Castell de Lillet (la Pobla de Lillet)

Situació

Escasses són les restes que ens han pervingut de l’antic castell de Lillet, que dominava, juntament amb el de la Pobla, la vall del mateix nom. Estan situades sobre un gran penyal, prop del torrent del Junyent, a l’esquerra de l’Arija. En el lloc més elevat del penyal hi ha una gran creu de ferro que va ser instal·lada en el segle XIX. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781: × 16,7 —y 76,9 (31 TDG 167769).

Per arribar-hi, cal situar-se a la Pobla de Lillet i d’aquí prendre la carretera que porta a Campdevànol. A poca distància del poble, a mà dreta surt un trencall amb l’indicador “A Santa Maria de Lillet”. Cal prendre aquesta pista que, travessant l’Arija, ens durà fins al monestir. D’ací cal seguir a peu per un camí que segueix la carena. Arribarem a un coll on hi ha una masia i des d’ací ens enlairarem fins l’esperó on hi ha el castell. Aproximadament des del monestir podem trigar uns tres quarts d’hora.

Història

Sabem que aquest castell ja existia el segle IX, car es conserva el document de consagració de l’església del castell, que va ser dedicada a santa Maria, datat l’any 833. Aquesta acta fa referència a que foren els homes de la Vall de Lillet (Valle Liliatense) els qui edificaren l’església.

El segle següent, una gran part de la vall de Lillet estava en possessió d’Emma, filla de Guifré el Pelós i abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Emma governava aquestes terres des del seu monestir. Nombrosos són els documents que ens parlen de la relació de l’abadessa amb la vall de Lillet. Entre aquests destaquem una notícia del Libre dels Canalars, datada l’any 919, que ens diu que l’abadessa Emma va vendre una peça de terra situada al costat del castell de Lillet i un document datat l’any 921 segons el qual Edelfred i la seva muller Eldes venen a l’abadessa Emma una terra situada a la vila anomenada “Corba”, a la vall de Lillet, dins el comtat de Cerdanya: “Ego Edelfredus et uxor mea Eldes vinditores tibi domna Hemme, misericordia Dei abbatissa... vindimus tibi in comitatu Cerdaniense, in valle Ligitense, in villa Corba...”.

Al final del segle X, en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, entre les nombroses donacions figuren 3 masos, molins, terres i vinyes a Lillet i un mas i terres a Lillet superiore. Això presenta dues entitats veïnes, però a nivells diferents, una sobirana i una altra jussana.

L’any 1086 el comte Guillem Ramon de Cerdanya atorga una carta de privilegis a l’església de Santa Maria de Lillet. En aquesta carta es pot veure que ja hi havia una certa comunitat residint a l’església, car es parla de cases i cel·les a l’entorn del temple.

Entre els privilegis concedits figuren que ni el comte de Cerdanya ni cap altre príncep del comtat ni cap cavaller no podrà hostatjar-se a l’església, encara que si ell o algú dels seus successors fos convidat pels clergues del lloc i hi anava, podria hostatjar-se a l’església amb quatre cavallers. Concedeix també que si algun pagès hi té sagrera, ha de donar per ella com a cens un parell de gallines cada any als clergues de Santa Maria.

Signen aquesta carta de privilegis Hug de Mataplana, Hug Dalmau i el vescomte Bernat Dalmau.

A partir de l’any 1100 apareix en la documentació que la comunitat de Santa Maria de Lillet era una canònica: “Kannonice Sancte Marie ecclesie lilletensis”.

A l’inici del segle XII el castell de Lillet estava en mans d’una família feudatària dels Mataplana, que acabà cognominant-se Lillet.

La primera menció a aquesta família la trobem en el testament de Guillem fill de Ponç, que l’atorga l’any 1106 amb motiu de la seva partença a Terra Santa. Deixa com hereu dels seus béns el seu germà Ponç i fa diverses deixes als monestirs de Santa Maria de Lillet i Sant Pere de la Portella.

L’any 1144, Guisla, senyora del castell de Lillet, juntament amb els seus fills Pere i Ponç, fa donació a la canònica de Santa Maria d’un canal d’aigua destinat al regatge. El títol de senyora i el cognom Lillet que porta Guisla, evidencien bé el seu domini i la seva residència al castell del mateix nom. Deu anys més tard, en un document datat el 20 de setembre de l’any 1154, apareix ja el seu fill Pere de Lillet senyorejant sobre el castell. En el document veiem com Ramon Folc de Baladed, la seva muller Ermessenda, el seu fill Guillem i la muller d’aquest Berenguera, donaven a una tal Ermessenda, al seu fill Guillem de Lillet i a la seva muller Valença, el mas de Serrapigota que tenien en feu per Pere de Lillet.

Pere posseïa el castell de Lillet pel seu senyor Hug de Mataplana i l’honor d’Osseja pel bisbe d’Urgell. Era casat amb Arsenda i morí el 2 d’abril de 1174. En el seu testament, Pere de Lillet, instituïa hereva dels seus béns la seva muller Arsenda i a la mort d’aquesta havien de passar a Ponç de Lillet i al seu germà Arnau de Pont del Castell de Lillet.

