Situació
Vista exterior de l’església des del costat nord-occidental.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església, envoltada de roures i alzines, s’alça dalt un tossal situat sobre uns camps emplaçats a un quilòmetre, vers tramuntana, de l’església parroquial de Sant Andreu. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: × 14,1 —y 56,8 (31 TDG 141568).
Un cop situat a Sagàs, concretament a la banda de ponent de l’església de Sant Andreu, en direcció a tramuntana, s’inicia un camí que mena a uns camps, sobre els quals, emboscada, s’aixeca l’església. Cal tenir en compte que aquest camí, en un moment donat, es bifurca en dos, dels quals caldrà seguir el de mà dreta. En aquest recorregut hom esmerçarà aproximadament un quart. La clau de la capella la tenen els seus propietaris, residents al poble de Sagàs. (FJM-AMB)
Història
La petita església de Santa Margarida no devia passar mai d’ésser una simple capella rural dependent de l’església parroquial de Sant Andreu de Sagàs, i com a tal lligada al bisbat d’Urgell. Les notícies sobre l’església de Santa Margarida són nul·les; malauradament només tenim una informació indirecta de la seva existència. L’any 988 el comte Borrell, la seva muller i el seu fill Ramon permutaven un lot important de terres al comtat d’Urgell per unes esglésies berguedanes, amb el bisbe Sal·la d’Urgell i els canonges de Santa Maria de la Seu. Les esglésies permutades són: Sant Vicenç de Castell de l’Areny, Sant Esteve de Pardines, Santa Maria de Merlès i Sant Andreu de Sagàs.
En el cas concret de l’església de Sagàs s’especifica que la dita permuta inclou els delmes, primícies, alous i pertinences totes de la parròquia de Sagàs, així com les seves esglésies sufragànies (...id est ipsa ecclesia Sancti Andree, in loco que vocant Sagasse, cum sua parrochia et decimis et primiciis et cum omnes alodes ipsius ecclesie pertinentes, et (cellulis) et sacrariis vel ciminteriis et cum omni manu ipsius ecclesie offerentibus et cum ipsas ecclesias sufraganeas…). Creiem que aquesta referència a les esglésies sufragànies de la parroquial de Sagàs al·ludeix a Santa Margarida, església preromànica existent ja, amb tota seguretat, l’any 988.
Aquest caràcter de dependència devia mantenir-se sempre, però, el segle XVIII Santa Margarida ja no és esmentada com a sufragània; possiblement era ja una simple capella rural. (RSR)
Església
L’edifici, d’estructura molt simple, és constituït per una única nau de pla rectangular, en realitat trapezial, sense l’additament de cap absis. Originàriament, tenia uns murs d’uns 65 cm de gruix, que devien sostenir una coberta de fusta, substituïda posteriorment per una altra de pedra de secció apuntada, cosa que obligà a regruixir, llevat del mur de ponent, les restants parets de la nau.
Finestra espitllerada oberta a la capçalera de l’església al mur que tanca la nau a llevant.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Primitivament, el temple rebia llum a través de dos finestrals espitllerats situats un al mur de migjorn i l’altre a llevant. Aquest darrer, actualment encara obert, és delimitat per dues lloses disposades verticalment, closes a la part superior per una altra llosa col·locada horitzontalment.
La porta s’obria al mur de ponent, al mateix indret on ara hi ha un portal, fet més tardanament, el qual és emmarcat per amples dovelles, que descriuen un arc de mig punt.
L’aparell de la construcció palesa diverses remodelacions, bé que encara en resta una bona part que, per les seves característiques, s’adiu a les formes pròpies de les obres preromàniques, concretades, en aquest cas, en uns carreus tallats toscament i de diverses mides, que són disposats irregularment, però amb tendència a formar filades. Les cantonades apareixen travades i reforçades amb uns blocs de més grans dimensions.
L’edifici, d’estructura simple i rústega, si ens atenim a l’aparell, a les formes de les finestres i a la presència d’un altar molt primitiu, conservat in situ, respon versemblantment a una obra preromànica, bé que modificada i retocada posteriorment, tal com demostren l’encotillat interior que suporta la volta, el sobrealçament dels murs de la nau, la refecció del portal i l’intent d’obrir-hi nous finestrals. Així els paraments externs mostren algun retoc.
L’edifici, a desgrat de trobar-se abandonat i perdut enmig del bosc, és ben conservat. (FJM-AMB)
A l’interior del temple es conserva un gran bloc de pedra (116 × 56 × 70 cm) que podria correspondre al primitiu altar. Aquesta pedra apareix tallada de manera rústega i no mostra cap reconditori visible. L’ara que li havia de correspondre fou substituïda per una altra de romànica de perfil pla, però amb un curt xamfrà inferior, que mostra una cavitat central a la cara superior. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Salvador Alavedra: Ares d’altar, vol. II, pàgs. 77-78
- Cebrià Baraut: Els documents, dels anys 981-1010, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia”, vol. III, la Seu d’Urgell 1981, pàgs. 45-46
- Xavier Barral i Altet: L’art preromànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 181
- Eduard Junyent: L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial Edicions Catalanes, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Montserrat 1983, pàgs. 159-160
- Xavier Sitjes i Molins: Les esglésies preromàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa 1977, pàgs. 83-85
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàgs. 170-171.