Situació
Vista aèria de la penya de Blancafort, coronada per les importants ruïnes del que fou recinte fortificat. Al centre de la fotografia i a primer terme, el castell o força, pròpiament dit. A mà esquerra i més a segon terme, ruïnes de l’església del castell.
J. Pagans-TAVISA
Les restes del castell de Blancafort són situades a uns 3 km, en línia recta, de la vila de Berga, al límit entre l’alt i el baix Berguedà; aquesta fortalesa, des d’uns 1 175 m d’altitud, domina la vall de Vilosiu o de Santa Maria de les Garrigues i la del riu Metge. Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 04, 0 — y 65, 0 (31 TDG 040650).
Per accedir-hi cal agafar la carretera de Queralt i, després, la dels Rasos de Peguera; a uns pocs centenars de metres del trencall de la Font Negra, surt, a mà dreta, una pista de bosc, en bon estat, que mena a Vilosiu i a la Figuerassa. Al cap de 2 Km, en arribar al coll que separa les valls de Vilosiu i del riu Demetge, cal agafar un corriol que segueix, més o menys, la carena i porta, uns 250 m més enllà, al castell. (JBM-ASC)
Història
Referent a la seva història es conserva un document d’una importància cabdal per a conèixer la data de la seva construcció. Aquest document, datat el 10 de febrer de 1166 és una donació del rei Alfons I el Cast a Pere de Berga perquè pogués edificar una fortalesa. La donació —segurament, més aviat, confirmació—, era a Pere de Berga i a tots els seus successors i comportava l’obligació de la fidelitat corresponent: “...antea quam hedificares, facere domum ac forciam in loco que dicitur Blancafort, qui est in comitatu Ceritanie in termino castri de Peguera... Ita, tamen, dono et concedo tibi tuisque successoribus illam iam dictam domum sive forciam, ut habeas eam tu tuique successores ad servicium et fidelitatem meam et Petri fratris mei, comitis Ceritanie, nostrorumque successorum et dones nobis tu et tui successores potestatem de illa forcia quocienscumque nos demandaverimus..”.
Permís de construcció del castell de Blancafort (10 de febrer del 1166)
Original del permís de construcció del castell, que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de Barcelona (Perg. d’Alfons I, número 31, dupl). Damunt el document hom en trobarà la transcripció i traducció.
Arxiu Mas
Escriptura per la qual el rei Alfons, rei d’Aragó i comte de Barcelona, concedeix a Pere de Berga, el permís per a poder construir una casa fortificada a Blancafort.
"Notum sit omnibus hominibus quod ego, Ildefonsus, Dei gracia rex Aragonensis et comes Barchinonensis, concessit tibi, Petro de Berga, antea quam (h) edificares, facere domum ac forciam in loco qui dicitur Blancafort, qui est in comitatu Ceritanie in termino castri de Pegera. Unde et adhuc concedo atque dono tibi, Petro, omnibusque successoribus tuis sicut (h) edificatum habes vel si quid amplius (h) edificaturus es. Ita, tamen, dono et concedo tibi tuisque successoribus illam iam dictam domum sive forciam, ut habeas eam tu tuique successores ad servicium et fidelitatem meam et Petri fratris mei, comitis Ceritanie, nostrorumque successorum, et dones nobis tu et tui successores potestatem de illa forcia quocienscumque nos demandaverimus tibi vel tuis successoribus per nos vel per certum nuncium nostrum. Et si qua persona presumperit tibi inquietare vel impedire illud opus, sciat se nostram indignacionem incurrere, quoniam volumus te semper esse fretum et tuos nostra autoritate et nostrorum Actum est hoc IIII idus februarii anno ab incarnacione Domini millessimo CLXV. Signum Ildefonsi + regis Aragonensis et comitis Barchinonensis. Sig+num Guilielmi Raimundi, dapiferi. Sig+num Arberti de Castro Vetulo. Sig+num Guilielmi de Castro Vetulo. Sig+num Gaucerandi de Pinos. Sig+num Raimundi de Castrobono. Sig+num Mironis de Luzano. Sig+num Arnaldi Mironis, comitis Pala (i) riensis. Poncius de Osore, scriba regis, scripsit hoc et fecit hoc signum."
Original: Arxiu de la Corona d’Aragó, Perg. d’Alfons I, núm. 31 dupl.
Miquel: Liber Feudorum, II, doc. 572.
Traducció
"Sigui de tots conegut que jo, Alfons, per la gràcia de Déu rei d’Aragó i comte de Barcelona, et vaig concedir a tu, Pere de Berga, abans que l’edifiquessis, la potestat de fer una casa i una fortalesa al lloc que en diuen Blancafort, al comtat de Cerdanya, en el terme del castell de Peguera. Per aquesta causa també et concedeixo i et dono, Pere, a tu i a tots els teus successors tot el que tens edificat i si edifiquessis alguna altra cosa, també t’ho concedeixo. Així dono i concedeixo a tu i als teus successors aquella ja esmentada casa i fortalesa per tal que les tinguis tu i els teus successors al meu servei i fidelitat i del meu germà, Pere, comte de Cerdanya, i dels nostres successors, i ens donis tu i els teus successors la potestat d’aquella fortalesa cada vegada que te la demanarem a tu o als teus successors per nosaltres mateixos o per algun missatger nostre. I si alguna persona intentés inquietar-te o impedir-te aquesta obra, sàpiga que incorreria en la nostra indignació ja que volem que sempre tu i els teus sigueu recolzats per la nostra autoritat i la dels nostres.
