Situació
Dues sepultures, una mica desgastades, situades a la banda occidental de la necròpoli.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Forma aquesta necròpoli un conjunt de tombes excavades a la roca, situat uns 13 metres vers tramuntana de l’església de Sant Andreu de Cal Pallot. Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781: × 09,8 —y 47,5 (31 TDG 098475).
El camí per arribar-hi, doncs, és el mateix que hem indicat per a l’església. (JVV)
Necròpoli
És molt probable que aquest cementiri, primitivament, encara comptés amb més tombes, per tal com una part del banc rocós on s’allotgen, segons que sembla, fou escapçat per tal d’extreure’n pedra per a la confecció dels carreus que hom utilitzà en bastir la veïna església del segle XII, la qual cosa, de ser així, demostraria que en aquesta darrera època els antics cementiris ja no devien fer cap servei i ni tan sols mereixien gaire consideració.
Pla general de la roca on hi ha les sepultures i també diverses tines.
J. Bolòs
Les tombes foren cavades al cim d’una codina; són repartides en diversos grups. Un primer grup, més proper a l’església, és format per cinc sepultures d’adult i dues d’infantils. És possible que en aquest conjunt encara n’hi haguessin d’altres, actualment desaparegudes.
Un segon grup, situat a uns sis metres d’aquest, cap al nord-oest, és format per quatre sepultures d’adult, tres de les quals són paral·leles entre elles.
Finalment, un tercer grup, que és a uns quatre metres al nord-est d’aquest segon conjunt, és compost de quatre tombes d’adult i dues o tres d’infantils; aquestes darreres són una mica més allunyades cap al nord.
Totes les tombes d’adults són —o sembla que eren— antropomorfes, amb el cap diferenciat (del tipus que hem anomenat “f”). En canvi, com se sol esdevenir en aquest tipus de necròpoli, la major part de les tombes infantils són del tipus d’extrems arrodonits o, potser, són lleugerament trapezials. D’altra banda, cal dir que moltes d’aquestes fosses excavades a la roca estan molt malmeses, desgastades o trencades.
Dins el grup de les antropomorfes, n’hi ha que tenen el cap arrodonit i els angles també arrodonits; i les restants tenen el cap quadrat, rectangular o trapezial, amb les espatlles ben marcades.
Una sepultura d’adult, antropomorfa.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Com hem vist, un bon nombre d’elles, ateses llurs mides, pertanyen a adults, però també n’hi ha d’altres que corresponen a infants. La més voluminosa de totes és una que se situa vers l’extrem meridional, la qual mostra una tipologia molt evolucionada, que es tradueix en una sepultura de cap trapezial ben diferenciat, amb les espatlles ben marcades i amb el peu força pla. Altrament, els angles, llevat dels del peu, són bastant rectes. No hi ha, però, cap encaix per a les lloses de cobert. Quant a les seves mides, aquesta sepultura ateny gairebé 2 m de llargada total, amb una amplada a les espatlles de 55 cm, uns 45 a la meitat del cos i uns 25 al peu. El cap, per la seva part, fa 18 × 16 cm. La fondària és d’uns 32 cm.
Sens dubte que, barrejades amb les altres, criden l’atenció algunes de reduïdes dimensions pertanyents a infants. Una d’aquestes ocupa l’extrem meridional del cementiri i presenta tots els extrems arrodonits, amb la capçalera, però, més ampla que no pas el peu. Al seu entorn hi ha un rebaix, ben marcat, per tal d’acoblar-hi les lloses de cobriment. La seva llargada és de 54 cm, amb una amplada de 19 cm al cap, 17 cm al cos i 14 cm al peu. La fondària és d’uns 15 cm.
Una altra sepultura, també excavada per a acollir-hi les despulles d’un infant, la trobem als peus de la més gran, descrita anteriorment. Es tracta d’una petita sepultura d’extrems arrodonits, que fa uns 48 cm de llarg per 15 cm d’ample tant al cap com als peus, mentre que el cos fa uns 26 cm. La seva fondària és, com l’anterior, d’uns 15 cm.
Tots aquests enterraments tenen una orientació est-oest, menys un d’infantil i un d’adult que segueixen una orientació de sud a nord. En conjunt, la longitud de les sepultures d’adults oscil·la entre 175 i 185 cm i l’amplada del cos, al voltant d’uns 45 cm. Les fosses infantils fan uns 55-65 cm de llarg i uns 15 ó 20 cm d’ample.
Creiem que aquestes sepultures es poden datar vers l’any mil, potser al començament del segle XI; possiblement són de la mateixa època que uns petits fragments de terrissa que hom troba a l’interior d’una de les tombes, que ja havia estat, però, violada. La data de llur realització és, per tant, anterior a la data en la qual es féu l’església romànica, que, molt probablement, fou feta, com ja hem apuntat, amb pedres tretes de la codina on hi ha la necròpoli.
En aquesta mateixa codina també hi ha diverses tines o dipòsits, alguns dels quals és possible que siguin de la mateixa època que l’església actual.
Els petits fragments de ceràmica, amb un gruix d’uns 5 mm, tenen la pasta cuita en una atmosfera oxidant (són de color bru rogenc suau, 10 R 4/6 de l’escala de colors de roques Munsell), amb una engalba a la cara exterior de color roig grisenc (10 R 4/2) i amb la cara interior molt ennegrida (N 2). La pasta, que correspondria al tipus més vell dels que trobem al mas “B” de Vilosiu (vegeu: Els materials del mas “B” de Vilosiu), és molt fina i conté pocs fragments de desgreixant i molt triturats. (FJM-AMB-JBM-ASC)
Bibliografia
- Jordi Bolâs, Albert Curto i Assumpta Serra: Les tombes excavades a la roca de Sant Andreu de Cal Pallot (mun. Puig-reig, Berguedà), a “Quaderns d’estudis medievals” (en curs de publicació)