Santa Maria de la Baells (Cercs)

Situació

Una foto de la façana de l’església, al costat nord-occidental, poc abans que l’edifici fos desmuntat, l’any 1975.

R. Viladés

L’església de Santa Maria de la Baells es trobava enmig del poble de la Baells, actualment inundat per les aigües del pantà. L’any 1975 l’edifici del temple fou desmuntat amb la intenció d’ésser muntat novament al lloc de la Rodonella. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 07,1 — y 65,6 (31 TDG 071656).

Actualment les pedres de l’església es conserven al nucli nou de Sant Jordi mentre esperen qui les munti novament. (JVV)

Història

L’església de Santa Maria de la Baells, dins el comtat de Berga, fou en els seus orígens una església parroquial dependent del bisbat d’Urgell. Malauradament els seus orígens i història posterior són poc coneguts i sobre l’església i el lloc hi ha molt poca documentació. L’església de Santa Maria de la Baells apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document del final del segle X o començament de l’XI (Lapides bellos).

L’any 1001 el vescomte Bernat i la seva muller Guisla varen permutar amb el bisbe Sal·la d’Urgell i els canonges de Santa Maria de la Seu, un alou al comtat del Berguedà situat al lloc de Vilada i Espona per l’alou de “Turrizella”; un dels límits d’aquest alou de Vilada és l’església de Santa Maria de la Baells (.I. parte in sancta Maria de Labidellos…). Aquesta referència documental confirma la hipòtesi que l’església de la Baells ja existia el segle XI, però la data de 1001 és molt avançada per a considerar l’obra de l’església ja acabada.

L’església de Santa Maria fou parròquia durant l’edat mitjana; l’any 1312 en la visita al deganat del Berguedà aquest caràcter li fou confirmat.

L’any 1363 la reina Elionor, amb el consentiment del seu marit, va vendre a Pere Fresc de Berga els castells de Merola i de Blancafort, i també les esglésies de Santa Maria de Vilosiu, Sant Andreu de Cercs i Santa Maria de la Baells.

L’església havia perdut les seves funcions parroquials el segle XVIII i era únicament sufragània de l’església de Sant Jordi de Cercs. Després de la construcció de l’embassament de la Baells, el lloc ha quedat completament negat per les aigües. (RSR)

Església

Tot i que l’església es troba desmuntada, encara tenim prou elements per a descriure-la tal com era.

Malauradament, algun dels elements que tenia, per exemple l’absis, ja havien desaparegut abans d’ésser desmembrada. Es tractava d’un edifici romànic del segle XI força senzill, amb una estructura a base d’una nau rectangular de mides regulars, rematada originàriament per un absis semicircular, el qual l’any 1975, coincidint amb els treballs de desmuntament de l’edifici, fou descobert arran d’una petita excavació.

Possiblement a causa de l’accidentat relleu del terreny on fou construïda, l’església tenia una orientació un xic singular. Així l’absis donava al sud-est, gairebé a migjorn.

La nau de la volta era coberta amb una volta de canó. La part més important de l’edifici era constituïda per la façana, situada al costat nord-oest. El mur antigament no atenyia l’altura que assolia al moment d’ésser desmuntada, la qual cosa feia que el campanar d’espadanya, de dues obertures, que el rematava, era molt més alt i, doncs, tenia les dues finestres força més llargues. Aquest pany de mur deixava veure en el seu aparell diverses refeccions fetes a l’edifici.

La porta d’entrada era situada al centre de la façana. La portada es cobria amb un arc de mig punt fet amb dovelles que arrencaven d’una imposta a manera de mènsula. La porta pròpiament dita tenia una bonica llinda monolítica decorada amb un fris de flors i figures esculpides, dibuixos geomètrics, un Agnus Dei i, al centre, enmig d’un cercle, una mà en acció de beneir.

A banda i banda del portal i a l’altura de les impostes, hi havia tres arcuacions adovellades que naixien damunt una petita mènsula esculpida. Aquestes arcuacions feien de remat a un pany de mur força més rebaixat en relació amb el nivell superficial de la resta.

Damunt el portal hi havia una petita finestra molt elegant, bonica i feta amb un parell d’arcs en degradació, l’exterior dels quals emmarcat per una petita arquivolta, situada a manera de guardapols. Tots els arcs descansaven damunt una petita imposta.

El petit campanar d’espadanya fou ampliat posteriorment amb un altre de planta quadrada. L’alçària de la façana, aixecada en època posterior, tenia originàriament i sota el ràfec de la teulada, de dos vessants, dues estretes fileres de dents de serra.

Aquesta façana formava un conjunt sobri, però elegant. (JVV)

Bibliografia

• Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, vol. I, la Seu d’Urgell 1978, pàgs. 50-52
• Cebrià Baraut: Els documents, dels anys 981-1010, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia”, vol. III, la Seu d’Urgell 1980, pàg. 105
• Els castells catalans, vol V, Barcelona 1976, pàgs. 876 i 877
• Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 224