Situació
Aquesta capella es troba situada al bell mig del llogarret homònim. Figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781: x 92,4 —y 75,0 (31 TCG 924750).
Per arribar-hi cal prendre la carretera que va de Guardiola a Gósol. Abans d’arribar a aquest poble, al peu de la mateixa carretera hom trobarà el poble de l’Espà. La clau és guardada en una casa propera a l’església. (RVL)
Història
L’església de Sant Andreu de l’Espà fou parroquial des de la seva construcció; situada dins l’àmbit territorial de l’antic comtat de Cerdanya i bisbat d’Urgell, fou centre d’importants propietats de la família baronial dels Pinós, des del segle XI.
El lloc és esmentat ja l’any 961, quan els marmessors del difunt Ava donaren al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a la vall del Bastareny, diferents alous i concretament quatre masos al lloc de l’Espà (Spatas), dominis que foren confirmats anys després, el 983, quan es consagrava l’església de Sant Llorenç.
L’any 1010 el bisbe Ermengol de la Seu d’Urgell, en compliment de la voluntat del seu predecessor en la seu urgellenca, el bisbe Sal la, i amb l’aprovació del papa Sixt IV instituïa i dotava la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell; entre els molts béns cedits a títol personal, donava a aquesta canònica la parròquia de Saldes amb les seves esglésies de Sant Martí i Sant Andreu, en aquest moment possiblement encara sufragània de la de Saldes (Et ego Ermengaudus dono ad hanc eandem regulam vitamque kanonicam statuendam parroechiam que vocatur Salices et aeclesias Sancti Martini et sancti Andree cum ipso villare et cum aliis villulis que in predicta parrochia sunt fundate).
Entre els anys 1068 i 1097 Galceran, fill de Sicardis, feu jurament de fidelitat al comte de Cerdanya pels castells de Pinós, Gósol, Saldes, Querforadat, Vallmanya i Espà (Espada); arran de la construcció del castell o fortalesa de l’Espà, l’església de Sant Andreu devia adquirir la categoria parroquial o la degué confirmar.
L’any 1127 Guillabet, la seva muller i els seus fills, venien unes terres al comtat de Cerdanya, a la vall de Gósol, a l’apèndix de Sant Andreu (...valed Gosal in apendicio de Sancti Andrea in locum que vocant ad Cap de Vileta...).
El 20 de febrer de l’any 1289 Galceran de Pinós i la seva muller Berenguera concedien i confirmaven la carta de privilegis que els seus antecessors en el lloc, els comtes de Cerdanya, havien concedit als habitants del lloc anomenat la Franquesa de Faners, a la parròquia de Sant Andreu de l’Espà (habitantibus in loco nominato Franchea de Faners in parroquia beati Andrea dez Espaa). En aquest document Galceran de Pinós els concedeix que ni ell ni els seus successors en el domini del lloc de Feners de l’Espà no els podran obligar a fer ni obres ni tragines als castells veïns de Gósol, la Roca de l’Espà, Saldes, Bagà i altres dels seus dominis.
L’any 1312 quedà confirmat el caràcter parroquial de l’església de Sant Andreu de l’Espà, en el curs de la visita al deganat del Berguedà. El 1371 el capellà de l’Espà pagava 20 sous de dècima a la Seu d’Urgell.
La parroquialitat de Sant Andreu es mantenia el segle XVIII i d’ella depenien en caràcter de sufragànies les esglésies de Sant Vicenç de Moripol, Santa Eulàlia de Bonner i els homes de Feners i del castell de Fraumir. (RSR)
Església
El fet que aquesta església hagi estat molt modificada al llarg dels anys, fa que avui no puguem dir gran cosa dels seus elements romànics, puix que els pocs elements visibles no són suficients per a fer-ne una descripció. Avui, altrament, l’església és coberta per un conjunt de construccions.
Originàriament es tractava d’un senzill edifici, amb una nau rematada vers llevant per un absis semicircular, modernament substituït per les construccions annexes.
Porta d’entrada a l’església.
R. Viladés
Un dels elements més interessants és la porta d’entrada, oberta al mur de migjorn, la qual constitueix un exemplar auster, però bonic. Ha estat constituïda per un conjunt de pedres de mides desiguals, però col·locades simètricament, quant a mida, per tal de formar l’obertura del portal. Aquest es cobreix amb un doble arc en degradació de mig punt, fet amb unes boniques dovelles. L’arc exterior se situa en un nivell més baix que la superfície del mur. El conjunt és subratllat per una petita arquivolta, feta amb blocs petits, llargs i estrets, els extrems de la qual arrenquen d’una imposta per banda.
En aquest mateix mur prop de la porta es veu una finestra tapiada. Al mur de ponent hi ha un ull de bou que dona claror a l’interior. En aquest mur podem observar algun tros de parament amb indicis romànics. El campanar, de planta quadrada, és una obra del final del segle XIX.
L’interior de l’església és totalment enguixat. A banda i banda dels murs s’obriren capelles, però sense traspassar a l’exterior. La volta és apuntada i sembla ser de pedra. L’estat de conservació és molt deficient. (JVV-RVL)
Bibliografia
- Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, vol. I, la Seu d’Urgell 1978, pàg. 56
- Cebrià Baraut: Documents dels anys 1010-1035, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia”, vol. IV, la Seu d’Urgell 1982, pàg. 29
- Els castells catalans, vol. V, Barcelona 1976, pàg. 996
- Joan Serra i Vilaró: Les Baronies de Pinós i Mataplana, vol. III, Barcelona 1950, pàgs. 82, 90 i vol. I, Barcelona 1930, pàg. 92
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 243