Els llinatges dels Lillet i dels Pont tindran una continuïtat en la documentació durant tot el segle XII i en desapareixeran a partir del XIII. Així, l’any 1170, Ponç de Lillet i Arnau de Pont signen una donació al monestir de Sant Pere de la Portella; l’octubre de l’any 1171, Ponç de Lillet signa com a testimoni en una donació feta al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Un document signat a Ix el juny de l’any 1177 al·ludeix a la cavalleria de Ponç de Lillet; el març de 1181-1182 Ponç de Lillet és un dels cavallers a Osca que actua com a testimoni de la donació que fa el rei Alfons el Cast de la Ciutat de Tortosa i els castells d’Ascó i Ribaroja a l’orde del Temple.

El mateix monarca trobant-se a Vic, el 1183, concedeix a Ponç de Lillet la potestat de construir un castell a Ro, prop de Sallagosa, a la Cerdanya: “...concedo tibi, Poncio de Lileto, quod facías forciam in Arron...”. Trobarem el mateix Ponç de Lillet signant en escriptures referents a la Cerdanya els anys pròxims. Així el setembre de l’any 1188 signa un document en relació amb els castells de Sant Martí, Queralt i Miralles.

Ponç de Lillet va fer testament l’any 1195 i instituí hereus a parts iguals de les seves possessions els seus dos fills, Ponç i Pere, però mentre visqués la seva muller, Arsenda, aquesta havia d’ésser la senyora de tots els béns.

El dia 15 d’abril de l’any 1297, Ramon d’Urtx i el seu fill Hug de Mataplana donaren una carta de franqueses i llibertats als homes de la Pobla. Per aquesta carta, que és una invitació per a poblar l’indret, sabem que el lloc de la Pobla s’anomenava “El Pujol” i que fou el lloc escollit pels Mataplana per a bastir-hi una fortalesa (serà el castell de la Pobla de Lillet) i fer-hi créixer una població al voltant. La missió d’aquesta era de defensar millor la vall de Lillet i els honors dels Mataplana.

Carta de població i franqueses de la Pobla de Lillet (13 d’abril del 1297)

Carta de població amb franqueses, atorgada per Ramon d’Urtx, senyor de Matamala, als habitants de la Pobla de Lillet. Els concedeix exempció de servituds, mals usos i laudemis, excepte el cànon agrari i veïnal. Concedeix llicència per a abandonar el lloc, seguretat en els dipòsits de mercaderies, reducció de les hosts i cavalcades. Estableix normes per a l’exercici de la justícia i es reserva el forn i el molí.

