Situació
El castell de Tersà es troba situat prop la casa del mateix nom, sobre el Pla de Campllong. Les seves escasses restes, una paret i el que pot ser la base d’una torre quadrada, s’aixequen sobre un turó que domina la casa de Tersà, el Pla de Campllong i Castellar del Riu. Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781: x 97,5 — y 62,1 (31 TCG 975621).
L’accés a les restes del castell és molt difícil. Per arribar-hi cal prendre la carretera que des de Berga porta a Sant Llorenç de Morunys; a la sortida de La Mina, cal agafar un camí que, en bastant mal estat, s’enfila a mà dreta i mena fins a la casa de Tersà.
Història
Les primeres referències històriques que tenim sobre aquest lloc les hem de relacionar amb el trobador Guillem de Berguedà. Tersà era el segle XII un mas que posseïa el trobador, però com es pot extreure de la documentació no estava fortificat. En efecte, en el seu testament atorgat el dia 25 d’abril de 1187, confirma la donació que, juntament amb la seva mare, havia fet del mas de Tersà a Santa Maria de Solsona: “Laudo et autoricho Sancte Marie de Solsona ipsum mansum de Tercha quem ei dedi cum matri mea...”.
No serà fins el 1309 que en la documentació apareix esmentat el castell de Tersà. El trobem en un document de permuta de possessions entre la comtessa Sibil·la de Pallars, senyora de Berga i el rei Jaume II. En el document podem llegir: “...et castrum sive domum de Tersa”. Relacionant les dues referències històriques, podem concloure que la fortificació del mas de Tersà, antiga possessió de Guillem de Berguedà degué ésser aixecada el segle XIII, puix que el segle XIV apareix ja com a construït. No tenim cap més referència històrica sobre aquest castell.
Castell
Les restes, molt minvades pel temps, del castell de Tersà s’aixequen sobre una punta del cingle que domina l’actual masia de Tersà, Castellar del Riu i el Pla de Campllong.
Les restes que ens han pervingut no permeten de veure quina era l’estructura del castell, encara que per la migradesa d’aquestes i per la documentació podem deduir que era una fortificació més aviat modesta.
L’única resta que permet alguna anàlisi és una edificació quadrada, d’uns tres metres de costat, feta amb carreus molt toscos i mal treballats. Segurament es tracta de la base d’una torre de defensa.
De la resta d’edificacions del castell no en queda res, ja que les pedres degueren servir per construir la masia moderna.
Bibliografia
- Martí de Riquer: Guillem de Berguedà, Abadia de Poblet, vol. I, pàg. 40
- M. Dolors Santandreu Soler: Els castells de Berguedà en un document de 1309, “Revista del Centre d’Estudis Berguedans”, núm. 1, Berga 1982, pàgs. 101-118