Situació
Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis, completament llis.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església de Sant Martí de Montclar es troba dins el petit nucli de població distribuït entorn d’una plaça, el qual s’aixeca al llom d’una serra.
Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781: x 97,6 — y 52,8 (31 TCG 976528).
Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Berga. En arribar a Puig-reig, cal agafar una carretera, a mà esquerra, que porta a Casserres i a l’Espunyola. Entre els quilòmetres 4 i 3, a mà esquerra, surt una pista amb indicador de Montclar, en bon estat, que hi mena. (JVV)
Història
L’església de Sant Martí de Montclar, al comtat de Berga, fou des de la seva construcció una església parroquial i des del final del segle XIII o començament del segle XIV fou també l’església del castell de Montclar. Sant Martí depenia eclesiàsticament de la jurisdicció del bisbat d’Urgell.
El lloc de Montclar apareix esmentat ja el segle X, en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà de l’any 983, on es referencia l’església de Santa Creu de Montclar (Monte Claro) com una de les propietats de l’esmentat monestir.
L’església de Montclar, ara ja la parroquial de Sant Martí amb certa seguretat, pagava un cens anual a Santa Maria de la Seu d’Urgell consistent en quatre pernils, cinc sexters de vi i quatre fogasses segons el document falsificat el segle XI i datat l’any 839, on es recullen els censos que cobrava la seu episcopal (Et in Monteclaro pernos .IIII. et sester .V. de vi de fogaces .IIII...”).
L’any 1193 Bernat de Talamanca i els seus familiars juntament amb Ermessenda de Sala i els seus sol·licitaren a l’orde militar del temple, la guàrdia i custòdia de les parròquies de Santa Maria de Merlès i de Sant Martí de Montclar, parròquies properes als dominis dels templers al Berguedà, centrats a la comanda del castell i església de Puig-reig.
L’església de Sant Martí va veure confirmada la seva categoria com a parròquia en la visita al deganat del Berguedà, de l’any 1312.
El segle XVIII l’església tenia com a sufragània la veïna de Sant Quintí de Montclar. (RSR)
Església
L’església de Sant Martí de Montclar és un edifici del segle XII, restaurat no fa gaires anys pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Segueix l’estructura romànica, bé que el segle XVII li fou transformat el creuer i la porta d’entrada del costat de migjorn i al principi del segle XVIII hi foren instal·lats dos bells retaules barrocs.
Consta d’una nau de mides no gaire grosses, rematada al costat de llevant per un absis esvelt i força gros. L’edifici exteriorment apareix mig tapat per diverses construccions d’època posterior.
L’absis forma una massa molt voluminosa i sorprèn el despullament dels seus murs, completament llisos i mancats d’ornamentació. Al seu centre i donant a llevant hi ha una finestra molt senzilla de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt. És l’únic element que trenca la monòtona uniformitat del mur. Aquest mur absidal fou sobreaixecat en època posterior fins atènyer el nivell de la teulada de la nau.
Al mur de migjorn hi ha oberta la porta d’entrada. Al costat de ponent el mur, molt gruixut, és rematat per un campanar d’espadanya amb dues àmplies obertures. Posteriorment el campanar fou transformat en una torre, a manera de comunidor, coberta amb una teulada de quatre vessants; als altres costats hi ha una sola obertura.
També al mur de ponent hi ha oberta una finestra molt semblant a la de l’absis, bé que més grossa.
L’aparell de l’edifici ha estat fet amb uns blocs de pedra grossos, quadrats, polits i disposats a trencajunt. És ben ordenat, tot i que presenta un aspecte força auster. (JVV)
Bibliografia
- Arxiu de la Corona d’Aragó, Secció Cancelleria, Pergamins Alfons I.
- Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, vol. I, La Seu d’Urgell 1978, pàg. 56.
- Joan Serra i Vilaró: Les baronies de Pinós i Mataplana, vol. III, Barcelona 1950, pàg. 90.
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 83.