Situació
Una vista de l’exterior de la casa des del costat de llevant. El mur del costat sud-est, que és el que apareix a la foto apuntalat per un contrafort, és el que ofereix més interès amb un conjunt d’elements.
R. Viladés
Aquesta casa es troba situada enmig d’una ampla vall, voltada de les serres característiques del baix Berguedà, damunt un pujol, fit a fit de l’església de Santa Maria de Merola, al vessant dret de la riera de Merola, la qual discorre no pas gaire lluny. Aquesta casa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781: × 06,0 —y 44,6 (31 TDG 060446).
Per arribar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Berga. Al quilòmetre 55,9 davant mateix de la parada d’autobusos de la Colònia Manén, s’ha d’agafar una pista forestal que trenca a mà esquerra. Al cap de 100 m d’haver fet camí per aquesta pista cal girar novament a mà esquerra. Aquesta darrera pista ja no s’ha de deixar més. Al quilòmetre 0, 8 hom passarà per davant de l’església nova de Merola. Després de 3,6 quilòmetres, hom arriba a la casa Sobirana, que queda a mà esquerra de la carretera.
Casa
Un detall de l’exterior del mur del costat sud-est, amb una llinda de forma triangular encastada al mur, probable romanalla reutilitzada d’una edificació més antiga.
R. Viladés
Un detall de l’exterior del mur del costat sud-est, amb l’aparell i una finestra, tapiada, coberta amb un arc monolític de mig punt.
R. Viladés
La casa és encarada al sud-est. Els murs del sud-est i del nord-est són els que ofereixen més interès. Encara que la casa és força malmesa a causa de diverses reformes, podem observar al mur del nord-est un parament molt interessant, el qual sembla que pertanyia a una torre, atès que al bell mig de la paret s’hi veu una cantonada molt ben feta. Possiblement, es devia aprofitar aquesta torre per a edificar la casa. En aquesta banda hi ha dues finestres més o menys quadrades que són relativament modernes.
El mur del sud-est és el més interessant. Hi ha una porta tapiada, però que encara conserva una llinda monolítica en forma de triangle. Sens dubte és una pedra reaprofitada d’una altra edificació molt més antiga. Més o menys al mig d’aquesta paret, i en un lloc força enlairat hi ha una finestra tapiada, molt estreta que és coronada per una sola pedra picada en arc de mig punt. Més a l’extrem occidental de la casa, força enlairat, es veu un arc de mig punt adovellat, també tapiat. La resta és una barreja d’obertures posteriors que li donen un aire molt desendreçat. Un petit contrafort aguanta aquest mur. Al costat mateix hi ha la porta d’entrada, formada amb grosses dovelles. És la típica portalada dels segles XVII-XVIII.
Tot i que és molt aventurat donar una opinió sobre aquest edifici sense estudiar-lo amb profunditat, el tipus de parament, tant per la seva forma com disposició no difereix del clàssic parament romànic del segle XII. La pedra és picada amb punxó, disposada en filades regulars, i a trencajunt. Hi ha també la possibilitat que aquesta pedra sigui reaprofitada d’un edifici romànic, bé que aquesta és una possibilitat força més dubtosa. En el seu interior no es pot distingir gaire bé el parament. Als llocs més visibles, però, s’observa un parament diferent del de fora.
A redós d’aquesta casa hi ha una extensió força gran de codines en les quals hi ha diverses sitges excavades. Si bé les que es veuen actualment són modernes, no hem pas de descartar la possibilitat de restes més antigues. Caldria un estudi arqueològic a fons per a arribar a conclusions fidedignes.