Situació
L’antiga parròquia de Correà és situada al sector sud-oest del terme i l’antiga església romànica es troba a la dreta de la riera de l’Hospital. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781: x 94,0 — y 54,6 (31 TCG 940546).
Per arribar-hi cal agafar la carretera de Berga a Solsona. Just al quilòmetre 25 hom troba, a mà dreta, una pista molt curta i en bon estat que porta fins a Correà. (JVV)
Història
Sant Martí fou, possiblement, l’església de l’antic castell de Correà, castell o torre de defensa dins la històrica Vall de Lord, al comtat d’Urgell, dependent eclesiàsticament del bisbat d’Urgell.
L’església de Correà surt esmentada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat el 839 però falsificat al final del segle X o al començament de l’XI. Correà (Currizano) s’inclou dins la Vall de Lord, en el seu límit amb el comtat de Berga.
La parròquia apareix també en el document falsificat el segle XI, on es detallen els censos que percebia Santa Maria de la Seu d’Urgell.
L’any 1110 Guillem Guitart de Caboet feu deixes testamentàries a favor de l’església de Sant Martí de Correà. L’església devia ésser molt prop de la fortificació de Correà, esmentada a partir del segle XI.
Sant Martí de Correà mantingué sempre el caràcter parroquial, categoria que fou confirmada en la visita de l’any 1312 al deganat de la Vall de Lord.
El segle XVIII Sant Martí mantenia encara la seva categoria. Avui l’església és sufragània de la parròquia de Montmajor. (RSR)
Església
Fotografies antigues de les restes de l'edifici: a dalt, fragment de mur interior de tramuntana, amb una cornisa que devia marcar el punt d’arrencada de la volta; a baix, aspecte del mur de migjorn de l’església, a l’indret on la nau s’unia amb l’absis, actualment inexistent.
A. Bastardes
L’església actual de Correà no té res a veure amb l’antic edifici romànic. És una construcció erigida el segle XVIII. Precisament l’edifici modern fou construït just al costat de l’edifici anterior romànic, del qual aprofità el mur de tramuntana.
L’edifici romànic, una construcció del segle XII, ha estat tan capgirat i transformat en el transcurs de la seva història, que amb treballs en són visibles alguns vestigis.
El mur de migjorn de l’església actual correspon al mur de tramuntana de la construcció primitiva, romànica. Encara des de fora l’església, mig tapat per construccions modernes, és visible algun fragment d’aquest mur que correspon a l’extrem de ponent de la nau romànica, en la qual hom pot apreciar un aparell endreçat i ordenat regularment amb blocs de pedra quadrats i escantonats a cops de martell.
A una certa altura d’aquest mur hi ha encara un fris amb mènsules que devia resseguir tot el perímetre de la nau i marcava, a la vegada, el punt d’arrencada de la volta, que devia ésser de canó.
En les construccions posteriors que envolten l’indret de l’edifici romànic hom pot veure encara una gran quantitat de mènsules procedents d’aquest fris, que foren arrencades del seu lloc original.
A la nau romànica també hi ha un bon tros del mur de migjorn en el qual és visible, a la part inferior, un aparell del segle XI, amb uns blocs de pedra de mides considerables. I també havien estat emprats uns blocs de pedra força grossos a l’indret on el mur de migjorn es lligava amb el que tancava la nau a llevant i obria l’absis.
A l’interior d’aquesta església és guardada la imatge de la Mare de Déu dels Torrents, procedent del santuari del mateix nom. El lector trobarà en l’apartat dedicat a aquest santuari l’estudi d’aquesta imatge. (JVV)
Bibliografia
- Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, vol. 1, la Seu d’Urgell 1978, pàgs. 51 i 56
- Pierre Bonnassie: Catalunya mil anys enrera, vol. I, Barcelona 19, edicions 62 s/a, pàgs. 191 i 192
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàgs. 48-49. (RSR-JVV)