Situació
Aquesta església es troba situada al cim del turó, a tocar el recinte del castell de Blancafort, però ja fora de les muralles, vers el costat nord-est. No n’indiquem, doncs, l’itinerari per tal com és el mateix que hem assenyalat per arribar al castell.
Un aspecte de les ruïnes de l’església amb l’angle interior nord-occidental, amb un important pany de mur que deixa veure l’aparell de la construcció.
R. Viladés
Una vista de les ruïnes de l’església pel costat de migjorn, des del castell.
J. Bolòs
Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: X 04,0 — Y 65, 0 (31 TDG 040650). (JVV)
Església
La petita església de Sant Miquel, de la qual no hem pogut recollir cap dada històrica, és una construcció molt simple, a la manera de la immensa majoria d’edificis rurals de l’època. Tot i que ara es troba en un estat molt lamentable, puix que la coberta és ensorrada i hi manca una part molt important dels seus murs, encara n’és visible la planta, que deixa veure una església que consta d’una nau petita i rectangular, perfectament orientada, rematada a llevant per un absis semicircular. L’encaix de la nau amb l’absis es fa a través d’un plec petit que fa la degradació, puix que l’absis és més estret que no pas la nau.
Pel que s’ha conservat de l’edifici podem deduir que la nau devia fer 4, 28 m de llargada interior i 3, 15 m d’ample, amb uns murs que fan 89 cm de gruix i un absis amb un radi de poc més de 2 m.
En època posterior, com sigui que el temple devia amenaçar ruïna, hom l’apuntalà pel costat de tramuntana, vers l’absis, amb un parell de contraforts encara avui visibles.
Tot i que si hom dugués a terme una petita campanya, fora possible de veure alguns elements que ara són desconeguts, com és ara l’emplaçament de la porta d’entrada, l’estat actual de les ruïnes de l’edifici no dona lloc a poder-ne escatir gaire detalls.
Aquesta església fou construïda amb uns carreus força grossos tallats a cops de martell i sense polir, perfectament disposats en filades i a trencajunt, enganxats amb argamassa, tot formant una fàbrica amb un cert aire rudimentari i primitiu, però ben ordenada.
Es tracta d’una construcció del començament del segle XII. (JVV)
Bibliografia
- Jordi Bolòs, Albert Curto, Assumpta Serra: El castell de Blancafort, al Berguedà, “Quaderns d’estudi medievals”, núm. 11 (en curs de publicació)
- Pere Català i Roca: Castell de Blancafort a Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1976, pàgs. 874-879
- Martí de Riquer: Guillem de Berguedà. Vol. I. Abadia de Poblet, 1971. Pàgs. 45 i ss
- Maria Dolors Santandreu: Els castells del Berguedà en un document de 1309, “Revista del Centre d’Estudis Berguedans”, núm. 1, 1982, pàgs. 101-118