"Noverint universi quod nos nobilis Raimundus de Urgio, dominus de Mataplana, et Huguo de Mataplana, filius eius, confitemur et in veritate recognoscimus vobis Raimundo de Sancto Michaele et Pontio de Comelis, Iacobo de Cumbis, Raimundo Carerie, Petro Mulnerii, Petro de Iunyent et Petro Barberii et Arnaldo Cabaterii, comorantibus et populatis in populatione nostra sive bastida que est constructa et edificata in loco de Puyoll, infra parochiam sancte Marie Lilletensis que nos dictus nobilis Raimundus de Urgio edificavimus et construximus dictam populationem ad utilitatem et comodum nostrum et terre et hominum nostrorum, ideo quare videbamus dictum locum esse idoneum ad faciendum ibi populationem et bastidam et fortitudinem ut Vallis Lilletensis et terra nostra sive honor de Mataplana essent fortior et quod in necessitatibus guerre homines, femenine (?) et persone dicte Vallis Lilletensis et terre nostre fotificarentur et salvarentur, et tunc temporis ad hoc ut homines et mulieres venirent ibi stare et populare dedimus et concedimus in dicta populatione et hominibus et mulieribus ibi venientibus et habitantibus et habitaturis quasdam franquitates et libertates contentas in quodam instrumento dicte franquitatis, facto et scripto per manum Guillelmi, capellani de Mongrony et notario publico de Mataplana, quondam. Et ideo, dictum instrumentum et franquitates sive libertates et omnia et singula ibi apposita et contenta gratis et ex certa scientia ac libera et bona voluntate, habentes respectum quod sine bonis franquitatibus dictus locus non possit bene populari, et quare nos dictus Huguo dictum instrumentum et franquitates ibi appositas adhuc non laudaveramus nec etiam aprobaveramus, tam nos nobilis Raimundus de Urgio quam nos Huguo filius eius predicti ambo in simul et unanimiter concordantes per nos et omnes successores nostros presentes atque futuros laudamus, confirmamus et cum hoc publico instrumento perpetuo valituro concedimus et perpetuo approbamus vobis hominibus supranominatis et omnibus aliis hominibus, feminiis et personis in dicto loco sive populatione sive bastida habitantibus et in posterum venientibus et habitaturis et natis et nascituris. Et propter hanc confirmationem sive laudationem non intendimus in aliquo dictas franquitates nullare, ymmo penitus approbare et confirmare et etiam in hoc presenti instrumento declarare ad commodum et utilitatem dicti loci sive populationis et vestri et omnium hominum et mulierum dicte populationis. Primum namque per nos et succesores nostros declaramus enfranquimus et franchos et liberos, quitios et inmunes facimus in perpetuum cum hoc presenti publico instrumento, meliorando et addendo dictis franquitatibus vos omnes supradictos et succesores et omnes alios homines et feminas et personas habitantes et in posterum venturos et habitaturos in dicto loco sive populatione et succesores eorundem de omnibus questis, toltis, forziis, acapitis, adempriviis, servitiis, servitutibus, traginis et mutuis sive prestitis, de intestiis, exorquiis, cuguziis et arsinis, guaytis, operibus et redemtionibus hominum et mulierum, de terziis, laudimiis et foriscapiis venditionum et emptionum domorum, terrarum, vinearum, ortorum et possessionum sive honorum, ita quod rationibus premissis non possimus vos vel succesores vestros nec alios ibi in posterum venturos et habitaturos compellere nec aliquam questionem facere vel demandam, nec teneamini etiam aliquid facere vel prestare de predictis, salvis tamen tantum et exceptis censibus domorum et ortorum. Item volumus et concedimus pro bona libertate et franquitate quod si aliquis vel aliqua voluerit recedere a dicto loco sive populatione et in alia populatione, villa, castro vel civitate sive manso vel dominatione aut alio aliquo loco se mutare populare vel collocare, quod hoc possint quisque tam homines quam feminas quam alie persone dicti loci sive populationis nostra, sine faticha, non exceptata licentia nostra et nostrorum et sine aliqua contradictione et impedimento cum omnibus bonis et rebus suis quocumque et quotiescumque ei vel eis placuerit, et quod possint vendere domos, vineas, ortos et possessiones et bona licite quem voluerint, exceptis tamen hominibus et mulieribus qui vel que [ex] locis nostris propriis se populaverint et venirent in dicto loco sive populatione, quos vel quas retinemus nos quod habeant stare et residentiam facere in dicta populatione sive bastida nostra per spatium decem annorum. Set transactis dictis decem annis habeant licentiam et posse eundi et mutandi seu collocandi cum bonis eorum et rebus, et etiam vendendi domos, terras et possessiones et bona eorum sicut alii supradicti quocumque et quotiescumque voluerint. Verumtamen, si ante dictos decem annos a dicta populatione sive bastida nostra voluerint mutare, retinemus nobis quod habeant se nobis et nostris redimere sicut alii homines mansorum nostrorum. Volumus etiam et concedimus quod non teneamini nos vel nostri sequi, nec nos possimus vos ducere vel menare in exercitu sive host vel cavalcada aut aliquo sequito in aliquo loco nisi illa eadem die qua recedemus a dicta populatione seu bastida possitis in hospitiis vestris reducere sive tornare, quoniam illa eadem die volumus et concedimus vobis et succesoribus vestris et aliis venturis et habitaturis quod in eadem populatione sive bastida et hospitiis propriis vestris retornetis sine aliqua contradictione nostra ac nostrorum sine impedimento. Item quod non possimus vos accomodare ratione exercitus vel prestare sive host vel cavalcata sive segui seu alia ratione alicui vel aliquibus persone vel personis privati vel extraneis. Item volumus et concedimus quod omnia deposita seu comenda denariorum, pecunie, mercaturarum, animalium seu aliarum rerum mobilium et inmobilium que fient vobis et hominibus et feminis dicte populationis seu bastide per aliquem vel aliquos sint salve et secure et guidate ad totum bonum et sanum intellectum et restitute in loco salvo et securo depositoribus seu comendatoribus eorundem sine contradictione et impedimento, non obstante guerra, marcha, pignore seu alia ratione vel causa que esset inter nos et homines nostros et dictos depositores et dominos seu vizinos eorundem quam aliqua ratione non possimus nos vel nostri vel aliquis baiulus, sagio, ofitiale vel nuntius noster aut