Situació
Una vista de l’exterior de l’absis, bellament decorada la part superior del seu mur amb un fris d’arcuacions cegues. Al centre s’obre una finestra coberta amb un arc de mig punt, avui tapiada.
Arxiu Gavín
Sant Sadurní de Malanyeu és l’església del poble homònim, situat al costat de tramuntana del terme, a 999 m d’altitud, a banda i banda de la riera de Malanyeu, sota els cingles de la Rota, el Graell de Cal Pigot i la Foradada. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781: x 08,6 — y 72,4 (31 TDG 086724).
Des de Berga en direcció a Guardiola, després de passades les mines de Fígols, s’arriba a un indret anomenat Alfar; d’aquí, a mà dreta, surt una carretera asfaltada que, després de 4,3 quilòmetres, ens deixarà als mateixos peus de l’església de Sant Sadurní. En aquest lloc d’Alfar hi ha un rètol que indica el poble de Malanyeu. A la primera casa del poble, Ca l’Anglada, es pot anar a buscar la clau. (RVL)
Història
L’església de Sant Sadurní de Malanyeu, situada a l’antic comtat de Berga, centrava un ampli territori propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll; l’església, però, formava part del bisbat d’Urgell.
Les primeres notícies del lloc es remunten al segle IX, en plena repoblació del pagus del Berguedà; l’any 882 Froilà va vendre al matrimoni Franco i Sesnanda, la part que posseïa de les cases i terres a la vil·la de Malanyeu, per la quantitat de sis sous (in pagu Bergetano vila que dicitur Malageici). De l’any 886 coneixem una altra venda, on els compradors són els mateixos Franco i Sesnanda, d’unes terres també a la vil·la de Malanyeu (in villa que dicitur Malangecci); ells mateixos compraven més tard, l’any 929, més terres al mateix lloc. Cal pensar, doncs, que es tracta d’un gran domini que van acumular a partir de compres més petites, totes al lloc de Malanyeu dit el Villar (Villarem, bilare).
La vila de Malanyeu apareix esmentada també com un dels límits de l’església de Sant Julià de Cerdanyola en l’acta de consagració d’aquesta església, l’any 1106 (...secundus ad africana parte in termino ville Malagnet).
La primera notícia relativa a l’església de Sant Sadurní de Malanyeu és del final del segle X o del començament de l’XI, concretament en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell (Malagez), i també en la relació de censos pagats per les esglésies del bisbat d’Urgell a Santa Maria, document del segle XI (De Malanez pernas .IIII. et sesters .V. de vi et fogages .IIII.).
L’any 1077 els comtes cediren al monestir de Ripoll terres a Malanyeu i a la Nou. El monestir feia valer els seus drets i dominis sobre el lloc encara el segle XVI; l’any 1581 l’abat de Ripoll presentava una protesta davant els consellers de la ciutat de Berga pel fet que aquests s’expansionaven en un tros de terra del terme de Malanyeu, propietat del monestir de Ripoll.
La visita al deganat del Berguedà de l’any 1312 confirmà la categoria i càrrec de parroquial per a l’església de Sant Sadurní; en la dècima de l’any 1371 el capellà pagava a la Seu d’Urgell la quantitat de vint-i-dos sous.
La documentació permet conèixer alguns dels rectors de l’església de Malanyeu dels segles XIII i XIV:
| ANY | RECTOR |
| 1255 | R. de Tarradelles |
| 1278 | C. de “Malanyeto” |
| 1305-26 | Bernandus de Turre |
| 1335 | Joan Spuga |
| 1350-57 | Jaume Sull |
| 1365 | Bartomeu Boter |
El segle XVIII l’església era ja sufragània de la parroquial de Sant Martí de la Nou, caràcter que conserva en l’actualitat. (RSR)
Església
L’església de Sant Sadurní de Malanyeu és un edifici de mides mitjanes, que consta d’una nau rectangular acabada vers llevant per un absis semicircular.
La nau, a la qual el segle XVIII fou afegida una capella al mur de tramuntana és coberta amb volta de canó i l’absis ho és amb un quart d’esfera.
La porta original d’entrada, s’obria al mur de migjorn i és coronada per una senzilla arquivolta. La porta actual, moderna, és al cantó de ponent.
Una de les parts més boniques de l’edifici és l’absis, el qual llueix un bonic aparell fet amb uns carreus de mides no gaire grosses, escantonats a cops de martell, rectangulars i sense polir, perfectament disposats en filades uniformes i a trencajunt. El mur és llis i manca d’ornaments llevat de la part superior, la qual ha estat rematada per un fris d’arcuacions cegues, molt boniques, fetes amb petites dovelles perfectament disposades; els arcs, que arrenquen d’unes mènsules llises tenen l’interior ocupat per un sol bloc de pedra. Tot plegat forma un conjunt molt ordenat i polit. Al centre de l’absis hi ha, tapiada, una finestra coberta amb un arc de mig punt adovellat. Per l’interior l’absis és tapat per un retaule barroc.
Com és obvi la sobreelevació del mur de l’absis és fruit d’una reforma feta en temps moderns.
El campanar, de planta quadrada, és una construcció del segle XVIII.
L’edifici, que es conserva en bon estat de conservació, té un aspecte endreçat, bé que malauradament el seu exterior és mig tapat per construccions modernes, les quals n’impedeixen una visió adequada. (JVV)
Bibliografia
- Arxiu Municipal de Berga
- Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat D’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, vol. I, la Seu d’Urgell 1978, pàgs. 52 i 56
- Eduard Junyent: Diplomatari de la Catedral de Vic (segles IX-X), 1, Vic 1980, pàgs. 4, 6 i 119
- Joan Serra i Vilaró: Les baronies de Pinós i Mataplana, vol. III, Barcelona 1950, pàg. 228
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 282