Castell de Gósol

Carta de franqueses de Gósol (28 de desembre del 1273)

Carta de franqueses atorgada per Galceran de Pinós als pobladors de Gósol per la qual els eximeix de tota exacció arbitrària, els concedeix la llibertat de moviment i els redueix els serveis personals; fixa les prestacions agràries amb retenció del forn i un cert cens sobre la cacera.

"Notum sit omnibus quod nos dominus aucerandus de Pinos et domina Esclarmona, uxor eius et Gaucerandonus, filius illorum et domina Berengaria, uxor eius, nos omnes pariter voluntarie et consulte, habita deliberatione inter nos plenarie et tractatu, volentes et cupientes podium castro de Gosol bone libertatis et franchitatis, volumus populare [ut] populatoribus aucmentetur et melioraretur; unde, per nos et per omnes successores nostros, presentes et futuros, infranquimus et liberos et franchos facimus et quitios in perpetuum omnes homines et mulieres universos et singulos nunc et in posterum habitantes et habitaturos et eorum proles et successores presentes et futuros in ipso castro nostro de Gosol ab omni questia, tolta et forcia et prestatione et solutione omnium predictarum. Ita quod illi quicumque in dicto castro habitaverint, non teneantur dare de cetero nobis vel nostris successoribus questiam, toltam vel forciam nec etiam nos vel nostri successores questiam, toltam vel forciam vel aliquam prestationem questivam (?) non exhigamus vel exhigere possimus ullo tempore, imo penitus sit perpetuo diffinita et absoluta, silentium eisdem fundius inponentes. Item, infranchimus per nos et per omnes nostros presentes et futuros et franchos et liberos facimus omnes homines et feminas in dicto castro habitantes et habitaturi, quod sit eis licitum recedere et exire de dicto castro quandocumque voluerint cum omnibus bonis illorum mobilibus et inmobilibus et transferre ad aliam dominationem et locum quemlibet se transferre voluerint, sine nostro nostrorumque contradicto et quod possint licite honores suos et possessiones et res suas et possessiones et res suas (sic) immobiles vendere, dare et alienare, scilicet domos, honores et possessiones illorum, salvo tamen, nobis et nostris, iure nostro et dominio retento in dictis mansibus, honoribus et possessionibus. Ita quod illi qui de dicto castro recederent seu exierint et transferrerint ad alium dominium, relinquant et relinquere teneantur mansum suum sufficienter stabilitum cum uno par bovum et alis utensilibus laborationi abtis et promptis; quod nisi facerent, retinemus nobis et nostris successoribus in perpetuum quod possimus dictum mansum et honores illorum qui de dicto castro recederent sicut manso non stabilito, ut dictum est, recipere et ocupare tanquam nostrum et nobis incursurum, et alias personas ibi stabilire ut nobis placuerit. Item per nos et per omnes nostros infranchimus et liberos facimus in perpetuum omnes homines et mulieres in dicto castro habitantes, presentes et futuros, qui in dicto castro aliquo tempore habitaverint non teneantur nobis vel nostris successoribus facere traginum, nisi bis traginum in annum, unam scilicet per duos dies in anno ad bladum defferendum. Ita quod animal quod portaverit dictum bladum non teneatur plus differre nisi duos sesteros bladi qualibet vice ad mensuram tamen Berge. Item quod omnes homines et mulieres, habitantes vel habitaturos in dicto castro, de opera castri infranchimus ita quod non faciant nec facere teneantur aliquod opus vel operam necessaria in dicto castro, nisi tantum de fusta. Item infranchimus dictos homines et feminas ibi habitantes in dicto castro, non teneantur nobis vel nostris successoribus dare cuxam vel aliquem frustrum de aliquo bove vel vaca que ab aliquibus in dicto castro occidantur in domo sua per socialem. Retineo, tamen, quod de omnibus aliis bovis sive vachis que derruirent se vel fuerint dirrute in dicto castro vel in terminis eiusdem castri vel aliter per se morte fuerint, prout actenus est assuetum donent nobis cuxam. Item retinemus nobis et nostris successoribus quod omnes habitantes presentes et futuri admodo (?) habitaturi in dicto castro, donent et solvent et dare er solvere teneantur fideliter tascham nobis et nostris successoribus de omnibus bladis et leguminibus cuiuslibet generis sint que Deus produxerit sive dederit in omnibus illis laborationibus qui dicuntur taschales ubicumque sint infra términos dicti castri. Et retinemus utique (?) nobis et nostris successoribus quod omnes illi homines et mulieres presentes et futuri qui mansos in dicto castro tenent et tenuerint donent nobis et nostris successoribus et dare teneantur annis singulis in festo sancti Michaelis septembris IIIIor. solidos malgurenses. Et illi exedari ibi tenentes unum par bovum dent et daré teneantur nobis IIIIor. solidos malgurenses pro censu annuatim in eodem festo sancti Michaelis septembris. Illi vero exedari qui ibi sint vel fuerint donent nobis II solidos malgurenses in eodem festo. Preterea, si forsan aliqui veniant ad populandum in dicto castro, donent et teneantur nobis dare annuatim XII denarios malgurenses pro censu in eodem festo et tascham fideliter ubicumque laboraverint in nostris taschalibus, dicendo tamen quod non teneantur facere operam in dicto castro, ymo sint franchi de operi castri ut superius dictum est et de tragino, salva tamen opera vicinalia dicte ville. Item retinemus nobis et successoribus nostris furnum in ipsa villa, quod furnum possimus ibi quando voluerimus facere et construere sine contradictione habitantium dicti castri et ville; in quo furno omnes habitatores dicti loci districte teneantur cocequere panem et quod iustam fuerit dare punyeram. Quod dictum furnum paratum et dispositum tenere faciemus in omnibus ut debeat. Et etiam, hec omnia predicta et singula promitimus tenere et observare et non in aliquo contravenire per nos vel per aliquam interpositam personam. Renuntiamus esponte (?) omni actioni et auxilio et omni iuri canonico vel civili, scripto et non scripto, introducto vel introducturo et omni lege nove vel vetere et omni constitutioni facti vel faciendi et omni cuiuslibet iuri quo ad hec infrigenda iuvari possemus. Et insuper, ut hec omnia maiorem obtineant firmitatem, nos dominus Gaucerandus de Pinós, iunior et domina Berengaria, uxor eius et nos Raimundus de Gosol et Guillelmus de Fraumir, milites, precibus et mandato domini Gaucerandoni et domine Berengarie super periculum animarum illorum, nos omnes predicti in solidum iuramus super hec sancta IIIIor. Dei Evangelia corporaliter a nobis manu tacta et iurando promitimus hec omnia predicta et singula servaturos et nunquam in aliquo contraventuros aliqua ratione modo vel casu per nos vel per aliquam interpositam personam. Et ego, dicta domina Berengaria sponte, sub virtute prestiti sacramenti, renuntio iuri illi et consulti veleyani et ypotecharum et omni alii iuri quibus mulieres se possent in aliquo relevare. Et est manifestum.

