Eremitori de Can Soldevila (Montmajor)

Situació

Alçat de la fornícula excavada a la roca.

I. Padilla

Fornícula cavada en una roca situada al sud-oest del turó de Sant Miquel de Sorba.

Per anar-hi, des de Santa Maria de Sorba, cal anar al mas Soldevila i agafar el corriol que porta a Sant Miquel. Quan hom comença a pujar el turó, s’ha de desviar cap a mà dreta; la fornícula és situada en una roca, uns 100 m vers migjorn, al vessant del pujol, enmig de pins, al costat d’un antic camí.

Església

La roca on hi ha aquesta fornícula presenta una espècie de balma a la cara exterior, orientada cap a migjorn. En aquesta mateixa cara hi ha la fornícula cavada a la roca, coberta amb una volta de mig punt, dintre un àmbit rectangular, al frontis del qual, i a la seva part superior esquerra, resten quatre lletres capitals (CRIS...), inici d’una inscripció epigràfica perduda pel desgast de la roca.

La seva alçada és de 140 cm, la seva amplada màxima és de 132 cm i té una profunditat d’uns 60 cm, a la part inferior, i d’uns 110 cm, a la part superior. La base de la fornícula, a la banda esquerra, fou rebaixada uns 20 cm, en una superfície d’uns 95 × 37 cm, de tal manera que s’hi feu una espècie d’urna. A la part central d’aquest rebaix, a tocar de l’exterior, hi ha un petit clot de 8 cm de diàmetre, on segurament hi devia haver clavada una creu.

Sobre la roca, damunt el lloc on es va buidar aquest altaret, trobem, a banda i banda, dos conjunts de tres forats, disposats en forma de triangle; la distància entre qualsevol dels forats i els altres dos és d’uns 30 - 50 cm.

En una època posterior a la de la construcció, aquest altaret va ésser lleugerament transformat. Es degué fer l’esmentat rebaix al peu de la fornícula, es degué pintar l’interior, es va fer el rebaix que emmarca exteriorment la volta de l’altaret, etc.

Aquestes renovacions són d’època moderna; l’origen de la fornícula, però, segurament, és anterior. Per la seva situació i característiques podem pensar que inicialment fou una capelleta situada al costat d’un eremitori, que potser aprofitava la balma de la mateixa roca.

Bibliografia

  • Jordi Bolòs, Iñaki Padilla i Montserrat Pagès: Manifestacions eremítiques a les rodalies de la rotonda sepulcral de Sorba, “Quaderns d’estudis medievals”, núm. 6, pàgs. 357-363