Situació
Vista exterior de l’església des del costat sud-est amb la capçalera a primer terme. Al fons, el Pedraforca.
R. Viladés
L’església de Sant Ponç de Molers s’erigeix en un lloc molt bonic, en un collet que hi ha al serrat que separa el torrent de can Lluc del de Molers, davant per davant del Pedraforca i del poble de Saldes, a la dreta del riu de Saldes, entre el poble i Maçaners. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781: x 97,9 —y 76,6 (31 TCG 979766).
Per anar-hi cal agafar la carretera que va de Guardiola a Saldes. Al punt quilomètric 13, 200 cal trencar a mà dreta per una pista força dolenta. D’aquí a l’església hi ha 500 metres. (RVL)
Història
L’església de Sant Ponç de Molers no devia ésser mai parroquial i possiblement, com a capella rural, devia dependre d’alguna de les esglésies veïnes de Sant Sadurní de Maçaners o Sant Sebastià del Sull. Situada a la vall de Gósol, formava part de l’antic comtat de Cerdanya, domini després dels barons de Pinós.
El lloc i l’església són molt poc documentats, l’any 1312 Berenguer de Fígols reconeix tenir, pels seus pares, el vilar de Molers (in vilario de Molers), prop de Saldes.
L’única referència documental, ja molt propera en el temps, és la visita pastoral de l’any 1632 a la parròquia de Sant Martí de Saldes; aleshores la capella de Sant Ponç depenia de la parroquial de Sant Martí i el visitador manà no celebrar-hi més missa perquè l’església es trobava amb les portes obertes i en molt mal estat. (RSR)
Església
Església d’una nau petita és coronada vers llevant per un absis semicircular i coberta amb volta de mig punt. L’absis, que és cobert amb un quart d’esfera, és assentat damunt unes roques inclinades. Aquest no té altra obertura que una petita espitllera formada per dues lloses verticals. Encara que per la part de fora no es veu cap altra obertura, des de dintre s’observen encara dues finestres tapiades a banda i banda de la nau. Antigament la porta era a migjorn. Es tractava d’una porta força estreta i no es veu l’adovellat de l’arc que la tancava. En relació amb el sol, ara queda a un nivell més alt del que devia trobar-se originàriament, ja que s’ha anat perdent terra del seu redós. La porta d’entrada actual és a ponent i, naturalment, moderna. L’arc de mig punt és fet amb maons, i, sobre aquest hi ha, a manera de llinda, una biga que aguanta el pes del tros de mur que hi ha a sobre. La paret del costat esquerre de la porta és esberlada de dalt a baix; com sigui que ja la paret és inclinada cap a migdia, no haurem d’esperar gaire temps perquè l’església sigui una ruïna pura, atès que ja s’ha esfondrat una part de la volta.
El seu interior és enguixat; inclús es va tapiar l’absis per tal de convertir la capçalera de l’edifici en sagristia. Tampoc no es conserven traces que marquin l’existència de campanar.
L’aparell és format per pedres de petites dimensions, col·locades no gaire regularment i rejuntades amb argamassa. Per la seva disposició i ateses les característiques esmentades, suposem que es tracta d’un edifici del segle XI, o bé d’una obra rural del segle XII, en la qual perduren formes i tècniques anteriors. (RVL)
Bibliografia
- Joan Serra i Vilaró: Les baronies de Pinós i Mataplana, vol. I, Barcelona 1930, pàg. 396; vol. III, Barcelona 1950, pàg. 264
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 235