alia persona dicta deposita seu comandas amparare vel facere amparari. Item emfranquimus vos et vestris qui ibi venerint populare ac omnes alios quod infra decem dies possitis inter vos componere et concordare de omnibus rixis, percussionibus et contentionibus et abstractionibus gladii et aliorum generum armorum que inter vos insurrexerint vel evenerint; de quibus nos aut nostri non intromitamus vel cognoscamus nec intromitere aut cognoscere possimus nisi in dictis rixis seu contentionibus sanguis evenerit aut plagua seu vulnus ibi factum fuerint vel furtum comissum. Si vero infra dictos decem dies concordia seu compositio inter vos non evenerint, transactis dictis decem diebus nos et nostri possimus agere requirere et cognoscere supra predictis si querimonia nobis facta fuerint. In aliis magnis criminibus reservamus nobis et nostris ius et dominum nostrum. Preterea de omnibus contentionibus causis seu petitionibus que sint inter vosmetipsos et que aut nostri movere possimus contra vos et vestros, habeamus eas cognoscere et determinare per nos vel per iudicem nostrum in dicta populatione et intus dictum locum et non alibi nec etiam possimus vos citare (?) nec diem aut dies assignare in alio loco nisi in dicto loco dicte populationis. Item volumus et concedimus quod si forte vos capere seu captum vel captos detinere cum ferris aut sine ferris in compedibus aut aliis captionibus seu modis aliis aliquem vel aliquos dicte populationis, quod non possimus eum vel eos ducere seu mutare in alio loco nisi quod eum vel eos habeamus tenere in dicto loco. Et si contingent facere iustitiam corporalem, eam habemus de ipsis facere in eodem loco et non alibi. Item volumus et concedimus quod, si forte contingerit, aliquem malefactorem venire in dicto loco et ibi captus fuerit vel retentus, quod in dicto loco similiter puniatur et iudicetur. Volumus et concedimus quod nullus vicarius, baiulus, sagio, offitiale seu nuntius noster vel aliqua alia persona possit in dicta populatione aut in vobis vel vestris succesoribus vel aliis hominibus et feminis ibi habitaturis recipere firmas nec pignorare seu distringere nec personas capere vel retinere nisi Guilelmus de Villa, baiulus noster, et succesores sui tenentes dictam baiuliam populationis predicte et eorum sagiones. Item volumus et concedimus quod nos aut nostri nec aliquis de familia nostra aut alique alia persona privata vel extranea non possimus nec simus ausi mittere in hospitiis sive stabulis vestris aliqua animalia sive bestias stabilire aliqua ratione nec etiam hospitari sine licentia et amore vestra ac etiam voluntate nec etiam possimus tangere, recipere, fortiari vel facere recipi seu fortiari aliquid in ortis, vineis seu aliis possessionibus vestris nec etiam in fructibus sive fruiteriis aut in ortaliziiz eorundem, nec etiam in paleis sive payla, nec in guarbis, nec etiam in lignis sive lenya vestri vestrorum seu etiam hospitiorum et bonorum vestrorum, imno de his omnibus supradictis et singulis sitis perpetuo franqui et penitus inmunes. Item volumus et concedimus et damus vobis et vestris et omnibus aliis qui ibidem venerint stare et populari, licentiam et potestatem pasturandi, nutriendi et tenendi bestiarium et animalia vestra grossa et minuta per totam terram et dominationem nostram et per portos et pasturas et nemora totius terre nostre et recipiendi et habendi ligna, erbes, paschuas et facere iagudes et ademprivia et omnia alia et singula hic expressa vel non expressa que ad usum et necessaria pertinent vobis et vestris et bestiario et animalibus vestris sine omni servitio quod nobis aut nostris dare seu facere teneamini. Tamen hoc facimus et facere intendimus sine preiudicio et iniuria aliorum hominum nostrorum quoniam eisdem hominibus reservamus ius et consuetudinem eorum. Retinemus vero nobis et nostris quod nullus vestrum vel succesorum vestrorum et aliorum qui ibidem venient populari non sit ausus molere seu pastare nisi molendinis et furno nostro propriis quos habemus et habebimus in predicto loco sive populatione. Item volumus et concedimus quod si forte laboraveritis aut excoleritis in terris quintalis nostris quod non teneamini dare nobis aut nostris nisi tascham tantum. Et de his supradictis et singulis facimus per nos et nostros succesores, vos et vestros et omnes alios qui in dicta populatione seu bastida nostra venerint stare et populare franchos, liberos, quitios et inmunes, sicut melius et utilius dici et intelligi potest ad totum bonum et sanum intellectum. Verumtamen, si aliquid vel aliqua desunt vel deesse possunt in hoc presenti instrumento que pro bona libertate et franquitate apponi deberent, volumus et concedimus quod pro appossitis et intellectis habeantur. Et si aliqua sunt superflua que non sint apposita vel expressa ad utilitatem vestram et dicte populationis quod non intelligantur nec pro appossitis habeantur nisi tantum ea que suffitiant ad bonam intentionem et libertatem et franquitatem vestram et vestrorum et omnium aliorum qui in dicta populatione seu bastida venerint stare seu populare. Retinemus inde quod sitis inde nobis et nostris boni, fideles et leguales et perquiratis bonum et utilitatem nostram et nostrorum et possimus in vobis et vestris confidere tamquam in hominibus et feminis nostris propriis et naturalibus et teneamini nobis et nostris facere homagium ore et manibus comendatum, quocumque et quotiescumque per nos vel nostros moniti fueritis vel etiam requisiti. Et teneamur vos manu tenere et defendere sicut alios homines nostros proprios et naturales. Et promittimus et etiam iuramus uterque nostrum per Deum et eius sancta quatuor Evangelia per nos tacta quod contra predictas franquitates vel alia supradicta non veniemus, immo eas et omnia supradicta servabimus et etiam complevimus et servari et compleri faciemus in perpetuum. Renuntiantes sub dicto iuramento omni iuri et consuetudine quibus possemus contra predicta vel aliquid predictorum venire. Ad hec nos predicti populati in dicta populatione per nos et alios populatores ibi venturos et succesores nostros recipientes dictas franquitates a vobis nobili domino Raimundo de Hurgio et Huguoni de Mataplana filio vestro promittimus vobis et vestris esse boni et legales et ducere fidelitatem et obedientiam et homagium prestare secundum formam et conditiones predictas.

