Situació
Arc triomfal, ben aparellat, avui obturat, de l’interior de l’església.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església parroquial de Sant Andreu presideix el poble de Gargallà, que s’estén al centre del sector meridional, a la capçalera de la riera de Gargallà i vora la carretera de Cardona. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781: x 92,3 — y 47,6 (31 TCG 923476).
L’accés al poble de Gargallà es fa a través de la carretera de Cardona a Berga, on, just al quilòmetre 7, hi ha el trencall que mena al poble. L’església és a tocar la rectoria on ens atendran. (FJM-AMB)
Història
L’església de Sant Andreu de Gargallà depenia del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l’època de la repoblació de la comarca. Gargallà juntament amb Sorba, Serrateix, Casserres i Puig-reig eren els punts de l’avançada repobladora al final del segle IX, organitzada per Guifré el Pilós; el comte no va poder consolidar definitivament la seva obra i moltes de les esglésies varen ser consagrades pel seu fill; altres llocs foren entregats a monestirs (Sant Joan de les Abadesses i Santa Maria de Ripoll) per tal que els repoblessin.
Al monestir de Ripoll li fou cedit, juntament amb Gargallà, Sorba i Obiols, però sembla que el monestir no se’n preocupà massa, car aquests béns no s’esmenten en el precepte de Lluís d’Ultramar del 939 com a possessions del monestir. El lloc de Gargallà (Et in loco qui dicitur Suburbano alodem cum Ecclesiis, et villa quae dicitur Gargalaz) és referenciat ja en el precepte del rei Lotari de l’any 982 precepte en el qual s’enregistren les donacions de Guifré el Pilós a Ripoll.
A partir d’aquesta data es pot afirmar que Ripoll començà a exercir el domini efectiu sobre Gargallà. La butlla de l’any 1011, amb què el papa Sergi IV confirmà els béns del monestir de Ripoll, a precs de l’abat Oliba, també esmenta la possessió de Gargallà.
L’any 1003, segons les notes del monjo de Ripoll Roc d’Olzinelles, el comte Oliba —aleshores encara no era abat de Ripoll— cedí a Ripoll molts alous a Osona i al Berguedà, concretament l’església de Sant Andreu de Gargallà, amb els seus delmes i primícies i l’església de Sant Sadurní de Fígols.
L’església va veure confirmat el seu caràcter parroquial en la visita al deganat de la Vall de Lord del 1312. El segle XVIII tenia com a sufragània l’església veïna de Fígols, categoria que conserva en l’actualitat. (RSR)
Església
Un detall de l’interior de l’església amb la volta i un òcul, tapiat, al mur del fons.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Entre l’església parroquial i les dependències de la rectoria, hi ha, camuflat exteriorment per construccions modernes, un petit recinte que, ateses les seves característiques, pot correspondre a l’absis d’un temple molt antic, probablement preromànic.
Es tracta d’un cos d’edifici, de planta pràcticament rectangular i de reduïdes dimensions, que és coberta amb una volta de canó de mig punt, feta amb lloses disposades a plec de llibre.
A la banda de ponent es desplega un arc triomfal, actualment obturat, aparellat amb carreus ben treballats i bastant voluminosos, que a la part inferior es tanquen bo i formant un arc de ferradura poc pronunciat. Aquest arc arrenca a partir d’unes impostes, força sortides (l’esquerra, però, és mutilada), que prenen cos a partir de la darrera pedra de cadascun dels muntants, amb la qual formen una sola peça.
Al cantó oposat hi ha les restés, només visibles des de l’interior, d’un finestral, ara escapçat per l’obriment d’una porta moderna, consistents en un seguit de llosetes que descriuen un arc de mig punt, un xic asimètric i tendent a configurar un arc de ferradura. Atès que aquesta paret, com les altres, ha estat regruixida a l’exterior, no es pot precisar exactament si era d’una única esqueixada, tot i que els vestigis subsistents semblen indicar que en tenia dues.
Hom ha aparellat aquest recinte amb blocs de pedra només desbastats, disposats irregularment, però ben lligats i embeguts amb morter de calç.
Si tenim en compte que el finestral s’obre a llevant i que l’arc triomfal se situa a ponent (disposició lògica i normal en les capçaleres), és molt versemblant creure, sospesant també els altres elements descrits, que aquest petit cos d’edifici pugui ser l’absis (o un dels absis) d’un temple preromànic, la part restant del qual, almenys pel que fa als seus basaments, potser afloraria si hom hi realitzés algunes excavacions. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Ramon d’Abadal: Els primers comtes Catalans, Barcelona, pàgs. 88-106, 142
- Ramon d’Abadal: Els diplomes carolingis, Barcelona 1962, pàg. 172
- Petrus de Marca: Marca Hispanica, pàg. 930 Barcelona facsímil 1972
- Roc d’Olzinelles: Índice de las donaciones de condes, reyes y papas existentes en el arxivo de Ripoll. Biblioteca de Catalunya, manuscrit 430