Situació
Imatge de la Mare de Déu procedent del santuari i actualment conservada a l’església de Sant Martí de Saldes.
R. Viladés
El santuari de Gresolet es troba al vessant nord-oriental del Pedraforca, a 1 300 m d’altitud, al fons de la vall de Gresolet, afluent per l’esquerra del riu de Saldes, en un indret ple de bosc d’avets, faigs, pins, boixos, etc. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M787: x 94,9 — y 79,95 (31 TCG 949795).
No n’indiquem el camí, puix que l’edifici és modern i no conserva res de romànic. La imatge de la Mare de Déu que és guardada a l’església parroquial de Saldes.
Història
L'església de Santa Maria de Gresolet, coneguda avui amb el nom de santuari de Gresolet, és una església documentada des del segle XIII, dins les possessions dels barons de Pinós a la vall de Gósol. L'església de Gresolet fou parroquial i centre de gran devoció mariana des de la seva construcció.
Acollia una comunitat de donats o deodonats masculins que seguien aquella vella tradició dels monestirs dels segles anteriors. L’any 1258 el vescomte de Cardona donava a la casa de Santa Maria de Gresolet i als seus deodonats i rector, quatre mesures de sal, tot confirmant així la donació feta anteriorment pel seu antecessor, el vescomte Guillem de Cardona (R. Dei gratia vicecomitis Cardone per me et meos laudo et concedo Domino Deo et domui. S. Marie de Agrevoleto, et donatis et rectoribus eius demdomus illas .IIII. somatas sale quas ex donatione domui Guillelmi vicecomitis Cardone predecessoris mei...).
La devoció a Santa Maria era molt estesa aquest segle XIII, car hom nomenà un clergue que era encarregat de requerir i acceptar els llegats fets a l’església i a Santa Maria.
Els senyors de la rodalia feren deixes testamentàries a l’església; l’any 1255 G. R. de Murturols donava a l’església de Gresolet la quantitat d’11 diners.
L'any 1312 es confirmà el seu caràcter parroquial en el curs de la visita al deganat del Berguedà. En el curs del segle XIV augmentaren els llegats piadosos; foren especialment importants els dels barons de Pinós. L'any 1361 Marquesa de Pinós deixava a Santa Maria de Gresolet vint lliures per a il·luminar l'església i el 1377, Pere Galceran de Pinós, gran protector del santuari, feu reedificar el temple encarregant les obres a Mateu Boxera mestre de Berga, pel preu de 200 florins d'or d'Aragó. En el curs d'aquesta reforma degué desaparèixer l'estructura romànica de la primera església de Gresolet.
El segle XVIII mantenia el seu caràcter parroquial. (RSR)
Talla
Imatge de la Mare de Déu tal com era abans de l’any 1930.
Arxiu Artestudi
L'actual església del santuari de Gresolet no té res d'època romànica. Però ens n'ha pervingut una bonica talla de la Mare de Déu, la Mare de Déu del Gresolet, que és instal·lada a l'altar major de l'església de Sant Martí de Saldes.
Es tracta d'un bell exemplar que ha sofert les conseqüències d'una restauració excessiva, la qual li ha fet perdre una part de l'encant original. La Mare de Déu de Gresolet és una talla romànica feta de fusta i policromada. Fa 55 cm d'alt.
La Mare de Déu és representada asseguda en un tron que té la forma de banc, la part superior del qual és decorat amb unes motllures senzilles. Porta corona i vesteix una túnica cenyida amb un cinturó, la qual li arriba fins als peus, dels quals només podem apreciar la punta de les sabates. Duu també un mantell que li cobreix el cap i l'esquena, que deixa descobert el pit i que es replega a la falda, a partir de la qual davalla fins als peus en una multitud de plecs. La cara és emmarcada per una petita quantitat de cabells que apareixen al descobert. Les faccions són accentuades, i els trets, grossos.
Els detalls han estat ben treballats. Té un front pronunciat, els ulls voluminosos i el nas gros, camús, amb la part inferior molt ampla; la boca és ben dissenyada, i les galtes són plenes. El posat és rialler. Té la mà dreta estesa, i amb l'esquerra aguanta el Fill. Aquest seu damunt el genoll esquerre de la Mare. Porta corona i és cara-rodó. La seva figura, amb trets més petits, sembla observar més bones proporcions que les de la Mare. El posat és més seriós. Té una cabellera abundant, ondulada i replegada a la part posterior. La cara ha estat treballada amb cura de tots els detalls. Igualment com la Mare, porta túnica, la qual deixa veure els dits dels peus, descalços, i un mantell que li baixa des de l'espatlla i que ha estat dissenyat amb el mateix esquema que el de la Mare. Amb dos dits de la mà dreta beneeix, i amb l'esquerra sosté el llibre.
No sabem pas com era la imatge abans d'ésser restaurada. Hem pogut veure una fotografia d'abans de l'any 1930, però és molt dolenta i no permet pas fer-se una idea de l'estat de la imatge. Per això no parlarem tampoc de la policromia, que ha estat refeta. Tal com ara es pot veure, la Mare de Déu aparenta ésser una dona noble, elegantment vestida i asseguda amb majestat. El seu posat és, doncs —malgrat ésser simpàtic per la seva rialla—, imposant i sumptuós. El Fill té també el caire d'un rei, ple de saviesa, de seny i d'energia, més que no pas el d'un noi senzill i ingenu. Amb tot, repetim que és molt possible que la restauració hagi tergiversat en una bona part la faiçó original d'aquesta imatge.
Per l'esquema que segueix i per la forma com han estat dibuixats alguns detalls, sobretot els plecs del vestit, no creiem que aquesta imatge sigui anterior a la segona meitat del segle XIII. (JVV)