Actum est hoc idus aprilis, anno Domini M°·CC°·XC°·VII°.

Sig + na nobilis Raimundi de Hurgio et Hugonis de Mataplana, filii eius predictorum qui predicta omnia et singula firmamus et iuramus et laudamus.

Testes huius rei sunt: Berengarius de Villa, prepositus Lilletensis, Raimundus de Solanolonguo miles, et Bernardus de Vilacorba, domicellus, Guillelmus de Villa, de Lilleto et Iacobus de Merola, scutifer dicti nobilis Raimundi de Hurgio.

Guilelmus de Gnebrato, notarius publicus Lilletensis sub receptione Petri Odena, clerici, tenentis eius locum in firmis recipiendis, scribi hec fecit et suo signo clausit."

Original perdut.

Trasllat notarial del començament del segle XIV, inserit a l’Arxiu Parroquial de la Pobla de Lillet, Manual IV, foli 11, perdut des de l’any 1936-39.

Joan Serra i Vilaró: Les baronies..., I, pàg. 317, nota 2.

Josep M. Font i Rius: Cartas de población y franquicia de Cataluña, I, CSIC, Madrid-Barcelona 1969, pàgs. 531-535.


Traducció

"Coneguin tots que nos, el noble Ramon d’Urtx, senyor de Mataplana, i Hug de Mataplana, fill seu, confessem i en veritat us reconeixem a vosaltres, Ramon de Sant Miquel i Ponç de Comelles, Jaume de Comes, Ramon Careri, Pere Moliner, Pere de Junyent i Pere Barber i Arnau Sabater, que habiteu i pobleu la nostra població o castellet, que està construït i edificat en el lloc de Pujol, dintre la parròquia de Santa Maria de Lillet, que nos, el citat noble Ramon d’Urtx, edificàrem i construïrem l’esmentada població per a la utilitat i comoditat nostra i de la terra i dels nostres homes, ja que veiem que aquest lloc és idoni per a fer-hi una població, un castellet i una fortalesa per tal que la vall de Lillet i la nostra terra i els béns de Mataplana fossin més forts i per a que en les necessitats de la guerra, els homes, les dones i les persones de l’esmentada vall de Lillet i les nostres terres fossin fortificades i salvades; ara i en tot temps, per tal que els homes i les dones vinguessin a estar-s’hi i a poblar-ho, donem i concedim als homes i dones que hi vinguin i hi habitin ara o en el futur, certes franqueses i llibertats contingudes en cert document de franquesa, fet i escrit per mà de Guillem, capellà de Mogrony i notari públic de Mataplana, ja difunt. I així, el citat document, i les franqueses i llibertats i totes i cada una de les coses allí posades i contingudes, graciosament i amb coneixement cert i lliure i bona voluntat, sabent que sense unes bones franqueses aquest lloc no podrà ser ben poblat i ja que nos, l’esmentat Hug, no havíem aprovat ni havíem confirmat aquest document ni les franqueses en ell contingudes, tant nos, el noble Ramon d’Urtx, com nos, Hug, el seu fill, ambdós a la vegada, unànimement i posats d’acord, per nosaltres i tots els nostres successors, presents i futurs, alabem i confirmem i amb aquest públic document que tindrà valor perpètuament, concedim i aprovem a vosaltres, els homes ja citats i a tots els altres homes, dones i persones que habiten en l’esmentat lloc, en la seva població i castellet, i que més endavant hi vindran i hi habitaran, els ja nascuts i els que hi naixeran. I per causa d’aquesta confirmació i aprovació no intentem anul·lar en res les esmentades franqueses, sinó aprovar-les i confirmar-Ies i amb el present document declarar-Ies per a comoditat i utilitat del citat lloc i població i de vosaltres i de tots els homes i dones d’aquesta població. Primer, per nosaltres i els nostres successors declarem, donem franqueses, fem francs, lliures i immunes per sempre, amb aquest públic document, millorant i afegint a les esmentades franqueses a vosaltres, els esmentats, i als vostres successors i tots els altres homes, dones i persones que hi habitin o que més endavant vinguin i hi habitin en dit lloc i població i a tots llurs successors, de totes les questes, toltes, forces, acaptes, ademprius, serveis, servituds, tragines, prestades mútuament, intèsties, eixòrquies, cugúcies, arsines, guaites, obres i redempcions dels homes i dones, dels terços, laudemis, censos de les vendes i compres de cases, terres, vinyes, horts, possessions i béns, de tal manera que amb les raons exposades, no podem ni a vosaltres ni als vostres successors ni altres en el futur que hi vindran i hi habitaran, atropellar ni fer cap qüestió ni demanda ni estigueu obligats a fer ni a prestar res de les coses predites, excepte els cens de les cases i els horts. També volem concedir per a la bona llibertat i franquesa que si algú o alguna