Situació
Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat sud-est. Hom aprecia l’aparell del mur i l’obertura de la porta d’entrada al costat de migjorn.
R. Viladés
És situada vers ponent respecte a la Colònia Guixaró i més o menys a la meitat de la riba dreta del Llobregat. Uns pocs camps de conreu la circumden. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781: × 07,1 —y 50,4 (31 TDG 071504).
Per anar-hi cal agafar la carretera de Puig-reig a Gironella. Passat el pont del Guixaró, poc abans del quilòmetre 64, just al punt que acaba la pujada, a l’esquerra hi ha una pista forestal en força mal estat que cal prendre. Després d’un quilòmetre i mig s’arriba a la casa Gran del Guixaró on guarden la clau. Sis-cents metres més i s’arriba al peu de l’església. (RVL)
Història
Dins el terme del castell de Puig-reig, l’església de Sant Joan Degollat o Degollad, no devia passar mai d’ésser una simple capella rural lligada a la parroquial de Sant Martí de Puig-reig.
Les notícies sobre l’església i el lloc són nul·les. Al començament del segle XIV la documentació esmenta l’església de Santa Maria de la Costa, possiblement església de la masia de la Serra de Cap de Costa, i molt propera a la de Sant Joan.
El segle XVIII depenia, amb la categoria de simple capella rural, de l’església parroquial de Sant Martí de Puig-reig.
L’excursionista Cesar August Torres visità aquesta església l’any 1905 i va trobar-hi un retaule dedicat a sant Joan, retaule perdut durant els primers anys d’aquest segle. (RSR)
Església
Porta d’entrada a l’església, oberta al mur de migjorn. És senzilla i coberta amb una arquivolta la qual marca el rebaix del mur.
R. Viladés
Una vista de l’interior de la nau vers ponent. L’edifici té una volta molt tardana apuntada.
R. Viladés
L’edifici és una construcció d’una sola nau, orientada a llevant, coberta amb volta de pedra, però sense absis. La volta, que al punt d’arrencada té una senzilla cornisa, és feta amb pedres força grosses, les quals formen un arc un xic ovalat, tot i que la volta és una mica apuntada. Actualment tota aquesta volta és emblanquinada amb calç. La part que hi ha sota la cornisa encara és enguixada. És conserva l’altar amb una gran ara de pedra que es veu somoguda. El terra és de cairons.
Actualment no hi ha culte i l’església serveix de cobert per a tota mena d’estris.
Al mur de ponent hi ha una finestra de doble esqueixada, força estreta, coberta amb un arc de mig punt monolític. També al cantó de llevant hi ha una finestra de les mateixes característiques, però situada més baixa i tapiada. Sobre mateix d’aquest mur s’eleva l’espadanya, d’una sola obertura, amb l’arc esfondrat.
Al mur de migjorn hi ha la porta d’entrada; és de mig punt adovellada i coberta amb una arquivolta de dovelles més petites.
L’aparell és format per pedres força grosses, molt ben escairades i disposades a trencajunt. Sota les teules, una cornisa feta amb un seguit de pedres ressegueix tota la part superior dels murs. Ateses les característiques suara esmentades podem dir que es tracta d’un edifici de tradició romànica però molt goticitzant. Cal situar-lo, doncs, en una època molt tardana. (RVL)