del segle XIII.
Olles bicòniques del segle XI, reconstruïdes al Museu Arqueològic de Barcelona i dipositades al Museu Municipal de Berga, on es conserven actualment, l’any 1960.
G. Llop
Dibuix de les dues olles de ceràmica trobades, actualment al Museu Municipal de Berga.
J. Bolòs
Dues de les olles procedents d’aquests forns, que han estat més ben restaurades, actualment es conserven a les vitrines del Museu Municipal de Berga i tenen les característiques següents.
Una d’elles té una altura de 19 cm, un diàmetre de boca de 19 cm, un diàmetre de panxa de 27,5 cm i un diàmetre de fons de 16 cm. El gruix de les seves parets és de 0,7 cm, aproximadament. La seva pasta és d’un color bru fosc grisenc i conté fragments de quars i de mica; aquesta olla fou feta d’una manera poc acurada.
L’altra olleta té les mides següents: 18 cm d’alçada, 16,5 cm de diàmetre de la boca i 24 de diàmetre de la panxa. El fons de l’atuell no és gairebé diferenciat de la panxa de la peça. La pasta té unes característiques molt semblants a les de l’olla precedent.
Segons ens ha informat Manuel Riu, molt a prop del lloc on hi havia els forns de ceràmica, al costat del cementiri, l’any 1963, en ésser aplanat el terreny per a col·locar uns dipòsits de butà, van aparèixer, sota un metre de terra, una sèrie de forats cavats en un graó fet de tapàs i en una roca de conglomerat, la qual formava un mur posterior natural, orientat d’est a oest.
Dibuix d’una de les peces trobades al jaciment.
I. Padilla
A terra hom veia bàsicament un clot, que s’obria també cap al costat lateral del graó, i que podia servir de fogó, i un dipòsit, situat una mica més endarrere, més a prop del conglomerat, el qual tenia en un costat un rebaix. Al conglomerat o mur posterior es veien quatre forats horitzontals, cavats a la pedra i destinats, potser, a suportar un embigat.
Podria ésser que en aquest indret hi hagués la cuina dels ceramistes dels forns de Casa En Ponç. Entre la terra remoguda hom podia veure teules grises i fragments de ceràmica, semblants als que varen aparèixer en excavar els forns. (JBM-CRM)
Bibliografia
- José Ignacio Padilla Lapuente: La cerámica gris en el ámbito de la Cataluña medieval: los hornos de cerámica de Casampons. Tesi de doctorat inèdita defensada a Barcelona l’any 1984
- José Ignacio Padilla Lapuente: Contribución al estudio de las cerámicas grises catalanas de época medieval: el taller, los hornos y la producción de Casampons, “Ceràmica grisa i terrissa popular de la Catalunya medieval”, annex II d’Acta Mediaevalia, Barcelona 1983-1984, pàgs. 99-143
- Carme Riu: Els forns de ceràmica de Casa en Ponç, “L’Erol”, núm. 8, març 1984, pàgs. 40-41
- Manuel Riu: Estado actual de las investigaciones sobre las cerámicas catalanas de los siglos IX al XIV, “La céramique mediévale en Mediterranée Occidentale. X-XV siècles”, Editions du C. N. R. S., París 1980, pàgs. 385-395
- Manuel Riu: Els forns medievals de ceràmica grisa a Catalunya, “Quaderns d’Estudis Medievals”, núm. 1 maig 1980, pàgs. 56-59