volgués marxar de dit lloc o població a una altra població, vila, castell, ciutat, mas o domini o a algun altre lloc i canviar-s’hi i poblar i col·locar-s’hi, que ho puguin fer tant els homes com les dones com altres persones d’aquest lloc i població, sense por, sense exceptuar la nostra llicència i la dels nostres i sense cap contradicció i impediment, amb tots els béns i coses seves, allà on sigui i quantes vegades ell ho vulgui, i que puguin vendre’s les cases, vinyes, horts, possessions i béns que lícitament volguéssin, excepte, malgrat tot, els homes i les dones que dels nostres llocs propis poblessin i vinguessin a l’esmentat lloc i població, als quals i a les quals retenim ja que cal que hi tinguin l’estada i hi facin la residència en aquest lloc o castellet nostres per espai de deu anys. Però, passats aquests deu anys, tinguin llicència i poder per a marxar, canviar o col·locar-se amb els seus béns i coses i es puguin vendre les cases, les terres, les possessions i els béns llurs igual com els altres ja esmentats, de la manera i tantes vegades com vulguin. Però, si abans dels deu anys de dita població o castellet nostres volguessin canviar, retenim per a nosaltres que es redimeixin a nosaltres i als nostres, com els altres homes dels nostres masos. Volem també i concedim que no esteu obligats a seguir-nos ni a nosaltres ni als nostres, i no podem portar-vos ni conduir-vos a l’exèrcit ni host ni cavalcada ni cap altre seguici en cap lloc, a no ser el dia que marxem de dita població o castellet, pogueu tornar a les vostres cases ja que aquell dia volem i us concedim a vosaltres i als vostres successors i als altres que vindran i hi habitaran que en aquesta població i castellet i a les vostres pròpies cases hi retorneu, sense cap contradicció nostra ni dels nostres i sense cap impediment. Igualment no us podem consentir per raó de l’exèrcit, prestar host i cavalcada o seguir per alguna altra causa, a algú o a algunes persones privades i estrangeres. També volem i concedim que tot el que està dipositat o encomanat de diners, peculi, mercaderies, animals o altres béns mobles i immobles que siguin fets per vosaltres, homes o dones de dita població i castellet, per algú o alguns, siguin salvats, segurs i guardats amb tot bo i sa pensament i restituïts en lloc salvat i segur per als dipositants i encomanadors llurs sense contradicció ni impediment, malgrat la guerra, host, penyora i altra raó o causa que sigués entre nosaltres i els nostres homes i els dipositants i senyors o llurs veïns, i per cap raó no podem nosaltres i els nostres o algun batlle, saig, oficial o missatger nostre o alguna altra persona emparar o fer emparar aquests dipòsits i comandes. També donem franqueses a vosaltres o als vostres que vinguin a poblar i a tots els altres que dintre deu dies pugueu entre vosaltres posar-vos d’acord en les vostres renyines, cops, baralles amb espasa o amb altra mena d’armes que entre vosaltres sorgeixin o succeeixin; en les quals ni nosaltres ni els nostres no ens hi ficarem ni ho sabrem ni podrem ficar-nos-hi ni conèixer-ho, a no ser que en les esmentades renyines i baralles hi hagués sang, ferida o llagues o s’hagués comès un furt. Però si dintre els deu dies la concòrdia i l’amistat entre vosaltres no arribessin, passats els deu dies, nosaltres i els nostres podem fer, requerir i conèixer tot el que s’ha dit, si ens haguessin arribat queixes. En els altres grans crims ens reservem per a nosaltres i els nostres el dret i el nostre domini. A més a més, de totes les baralles, causes i peticions, que hi hagi entre vosaltres mateixos i que nosaltres puguem moure contra vosaltres i els vostres, hem de conèixer-les determinar per nosaltres o pel nostre jutge en l’esmentada població i dintre del lloc citat i no en un altre i no podrem citar-vos ni assignar un dia o uns dies en un altre lloc, sinó en el lloc d’aquesta població. També volem i concedim que si, per casualitat, us agafen o us detenen agafat o agafats, amb ferros o sense ferros o cadenes als peus o altres maneres d’anar lligats a algú o a alguns d’aquesta població, que no podem portar-lo o portar-los ni canviar-los de lloc, sinó que l’hem o els hem de tenir en aquest lloc. I si succeís de fer justícia corporal, cal que la fem en aquest lloc i no en un altre. També volem i concedim que, si per casualitat passés, que algún malfactor vingués a aquest lloc i fos capturat i retingut, que en l’esmentat lloc igualment sigui castigat i jutjat. Volem i concedim