Quod est actum anno Dominice Incarnationis millesimo CCLXXIII, die VI idus decembris.

Sig+num domini Gaucerandi de Pinós. Sig+num domine Exclaremonde. Sig+num domini Gaucerandoni de Pinós, eorum filius. Sig+num domine Berengarie, eius uxoris.

Sig+num Raimundi de Gosol et Guillermi de Fraumir, militum. Qui hoc firmamus et laudamus."

Original perdut.

Trasllat notarial efectuat per Pere Carpi el 4 de juny del 1353, a l’Arxiu Municipal de Gósol, pergamí núm. 1.

Joan Serra i Vilaró: Les baronies... I, pàg. 406, nota 1.

Josep M. Font i Rius: Cartas de población y franquicia de Cataluña, I, CSIC, Madrid-Barcelona 1969, pàgs. 479-481.

Traducció

"Sigui de tots conegut que nos, el senyor Galceran de Pinós, i la senyora Esclaramonda, la seva esposa, i Galcerandó, llur fill, i la senyora Berenguera, la seva esposa, tots junts voluntàriament, després d’haver deliberat entre nosaltres plenament i d’haver-ho tractat, volent i desitjant bona llibertat i franquesa per al Puig del Castell de Gósol, volem poblar-lo per tal què amb els pobladors s’augmenti i es millori; per això, per nosaltres i per a tots els nostres successors, presents i futurs, fem francs i lliures per sempre a tots els homes i dones a tots i a cada un d’ells que ara i després hi habitin i hi habitaran i a llurs fills i successors, presents i futurs en el castell de Gósol, lliures de tota quèstia, tolta, força, prestació i pagament de tot l’anterior. I així que tots els que habitin en dit castell, no estiguin obligats a donar-nos a nosaltres ni als nostres successors questa, tolta ni força i tampoc nosaltres ni els nostres successors no exigim cap questa, tolta ni força ni cap més prestació ni puguem exigir en cap temps, al contrari, sigui per sempre acabada i absoluta, els imposem silenci pregon. També, donem franqueses per a nosaltres i per a tots els nostres, presents i futurs, i fem francs i lliures a tots els homes i dones que habitin ara i en el futur en el citat castell, per a què els sigui lícit entrar-ne i sortir-ne quan vulguin amb tots llurs béns mobles i immobles i passar a un altre domini i lloc, a qualsevol que volguessin passar, sense cap contradicció nostra ni dels nostres, i que puguin lícitament vendre els seus béns, possessions i coses seves immobles, donar-les i alienar-les, és a dir, cases, terres i possessions, excepte, però, el nostre dret i domini retinguts per a nosaltres i per als nostres, en dits masos, terres i possessions. I així, que els que marxessin i sortissin i passessin a un altre domini, deixin i estiguin obligats a deixar el seu mas suficientment proveït, amb un parell de bous i altres utensilis de treball aptes i apropiats; i si no ho fan, retindrem per a nosaltres i per als nostres successors que podem rebre i ocupar perpètuament el mas i els béns dels qui marxessin del citat castell amb el mas no proveït, tal com s’ha dit, i hi podrem establir-nos nosaltres o els nostres o altres persones que ens plagui d’establir-hi. Igualment per nosaltres i pels nostres donem franqueses i fem francs i lliures per sempre tots els homes i dones que habiten l’esmentat castell, presents i futurs, els que varen habitar-lo durant algun temps, per a què no estiguin obligats a fer-nos a nosaltres ni als nostres successors tragines, excepte dues tragines a l’any, és a dir, una de dos dies l’any per a portar el blat. També, que l’animal que porti aquest blat no estigui obligat a portar més de dos sexters de blat cada vegada, segons la mesura de Berga. També, que als homes i a les dones, que habiten o habitaran en l’esmentat castell els donem franquesa d’obres en el castell de manera que no n’hi facin ni estiguin obligats a fer-hi cap obra ni obres necessàries, excepte les de fusta. També donem franquesa a aquests homes i dones que hi habiten, que no estiguin obligats a