Situació
Una vista de les ruïnes del poblat amb els vestigis de l’església de Sant Martí.
R. Viladés
Les ruïnes d’aquesta església i del poble medieval són situades dalt un petit serradet, als peus de la riera del Gol, no gaire lluny de la Colònia Rosal i força a prop de la casa Minoves. Aquest conjunt figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: × 08,7 —y 59,2 (31 TDG 087592).
S’hi va per la carretera de Manresa a Berga. A la Colònia Rosal, abans de travessar el pont sobre el Llobregat, hom trenca cap a la dreta per una carretera forestal que travessa l’antiga via del tren. Cal seguir aquest camí en direcció a llevant, durant un quilòmetre i mig, pel peu del rierol del Gol, on cal deixar l’automòbil i travessar la riera vers ponent i tot seguit en direcció a llevant; hom s’enfila al petit serrat, i al cap d’uns deu minuts s’arriba a les fortificacions entre les quals hi ha l’església.
Poble
Un dels dipòsits o cups excavats a la penya i datable dels segles XI-XII.
R. Viladés
En aquest indret resten vestigis d’habitatge d’època medieval; es tracta bàsicament de construccions diverses pertanyents a un lloc despoblat que possiblement constituïa el llogarret de Minoves. Així, hom pot veure a la penya restes d’una torre rectangular de vigilància, del segle XII, d’un molí amb el cup, d’època poc posterior a la torre, i d’una església amb un parament dels segles XI-XII, amb el seu cementiri al costat, les parets del qual foren refetes els segles XVII o XVIII; i als voltants, diversos fragments de ceràmica d’èpoques diverses (del segle XI al XIX). Al peu de l’església hi ha un doble dipòsit d’aigua, cilíndric i comunicat per un reguerol excavat a la penya. Devia ésser circumdat per una construcció circular de fusta, i és datable dels segles XI-XII. Un altre dipòsit del mateix tipus pot veure’s al costat de la torre rectangular esmentada. Al peu hi ha restes d’habitacions quadrades, semiexcavades a la penya, les quals corresponen a un nucli de poblament dels segles XII-XIV. Tot plegat indica que, es tracta d’un lloc que fou habitat i en el qual hi hagué força activitat, si deduïm de les construccions de diverses èpoques.
Bibliografia
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Barcelona 1978, pàgs. 182-183