Situació
Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb el mur de l’absis, bellament ornamentat amb unes arcuacions força singulars a Catalunya.
R. Pons
Aquesta església es troba situada a la banda de tramuntana de Guardiola de Berguedà, a uns 900 m d’altitud, al vessant de la muntanya de Sant Marc, al mig d’uns bells paratges i des d’on s’albira la fondalada del Llobregat, presidida a primer terme pel monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781: x 08,7 — y 78,7 (31 TDG 087787).
Per arribar-hi se surt de Guardiola en direcció al túnel del Cadí; així que hem travessat el pont de cal Frare, tot just passada la població de Guardiola, entrarem a la barriada de Terradelles, a mà dreta, pujarem recte amunt, agafant els carrers de Santa Maria i de Galceran de Pinós, i al segon trencall a l’esquerra, just on s’acaben les cases, trobarem una pista forestal que, després de quatre quilòmetres, ens deixarà al peu de l’església de Brocà. La clau s’ha d’anar a cercar a cal Galló, masia que hi ha prop de l’església, al peu mateix del camí. (RVL)
Història
L’església de Brocà, situada a la vall del mateix nom, i molt a prop de l’antic castell homònim, formava part del bisbat d’Urgell i inicialment del comtat de Cerdanya; des de la seva construcció devia tenir categoria de parroquial.
El lloc de Brocà és esmentat des de molt antic; l’any 840 és referenciada ja la vall de Vuguranense i el 889 la balle Bucaranense; el 880 el prevere Ariolf donava al monestir de Santa Maria de Ripoll els dominis i alous que ell tenia als llocs de Cerdanyola, Riutort, Cosp i la vil·la de Brocà.
Tot i la presència del monestir ripollenc al lloc, Brocà era majoritàriament del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el qual adquirí per donació o compra grans lots de terra en aquest lloc, sobretot al llarg dels segles X i XI, segles en els quals el monestir acumulà un important patrimoni.
L’església de Sant Martí, sempre parroquial, és esmentada en la relació de censos pagats a Santa Maria de la Seu d’Urgell, document falsificat el segle XI i que porta la data de 839 (Et de Brocano pernos .III.). L’església fou consagrada l’any 1081 i sabem que al començament del segle XX l’acta de consagració de Brocà es guardava a l’arxiu parroquial de Brocà; malauradament avui és perduda.
L’església de Sant Martí devia formar part del patrimoni del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, com la major part de les terres d’aquest lloc, car l’any 1294 el baró Galceran de Pinós reconeixia a l’abat Berenguer IV de Sant Llorenç que havia procedit injustament en exercir la seva jurisdicció baronial sobre el lloc de Sti. Martini de Broca.
El capellà de Brocà va pagar, l’any 1279, per la dècima apostòlica, 17 sous i 8 diners de Barcelona; una mica més que el de Gavarrós, però menys que els de Bagà, Cerdanyola, la Clusa, etc. L’any 1391, els capellans de Brocà i de Gavarrós pagaren la mateixa quantitat en concepte de dècima.
La categoria parroquial de l’església quedà confirmada l’any 1312, en el curs de la visita al deganat de Berga; l’any 1371 pagava la quantitat de vint sous en concepte de delme a la Seu de Santa Maria d’Urgell. Són coneguts els rectors de Sant Martí de Brocà des del segle XIII al segle XIV:
| ANY | RECTOR |
| 1255, 1278, 1293 | Guillem |
| 1295, 1313, 1326 | Bartomeu de Berga |
| 1351, 1357, 1368 | Bartomeu Companyó |
| 1410, 1413 | Berenguer de Brocà |
| 1443 | Joan de Brocà |
Un d’ells, Bartomeu de Companyó, participà activament en les bregues que enfrontaren els homes de Berga i de Bagà l’any 1368. El segle XVIII l’església mantenia el seu caràcter parroquial i d’ella depenia, com a sufragània, l’església de Santa Cecília de Riutort. En aquest segle i al començament del següent foren efectuades obres que varen modificar sensiblement l’aspecte exterior de l’edifici: rectoria annexa al mur de ponent, nova porta i façana al mur de migjorn, etc. (RSR)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església.
J. Pons
L’església romànica de Sant Martí és un interessant exemplar; una construcció formada per una sola nau coronada per una capçalera formada per un absis central a llevant i dues capelles que donen al conjunt una planta de creu llatina. Tot i que l’església es conserva en bon estat, sobretot a l’interior, unes obres dels segles XVIII i XIX varen modificar sensiblement l’aspecte i la unitat exterior del conjunt, car al mur de ponent hi ha adossada una rectoria, que es conserva en molt mal estat, i al mur de migdia fou construïda una nova façana i porta l’any 1833. Completa aquest desgavell exterior un cementiri molt embrossat al costat de llevant.