Fet aquest document el dia tres dels idus de febrer de l’any de l’Encarnació del Senyor 1166. Signatura d’Alfons, rei d’Aragó i comte de Barcelona. Signatura de Guillem Ramon, dapifer. Signatura d’Albert de Castellvell. Signatura de Guillem de Castellvell. Signatura de Galceran de Pinós. Signatura de Ramon de Castellbó. Signatura de Miró de Lluçà. Signatura d’Arnau Miró, comte de Pallars. Ponç d’Osor, escrivà reial que l’he escrit i he fet aquesta signatura."
(Traduït per Paquita Sallés i Verdaguer)
Pocs anys més tard, el 1174 trobem un altre document en el qual podem llegir, entre una llista d’afrontacions, el castell de Blancafort com ja construït: “...de ipsum castrum Madrona usque ad castrum de Peguera, et de castrum de Blancafort usque in patria Valdelurdiense...”.
Així, doncs, relacionant els dos documents abans esmentats podem concloure que la construcció del castell va tenir lloc entre els anys 1166 i 1174, any en què ja apareix com a construït en la documentació.
La zona d’influència d’aquest castell, que feia part de la xarxa de castells dels Berga, s’estenia, sobretot, per la vall del riu Metge.
Aquest castell quedà inicialment sota la senyoria dels Berga, fins que l’any 1309, Sibil·la I, comtessa de Pallars i senyora de Berga, permutà aquest castell, juntament amb d’altres, amb el rei Jaume II.
Pocs anys més tard, el 1358, Berenguer Oms, conseller reial, tenia aquest castell, segurament per una carta reial.
L’any 1363 la reina Elionor va vendre a Pere Fresc aquest castell i altres llocs i drets. Pere Fresc era un particular de Berga. Hom pot llegir en el document: “Tenore huius publici instrumenti firmiter valituri vendimus, absolvimus, deffinimus et reiaxamus omnino vobis fidelis nostro Petro Fresch, habitatori ville Berge, cuius et locus sue castrum de Blancafort, in vicaria Berge et bergitani, situatum in ducatum Gerunde...”.
El mateix document dóna la raó d’aquesta venda: Aragó estava en guerra amb Castella i la corona necessitava diners i una de les formes usuals que se seguien en aquests casos era la de la venda de béns immobles a particulars, generalment mercaders benestants, com és el cas que ens ocupa.
En aquesta època depenien de Blancafort i de la casa de Merolla —a la vall Demetge— vint-i-quatre famílies.
L’any 1410 encara era senyor dels castells de Blancafort i de Merolla un tal Ramon Fresc.
Sembla que durant la guerra civil del segle XV aquest castell encara tingué una certa importància: el 1463 fou capturat pel rei i concedit, entre d’altres, a Guillem de Vila-setrú, com a capità.
Les últimes referències sobre el castell daten del segle XVII, quan, per una banda, la Reial Audiència de Barcelona acusa els Agulló d’haver-se possessionat injustament del lloc de Blancafort, entre d’altres, i, de l’altra banda, els llocs de Blancafort, Merolla i Vall-llòbrega figuren en un memorial com a possessions reials. (MDSS)
Castell
A primer terme la façana on hi havia situada la porta. Al mur de segon terme encara hi ha els forats destinats a aguantar les bigues de suport dels trespols.
J. Bolòs
Al cim de la penya de Blancafort hi ha un clos - murallat, a l’extrem de ponent del qual hom veu el castell o força. La resta del recinte té una longitud d’uns 30 metres i una amplada d’uns 12 metres. Les parets d’aquesta muralla exterior estan gairebé enrunades. Al nord d’aquest clos, a uns 8 metres, poc més avall, encara hi ha restes d’una esglesiola, segurament la capella del castell.
El castell o força té bàsicament una planta de forma trapezoidal; tanmateix, tot el costat de ponent és arrodonit, en adaptar-se al relleu del lloc.
Aquest edifici central té una amplada d’uns 6 m, a ponent, i de 3,85 m, a la paret de llevant, i una longitud total de prop de 9 m. La paret de tramuntana té una llargada de 6,85 m i la paret de migjorn fa 5,60 m. El gruix d’aquests murs oscil·la al voltant dels 85 cm.
Tenia quatre pisos. Els diversos trespols de fusta distaven, aproximadament, uns 200 cm. De fet, podem saber la seva estructura interna gràcies a haver-se conservat gairebé tota la seva paret de tramuntana; els altres murs estan, en part, enrunats. L’alçada total de l’edifici devia ésser de més de 9 m.
A la banda que dóna a l’espadat, hi havia una finestra, actualment desapareguda. Al seu costat, defensant el camí per on s’ha de pujar a la roca, hi trobem un matacà. A la banda oposada, a peu pla, hi havia la porta. En aquest costat de llevant, per raons de seguretat, només es feren algunes espitlleres, orientades cap a l’església i cap al mateix clos.
L’aparell d’aquesta construcció és ben disposat, construït amb carreus escairats i perfectament col·locats en filades uniformes i a trencajunt.
D’acord amb les fonts documentals i, també, amb allò que s’ha conservat —tipus de construcció, de parament, de morter,...— creiem que aquest edifici es pot datar al segle XII. (JBM-ASC)