Situació
Detall d’un dels murs que encara resten dempeus, amb l’aparell ben ordenat a base de carreus grossos ben disposats, trencats a cops de martell i sense polir.
R. Viladés
Aquesta església, trobada fa ben poc, s’erigeix damunt un turó des del qual hom pot admirar una bonica panoràmica: davant mateix hi ha Malanyeu; al fons de la Gorja hi ha el Far; darrere, el Grau de Vallcebre; a mà esquerra el Coll del Pal i el Puigllançada; i a mà dreta, la Guàrdia. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781: × 05,8 —y 72,2 (31 TDG 058722).
Una vegada passada l’ampla corba que hi ha a mà dreta a l’entrada de Sant Corneli (Cercs) uns metres més amunt, en començar la contracorba, hi ha un trencall amb un canvi de rasant molt sobtat que amb molta facilitat pot passar desapercebut. És l’inici d’una pista que passa al costat mateix del cementiri i que ens portarà a darrere mateix de la casa del Jou (1,5 km aprox.). Uns metres més amunt hi ha un trencall a mà dreta on caldrà deixar el cotxe. Des d’aquest punt, en direcció a llevant, s’ha de travessar la vall que s’estén al davant fins a arribar a l’extrem d’un fondal que també caldrà travessar, per, seguidament, emprendre la pujada pel mig de la brossa a cercar el punt més alt del turó, on es troben les restes d’aquesta esglesiola (10 o 15 minuts). En aquesta curta pujada encara hom pot observar força amagades per la gleva les restes del camí empedrat d’accés a aquest lloc.
Història
D’aquesta església, que fou trobada el dia 4 de maig de 1985, no en tenim cap notícia documental. L’única referència que s’hi relaciona és una deixa feta l’any 1443 per un testador de Sant Climent de Vallcebre a Sant Salvador del Jou.
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau simple, rematada a llevant per un absis semicircular.
J. Coromines
Pel que sembla, es tractava d’una simple capella sense funcions parroquials, la qual segurament que s’esfondrà ja fa alguns centenars d’anys.
Església
És un petit edifici perfectament orientat a llevant, el qual és format per una nau rectangular, rematada vers llevant per un absis semicircular.
La unió d’aquests dos cossos d’edifici es fa a través d’un parell de plecs que estrenyen l’ample del mur. La runa acumulada a l’interior de la nau, tosca, terra, morter, lloses i la manca del més petit indici de teula indiquen que la coberta era formada per una volta de tosca arrasada amb terra i recoberta amb llosa.
Els seus carreus són força ben treballats, però són més grans i menys regulars que els més representatius del segle XI, la qual cosa fa pensar que possiblement sigui una obra del segle XII.
Un detall de les restes que ens han pervingut de la capella. Hom hi pot veure l’interior del mur, semicircular, de l’absis.
R. Viladés
La neteja efectuada a l’entrada, fins arribar a l’enllosat del paviment ha permès de constatar la forma primitiva de gir d’aquesta porta (substituïda pràcticament en totes les esglésies d’aquesta època pel sistema de golfos) consistent en dos perns formats amb la fulla de la mateixa porta que s’introduïen l’un en una pedra foradada (polleguera) de la part superior i l’altre en unes retencions de la part inferior tocant al marxapeu.
També aquesta neteja i la de l’absis han permès de veure que en tot el seu perímetre es manté encara una alçada de paret que oscil·la als voltants del metre a excepció d’un tros de la paret de tramuntana, que encara manté aproximadament l’alçada d’inici de la volta.