donar-nos ni a nosaltres ni als nostres successors un pernil ni cap tros de bou ni de vaca que en aquest castell hi matin per alguna festa que facin a casa seva. No obstant això, retinc que de tots els altres bous o vaques que es matin o siguin mortes dins l’esmentat castell o en els seus termes o que morin de mort natural, que ens en donin una cuixa, tal com s’acostuma. També ens retenim per a nosaltres i per als nostres successors que tots els habitants presents i futurs que habitaran aquest castell, donin i paguin i estiguin obligats a donar i a pagar fidelment la tasca a nosaltres i als nostres successors de tots els blats i llegums de qualsevulla mena que siguin i que Déu produeixi o doni en tots els seus treballs que en diuen tascals, siguin on siguin, dins el terme d’aquest castell. I retenim per a nosaltres i per als nostres successors que tots aquells homes i dones, presents i futurs que tenen masos en aquest castell o en tinguessin, que ens donin a nosaltres i als nostres successors i estiguin obligats a donar cada any per la festa de sant Miquel de setembre, quatre sous melgoresos. I tots els que allí llaurin que tinguin un parell de bous, donin i estiguin obligats a donar-nos quatre sous melgoresos de cens cada any per la festa de sant Miquel de setembre. I els que només llaurin que hi visquin o hi viuran ens donin dos sous melgoresos en la mateixa festa. A més a més, si alguns vinguessin a poblar aquest castell que donin i estiguin obligats a donar-nos cada any dotze diners melgoresos de cens en la mateixa festa i fidelment la tasca sempre que treballin en els nostres tascals, dient que no estan obligats a fer obres en el castell i siguin francs de les obres, tal com s’ha dit abans, i de les tragines, excepte les obres veïnals de l’esmentada vila. També retenim per a nosaltres i per als nostres successors, el forn de la vila, que puguem fer i construir un forn sempre que vulguem, sense contradicció dels habitants dels esmentats castell i vila; en aquest forn tots els habitants d’aquest lloc estan obligats a coure-hi el pa i donar-nos-en una punyera. Farem tenir el forn disposat i preparat per a tots, tal com cal. I prometem fer i observar totes i cada una de les coses abans esmentades i no contravenir-les en res ni per nosaltres ni per una altra persona de part nostra. Renunciem espontàniament (?) a tota acció i auxili i a tot dret canònic i civil, escrit i no escrit, introduït i per introduir, i a tota llei nova i vella i a tota constitució feta o per fer i a qualsevol dret que puguem ajudar a que tot això sigui trencat. I, a més a més, per a que això tingui major fermesa, nos, el senyor Galceran de Pinós, el jove, i la senyora Berenguera, la seva esposa, i nos, Ramon de Gósol i Guillem de Fraumir, cavallers a precs i pel manament del senyor Galcerandó i de la senyora Berenguera, pel perill de llurs ànimes, tots nosaltres els” esmentats jurem sòlidament sobre aquests Quatre Evangelis de Déu, tocats corporalment amb les nostres mans i amb jurament prometem que observarem totes i cada una de les coses abans esmentades i mai no les contravindrem en res ni per cap raó, manera ni causa, ni per nosaltres ni per cap persona de part nostra. I jo, l’esmentada senyora Berenguera, espontàniament, per virtut d’aquest jurament, renuncio al dret i llei i hipoteca i a tot altre dret que les dones poden tenir per si en alguna cosa. Això és manifest.

Aquest document és fet l’any de l’Encarnació del Senyor 1273, dia sis dels idus de desembre.

Signatura del senyor Galceran de Pinós. Signatura de la senyora Esclaramunda. Signatura del senyor Galcerandó de Pinós, llur fill. Signatura de la senyora Berenguera, la seva esposa.

Signatura de Ramon de Gósol i de Guillem Fraumir, cavallers que ho firmen i confirmen."

(Traduït per Paquita Sallés i Verdaguer)