La nau de l’església és rematada per dues capelles laterals, cobertes amb voltes apuntades a plec de llibre i de planta rectangular, molt irregular, la de tramuntana. Aquestes capelles donen a l’església, juntament amb l’absis, una configuració d’església de planta de creu llatina. La nau és coberta amb volta apuntada i amb la pedra col·locada també a plec de llibre, volta reforçada per dos arcs apuntats.
L’absis, gairebé tan ample com la mateixa nau, és un dels elements més interessants i és de planta semicircular. El pas de la nau a l’absis es fa gràcies a un arc triomfal que fa la degradació entre la volta apuntada de la nau i la coberta de quart d’esfera que cobreix l’absis. Aquest arc triomfal, marcat a l’exterior també, suporta un petit campanar d’espadanya d’un sol ull.
A l’exterior l’absis ha perdut la seva teulada original, car fou modificat en el curs de les transformacions dels segles XVIII i XIX; tot i les reformes, conserva la interessant decoració, a la part superior, formada per un fris de setze arcuacions cegues agrupades en parelles per una estreta i curta banda llombarda que s’interromp a poca distància de la coberta, i que envolta tot l’absis.
Interior de l’església amb la capçalera al fons.
R. Pons
L’absis és convenientment il·luminat car una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt adovellat és al bell mig del mur i una finestra de les mateixes característiques s’obre a migdia. A l’interior hom apercep millor que a l’exterior les quatre filades d’orificis que perforen tot el mur de l’absis, orificis formats per la no col·locació dels carreus i que d’una manera simètrica queden repartits al llarg i alt del mur. Un nivell de vuit orificis és sobre el nivell de les finestres, un nivell de cinc queda intercalat entre les finestres i dos d’inferiors, també simètrics, de sis i quatre orificis respectivament. La seva funció no és contribuir a la il·luminació, més aviat cal pensar en una ordenació plàstica del mur.
Sant Martí conserva altres obertures, sobretot al mur de migdia i ponent; més concretament a migdia i al bell mig de la capella lateral que forma el transsepte s’obre una finestra que, com les de l’absis, és de doble esqueixada i formada per un arc de mig punt adovellat. Al mur de ponent hi ha també una finestra, avui tapada per la rectoria, que és d’arc apuntat i adovellada. A la capella del transsepte al sector de tramuntana i al mur de ponent hi ha un gran finestral tapat per les dependències que formaven part de la rectoria en aquest sector i que avui resten derruïdes; més que un finestral sembla que l’hem d’entendre com un nínxol-capella.
La porta original d’entrada devia trobar-se al mur de migdia a l’indret on el segle XIX fou oberta la porta moderna. L’església conserva, però, una porta al mur de ponent, una porta que conduïa a la rectoria i que resta avui tapada. Aquesta obertura d’accés és formada per un arc de mig punt adovellat i sobrealçat, col·locada asimètricament respecte a l’eix central del mur de ponent. Per les reduïdes dimensions no sembla que fos la porta d’accés principal al temple.
Un detall de l’aparell del mur de l’església.
L’aparell de l’església de Sant Martí de Brocà és format per blocs de pedra força regulars, col·locats a trencajunt i en filades ordenades. La unitat que presenta l’aparell en tot el conjunt de l’edifici (llevat del transsepte nord restaurat) fa pensar que l’església de Sant Martí fou dissenyada com un edifici de planta de creu llatina, edifici probablement construït el segle XII, el qual no sofrí cap transformació fins al segle XVIII i XIX. (JPC)
Bibliografia
- La diòcesis de Solsona, Solsona 1914, pàg. 240
- Cebrià Baraut: Les actes de consagració del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, vol. 1, la Seu d’Urgell 1978, pàg. 56
- Prim Bertran: La dècima de la diòcesi d’Urgell corresponent a l’any 1391, “Urgellia”, vol. 2, la Seu d’Urgell 1979, pàgs. 257-346
- Jordi Bolòs i Montserrat Pagès: El monestir de Sant Llorenç prop Bagà, Artestudi, Barcelona 1985
- Eduard Junyent I Subirá: Diplomatari de la catedral de Vic. Segles IX-X, vol. 1, Patronat d’Estudis Ausonencs, Vic 1980, doc. 21
- Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80), transcripció, edició i índexs de Josep Rius, vol. 1, CSIC, Barcelona 1946, pàgs. 179-217
- Joan Serra i Vilaró: Les Baronies de Pinós i Mataplana, vol III, Barcelona 1950, pàgs. 97, 119, 120, 201 i 202