Situació
A primer terme hi ha la canalització de l’aigua cavada a la roca i a segon terme, hom pot veure clarament la línia de forats de la resclosa.
J. Bolòs
Situats a la riera de Merlès, al costat de la Caseta de Mateus, entre Can Móra i Montclús, que hom pot veure els forats d’una resclosa i canalització d’un antic molí. Aquesta resclosa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 18,2 — y 57,1 (31 TDG 182571).
Per a arribar-hi, si venim per la carretera que va de Gironella a Prats de Lluçanès, cal agafar la pista que, des de Vilalta, segueix la riera de Merlès; en arribar a la Caseta de Mateus, cal baixar, per un camí carreter, uns 100 metres, fins al riu.
Història
En un testament de l’any 1033, conservat al fons del monestir de Sant Pere de la Portella, hom deixa a aquest cenobi el dret de rebre la tasca de l’explotació de Can Móra (ipsa Mora), al costat de l’“Adest”, nom antic de la riera de Merlès; aquesta explotació contenia cases, horts, terres i vinyes, arbres, molins, prats, pastures, boscs, matollars i una església. La resclosa que trobem uns 500 metres al sud de Can Móra és possible que fes part d’aquesta explotació.
Resclosa
On hi havia la resclosa, tal com també s’esdevé en altres casos, el curs d’aigua queda molt engorjat; trobem els forats que suportaven les bigues de la presa, a banda i banda de la gorja, per damunt d’una àmplia roca plana. A la riba dreta, hi ha 15 forats de planta rodona, al llarg dels 10 metres que separen l’aigua del marge, que delimita la codina. Aquests clots, actualment, tenen uns 20 cm de diàmetre i una profunditat d’uns 10 cm. En aquest cas, d’altra banda, també s’ha conservat perfectament el canal per on cal suposar que s’escorria l’aigua de l’embassament, fins al casal del molí. Curiosament, aquesta canalització comença uns 8 metres més al nord d’on tancava la presa; és excavada a la roca i és situada uns 2,5 metres més amunt del nivell on hi ha els forats cavats a la roca. Si això és així, cal suposar que aquests forats aguantaven unes bigues amb una longitud de prop de 3 metres. L’amplada d’aquest rec és de 90 cm i la seva profunditat és d’uns 50 cm; té una longitud d’uns 10 metres. Ens és, amb tot, difícil de saber, amb exactitud, on podia ésser bastit el casal del molí; pot ésser que fos al final d’aquest canal o una mica més avall.
A la riba esquerra, la roca ha sofert un desgast més fort; tanmateix, hi veiem dues sèries de forats. En una d’aquestes línies hi ha 11 clots, en l’altra, 13. Les dues sèries, tot i ésser gairebé l’una a continuació de l’altra, estan situades en línies diferents, però paral·leles (separades uns 80 cm). En aquesta riba, la resclosa havia de tenir almenys una llargada de 25 metres, que cal sumar als 5 metres de riu i als 10 metres del costat dret. A l’extrem esquerre devia recollir l’aigua d’una torrentera que baixa del vessant de la muntanya.
Actualment, pocs metres més avall d’aquest indret, hi ha restes d’una passera moderna: uns encaixos amples cavats a la roca. De fet, segurament quan existia la resclosa aquesta devia servir, d’una manera o altra, també de lloc de pas.
Bibliografia
- Joan Santamaría i Rovira: Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abadiat i baronia, Solsona 1957
- Jordi Bolòs, Josep Nuet: Els molins fariners, Ketres Editora, Barcelona 1983, pàgs. 47-48