que cap vicari, batlle, saig, oficial, missatger nostre o alguna altra persona pugui en la citada població ni a vosaltres ni als vostres successors ni als altres homes i dones que hi habitaran, rebre signatures ni empenyorar ni castigar ni agafar persones ni retenir-les, a no ser Guillem de Vila, el nostre batlle, i els seus successors que tinguin aquesta batllia de l’esmentada població i llurs saigs. També volem i concedim que ni nosaltres ni els nostres ni ningú de la nostra família o alguna persona privada o estranya no puguem ni ens atrevim a enviar a les vostres cases o als vostres estables cap animal o bèstia per a estabular-los sense cap raó ni per a hospedar-los sense llicència ni permís vostres ni voluntat i no puguem tocar, rebre, fer, fortificar o fer rebre o fortificar res a l’hort ni a les vinyes ni a les altres possessions vostres ni de fruits ni d’arbres fruiters ni d’hortalisses, ni de palles ni de palla, ni garbes, ni llenya, ni llenyes vostres ni dels vostres ni de les vostres cases ni béns vostres i en totes les coses abans dites i de cada una d’elles sigueu francs i immunes. També volem i cocedim i donem a vosaltres i a tots els altres que hi vinguin a estar-s’hi i poblar-ho, llicència per a pasturar-hi, alimentar-s’hi i tenir-hi bèsties i animals vostres, grossos i petits, per tota la nostra terra i domini i pels ports de muntanya i pastures i boscos de tota la nostra terra i llicència i potestat de rebre i tenir llenya, herbes, pastures i fer-hi emprius i tot i cada una de les coses expressades i no expressades que us siguin útils i necessàries a vosaltres o als vostres i al bestiar i als vostres animals, sense servei que estigueu obligats a donar-nos o fer-nos a nosaltres o als nostres. Ho fem i intentem fer-ho sense perjudici ni injúria a cap dels altres homes nostres ja que a aquests homes els reservem i conservem llurs costums i dret. Retenim, però, per a nosaltres i per als nostres que ningú de vosaltres ni dels vostres successors ni dels altres que hi vindran per a poblar-ho, no s’atreveixi a moldre ni a pastar a no ser en els nostres molins o en el nostre forn que tenim o tindrem en l’esmentat lloc i població. També volem i concedim que si per casualitat treballéssiu o recollíssiu en les nostres terres quintals, que no esteu obligats a donar-nos a nosaltres ni als nostres a no ésser la tasca. I de tot el que s’ha dit i de cada una de les coses, fem per a nosaltres i pels nostres successors, a vosaltres i als vostres i a tots els altres que en aquesta població o construcció nostra vinguessin a estar-s’hi i a poblar-ho, francs, lliures i immunes, tal com millor es pugui dir i entendre a tot bo i sa esperit. No obstant això, si algunes coses falten o poden faltar en aquest present document que per la bona llibertat i franquícia calia que hi apareixés, volem i concedim que es tinguin per posades i enteses. I si algunes són sobreres de les que no hi hagin estat posades o expressades per a la vostra utilitat i de l’esmentada població, que no s’entenguin ni es tinguin per posades, a no ser que siguin suficients per a la bona intenció i llibertat i franquesa vostres i dels vostres i de tots els altres que en aquesta població o construcció vinguessin a estar-s’hi i a poblar-ho. Retenim que sigueu per a nosaltres i per als nostres bons, fidels i lleials i que procureu el bé i la utilitat nostra i dels nostres i puguem confiar en vosaltres i en els vostres tant com en els homes i dones nostres propis i naturals i que esteu obligats a fer-nos a nosaltres i als nostres l’homenatge de boca, de mans allà on i quantes vegades fóssiu per nosaltres o pels nostres requerits o avisats. I estem obligats a mantenir-vos i a defensar-vos, igual que als altres homes nostres i naturals. I prometem i també jurem cada un de nosaltres per Déu i els seus sants quatre evangelis, tocats per nosaltres, que contra les esmentades franqueses i tot el que s’ha dit no vindrem, sinó que les conservarem, complirem, farem conservar i complir perpètuament. Renunciem sota aquest jurament a tot dret i costum que posseïm a fer res en contra. A tot això, nosaltres els esmentats pobladors de la citada població per nosaltres i altres pobladors que hi vindran i els nostres successors, rebem aquestes franqueses de vosaltres, el noble senyor Ramon d’Urtx i Hug de Mataplana, el vostre fill, i us prometem a vosaltres i als vostres ser bons i lleials i donar-vos fidelitat, homenatge i obediència, segons la forma i costums esmentats.

