Situació
Al voltant de la capella hi ha un conjunt de vestigis, probablement medievals, que palesen una certa continuïtat d’habitatge en aquest indret que, per altra banda, gaudeix d’uns condicionants naturals molt idonis per a l’assentament humà. Aquest hàbitat figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: X 07,1 — Y 52,6 (31 TDG 071526).
Poblat
Dues vistes dels vestigis medievals consistents en dos nivells de forats que devien compondre la infraestructura d’una construcció de fusta.
F. Junyent-A. Mazcuñan
A una trentena de metres de l’església vers ponent, es dreça una muralla natural formada per gresos, on, sota una regata excavada en doble vessant, hi ha ben marcats dos nivells d’amplis forats, que devien compondre la infraestructura d’una construcció de fusta. A la part baixa, ultra haver-hi més forats, però més petits i dispersos, també s’hi pot veure una sepultura excavada lateralment a la roca i, a la dreta, una escala, també excavada al rocam, que ascendeix a la part alta de la codina, on encara podem trobar un seguit de forats rodons que, potser, havien servit per a fonamentar un edifici de fusta.
També a uns 50 m de l’església vers tramuntana, s’alça un petit turó on s’han localitzat fragments de murs, conjuntament amb restes de teules i ceràmica grisa clara, datables dels segles XIII-XIV.
A part d’aquests vestigis descrits, al llarg i ample d’aquest terreny que circumda la capella, hom hi va trobant d’altres senyals (forats, regates, canals, etc.), destacant, però, unes incisions gravades dalt un penyal monolític assentat a migjorn de l’església, consistents en dues eles majúscules oposades i capgirades una respecte a l’altra, entre les quals encara s’interposa un minúscul cercle.
Bibliografia
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: Monuments de la Catalunya Romànica. El Berguedà, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 94