Fet aquest document als idus d’abril de l’any del Senyor de 1297.

Signatura del noble Ramon d’Urtx i d’Hug de Mataplana, el seu fill, que tot l’anterior firmen, jurem i aprovem.

Testimonis d’aquest assumpte són: Berenguer de Vila, prepòsit de Lillet, Ramon de Solallong, cavaller, i Bernat de Vilacorba, donzell, Guillem de Vila, de Lillet, i Jaume de Merola, escuder del noble Ramon d’Urtx.

Guillem de Ginebrat, notari públi de Lillet, a les ordres de Pere Òdena, clergue, que ocupa el lloc per a rebre les firmes, ho he escrit i fet i amb la seva signatura ho ha tancat."

(Traduït per Paquita Sallés i Verdaguer)

Era aquesta una política de repoblament i defensa de les terres que portaren a terme els Mataplana i en són mostres la carta de franqueses de la Pobla i les de Gombrèn (1278) i Castellar de N’Hug (1292).

Durant uns cent anys, aproximadament entre el 1200 i el 1308, no coneixem qui detentava la senyoria del castell de Lillet. En aquesta última data, molt al principi del segle XIV, i per una època de lluïsme per a la venda de masos del castell, sabem que el noble Ponç de Santa Pau era senyor del lloc.

El noble Huguet de Santa Pau vengué, l’any 1323, a Hug de Mataplana, comte de Pallars, primerament tot el delme que tenia a la parròquia i castell de Lillet i a la parròquia de Santa Cecília de Riutort per 14 000 sous i segonament, per 7 000 sous, tot el castell de Lillet amb tots els seus honors i possessions. Amb motiu d’aquestes vendes Tomàs de Vilacorba, procurador d’Huguet de Santa Pau, absolgué Guillem de Pujol de Vallcebre, batlle del castell de Lillet, la seva muller Beatriu i tots els homes i dones del castell, de tot l’homenatge de fidelitat que per qualsevol raó els obligués amb el noble Huguet de Santa Pau. En el mateix sentit, Tomàs de Vilacorba prestà homenatge de boca i mans reconeixent-se home propi i soliu del comte de Pallars, que el confirmà en el càrrec.

Guillem de Pujol era encara batlle del castell l’any 1342. En diversos anys figura també com a procurador de l’honor de Mataplana pel noble Ramon Roger de Pallars, nou senyor de Mataplana, que l’any 1344 prengué possessió personal del castell de Lillet, tancant i obrint les portes amb la clau, pujant al capdamunt del castell i fent proclamar el seu nom públicament i sonar el corn i la trompeta.

El segle XIV es potencià el castell de la Pobla en detriment del de Lillet, que servia gairebé només de refugi quan algun perill amenaçava els habitants de les valls de Lillet, Santa Cecília de Riutort i Vallfogona.

L’any 1374 Jaume Roger de Pallars vengué la baronia de Mataplana i tots els seus honors a Pere Galceran de Pinós i, per tant, el castell de Lillet passà a incorporar-se a les possessions d’aquesta família nobiliària que tenia la seva seu a Bagà.

L’any 1430, el castell de Lillet era anomenat “Lillet vell”; de fet, el 1439 feia ja temps que es trobava derruït en la seva major part: “...castrum de Lilleto a magno tempore citra esset pro maiori parte dirutum...”. Aquest paràgraf és extret d’una carta que els homes de Lillet, Riutort i Vallfogona envien al seu senyor Bernat II Galceran de Pinós, demanant permís per a reconstruir el castell, posant com a condició que això els redimeixi de treballar en les defenses del de la Pobla. Sembla, però, que Bernat II no va atendre la demanda dels seus súbdits, car el castell continuà en molt males condicions.

A partir del segle XV les notícies sobre el castell de Lillet es fan cada vegada més escasses, senyal que aquest, mig derruït havia perdut tota la seva importància inicial.

Castell

Una vista del castell tal com era al començament del segle XX.

Les restes molt malmeses pel temps de l’antic castell de Lillet es troben encimbellades sobre un penyal que domina la vall del mateix nom. Es tracta d’un castell roquer, típic d’aquesta comarca de muntanya.

Al penyal es poden veure encara restes de murs defensius, però malauradament són molt escassos i en treballs deixen veure quina devia ésser l’estructura del castell.

Al capdamunt del cim hi ha les restes d’una paret d’uns 6 m de llarg per uns tres d’alt al punt més alt.

L’aparell és força regular, de pedres més aviat petites i ben treballades.

En aquesta paret destaquen les restes del que devia ésser un contrafort, una filada de pedres que a uns 2 m de terra semblen indicar l’existència d’un segon pis i una finestra apuntada, que fa 1 m d’alt per 80 cm d’ample i 90 de fons, que s’obre vers tramuntana i domina l’actual poble de La Pobla de Lillet. Aquesta finestra segurament devia controlar l’antic camí que pel coll de la Creueta portava des del Berguedà a la Cerdanya.

Fou precisament en el lloc d’encreuament d’aquest camí amb la vall de Lillet que els Mataplana decidiren bastir una població i una nova fortalesa. Aquesta fou la causa que hom abandonés el castell de Lillet que es conservà en la toponímia com Lillet Vell i fos construït un castell nou dins la mateixa població, el qual rebé el nom de castell de la Pobla.

Bibliografia

  • Pere Català i Roca: El castell de Lillet i el castell de La Pobla, Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1976
  • Joan Serra i Vilaró: Les baronies de Pinós i Mataplana, vols. I i III, Barcelona 1930-1950
  • Ignasi Puig I Ferreté: La casa comtal de Pallars, senyora de Berga i de la baronia de Mataplana als segles XIII i XIV, “Revista del Centre d’Estudis Berguedans”, núm. 1, Berga 1982